ETA obre la porta a l'alto el foc si es permet un referèndum
ETA estaria disposada a un alto el foc definitiu a canvi d'un referèndum independentista. El grup armat afirmà ahir en un comunicat publicat pel diari Gara que estarien preparats per al cessament de les accions armades si el Govern espanyol permet la realització d'una consulta vinculant sobre la independència d'Euskal Herria. En el comunicat, però, ETA afirma que no espera una resposta positiva al respecte. "Reafirmam el compromís de continuar amb les armes a les mans mentre els enemics d'Euskal Herria apostin per la repressió i la negació", indicà l'organització en el Dia del Gudari Eguna (Dia del soldat basc). "A Euskal Herria s'ha de desenvolupar un procés democràtic que condueixi a l'escenari de l'autodeterminació. Aquesta és l'oferta d'ETA, i aquest és el camí que defensarà i impulsarà", assegura la banda en la missiva publicada ahir.
Catalunya diu sí, amb un alt nivell d'abstenció
"Estau d'acord que la nació catalana es converteixi en un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea?". Aquesta era la pregunta proposada en el referèndum duit a terme ahir al Principat, i un 94,71% dels ciutadans hi van respondre amb un aclaparador sí. Només un 3,53% va dir 'no' i un 0,34% es consideraren vots nuls. Al tancament d'aquesta edició, s'havia escrutat el 92,17% dels vots. La il·lusió d'un poble
La il·lusió d'un poble
Quatre comarques recorregudes, més de tres-cents quilòmetres travessats i una resposta unànime: il·lusió. Era indiferent quin dels 166 municipis es visitava, les cares de votants i voluntaris semblaven tallades amb el mateix patró. "Avui podem decidir", responien la majoria quan els demanaves per què havien anat a votar. És cert que la participació a la consulta popular no fou massiva, però allò important era decidir el seu futur encara que fos de manera 'fictícia'. Els més joves i els immigrants eren els qui més bulla feien a l'hora de plantar-se davant l'urna, mentre que els responsables de les desenes de plataformes locals lloaven el fet que la ciutadania s'hagués reactivat amb un objectiu comú.
Després del 13-D
Amb el recompte total dels vots emesos en les consultes sobre l'autodeterminació de Catalunya de diumenge, que donaren un resultat a favor del sí a la independència d'un 94,71%, ahir va ser dia de reaccions i interpretacions sobre els resultats i les xifres de participació, properes al 30% d'un total de 724.000 persones de 167 municipis. El president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, constatà ahir que el resultat de les consultes "no és extrapolable" al conjunt de Catalunya, i instà els partits a evitar instrumentalitzar-les. Montilla va remarcar que aquestes consultes foren organitzades per "independentistes i sobiranistes" i que només ha estat aquest col·lectiu el que es mobilitzà, i no el conjunt de la ciutadania. Una opinió que contrastava amb la del vicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira (ERC), qui qualificava d'"exitàs" la participació, tenint en compte que aquesta s'havia dut a terme per voluntaris i al marge d'institucions i partits polítics.
Una consulta sense passar per Madrid
El projecte de llei de la consulta "pel dret a decidir del poble basc" plantejada per Juan José Ibarretxe sosté que la seva convocatòria no necessita de l’autorització prèvia de l’Estat i preveu un procediment similar a la celebració d’unes eleccions, amb la participació d’organismes dependents de l’Administració central.
El Bloc pretèn poder convocar referèndums amb caràcter vinculant
El Bloc ha registrat al Parlament una Llei, al marge del PSIB, perquè es puguin convocar referèndums a nivell autonòmic, insular i municipal a Balears amb caràcter vinculant, sempre que participi el 50 % del cens electoral i les consultes populars hagin estat sol·licitades pel 3 % de la població de l'arxipèlag.
