TW
0

El PSM presesentà ahir un esborrany de projecte de llei per regular els referèndums a les Illes Balears, tant els que es puguin fer a tot l'Arxipèlag com a cada illa o als municipis. El projecte, que duran al Parlament, dóna molta importància a les consultes populars i fins i tot preveu que, quan se superi una participació del 50% del cens, el resultat arribi a ser vinculant.

La proposta, que no saben si es debatrà aquesta legislatura, pot ser una "resposta" a "l'allunyament dels ciutadans de la política" i una via per reforçar la democràcia, segons el secretari general del PSM, Biel Barceló. El dirigent nacionalista recordà ahir que el Parlament ja havia instat el Govern l'any 2001 a fer una llei per regular els referèndums, prevists a l'Estatut, però que no s'havia fet. Fa poques setmanes, a més, la plataforma de regidors Avançam ho tornà a demanar als partits.

El diputat nacionalista Toni Alorda explicà que el projecte de llei regula les consultes que promoguin les institucions, però també les que es facin a proposta de la societat civil. En cas de referèndums d'iniciativa popular, sol·licita que, perquè es puguin convocar, hi doni suport amb signatures un 3% de la població dels que afectin totes les Illes Balears o només Mallorca. En demana un 5% en el cas de Menorca i Eivissa i un 10% en el de Formentera.

El projecte de llei preveu que els referèndums es puguin fer, tant sobre qüestions que