Forada la proposta per la independència
Els 62 diputats de CiU impediren ahir, amb la seva abstenció, que prosperàs la proposició de llei de declaració d'independència de Catalunya, en un debat al Parlament sense la presència del president català, Artur Mas, que només ha aparegut per l'hemicicle en el moment de la votació. Només tres dies després que nombrosos dirigents de CiU, inclòs el mateix Mas, es pronunciassin a favor de la independència en la consulta de Barcelona, ahir els seus diputats no secundaren a la proposta de Solidaritat Catalana per la Independència (SI). Amb l'argument que la independència no forma part del seu programa electoral i no reuneix la majoria social necessària per no dividir el país, CiU va permetre, amb la seva abstenció, que guanyassin les esmenes a la totalitat de PSC, PPC i Ciutadans. El diputat de SI Toni Strubell fou l'encarregat de defensar des del faristol del Parlament la proposta, que planteja negociar la declaració d'independència amb la comunitat internacional i que la cambra catalana pugui proclamar-la per majoria absoluta.
Les reformes a Grècia, sotmeses a referèndum
Amb l'objectiu de frenar el descontentament al carrer, el primer ministre grec, Yorgos Papandreu, anuncià ahir que convocarà un referèndum a la tardor per introduir canvis en el sistema polític i administratiu del país, a punt de la fallida pel voluminós deute. Papandreu està disposat a presentar, en una consulta popular, unes modificacions que ahir, en una intervenció al Parlament, qualificà d'"indispensables per posar fi a l'arrel dels problemes que han portat la crisi a Grècia". El primer ministre informà que nomenarà un equip de 20 o 25 assessors de tots els sectors per estudiar els canvis necessaris. "A continuació fixaré un referèndum per a la tardor", manifestà. El plebiscit es pronunciarà sobre les mesures que analitzarà el grup de treball esmentat, l'objectiu del qual serà corregir mals com la corrupció, l'evasió d'impostos, la fuga de capital i els privilegis dels diputats i alts funcionaris.Aquests assumptes ocupen precisament el centre de les crítiques dels indignats grecs, que fa gairebé un mes que protesten cada dia amb mitjans pacífics davant el Parlament i en moltes altres bandes. Demanen, sobretot, que "se'n vagin els lladres".
Reforma de la Constitució pel dèficit públic
Rajoy diu que no cal un referèndum per a aquesta reforma de la Constitució
El president del PP, Mariano Rajoy, ha insistit en la importància d'escometre la reforma de la Constitució per fixar un límit de dèficit perquè "si volem crear ocupació, el primer que hem de fer és governar seriosament i bé" i ha explicat que no és necessari convocar un referèndum per realitzar aquesta modificació. No obstant això, ha considerat que, donada la proximitat de les eleccions generals, és el moment d'afrontar aquest canvi de la Carta Magna, però "no som partidari de plantejar altres reformes".
Reforma de la Constitució pel dèficit públic
El Govern diu que li hagués agradat convocar un referèndum
El portaveu del Govern, José Blanco, ha dit avui que a l'Executiu li hagués agradat "compartir amb els ciutadans" la reforma de la Constitució però que la greu situació econòmica exigia 'respostes ràpides'. En declaracions a la cadena Ser, Blanco ha assenyalat que l'esmentada exigència impedia transferir la responsabilitat als ciutadans, i per això el Govern assumirà la decisió i seran ells els qui la jutjaran. El portaveu de l'Executiu ha reconegut que la decisió pot ser difícil d'entendre però cal prendre-la perquè el moment és "molt complicat" i "greu", i estam en un context amb gran "volatilitat" que exigeix, ha insistit, respostes ràpides per mitigar els seus efectes. Ha recordat que fa dos mesos s'estava parlant de la sortida de la crisi i "ara estam pensant en la recessió".
El PSM vol consultes vinculants
El PSM presesentà ahir un esborrany de projecte de llei per regular els referèndums a les Illes Balears, tant els que es puguin fer a tot l'Arxipèlag com a cada illa o als municipis. El projecte, que duran al Parlament, dóna molta importància a les consultes populars i fins i tot preveu que, quan se superi una participació del 50% del cens, el resultat arribi a ser vinculant.
- Aproven tres borses de feina a l'EMT Palma amb l’exigència del B2 de castellà i l’exclusió del català
- Fan una crida a no adquirir productes d’Israel, com els comercialitzats per Illa Camp o Agromart
- Intolerable: À Punt contracta un col·laborador que celebra la mort d'Ovidi Montllor
- El Col·legi Pedro Poveda celebra la vintena edició del seu Certamen Literari
- El temporal deixa imatges espectaculars a Mallorca: caps de fibló a la badia de Palma i calabruixada a Puigpunyent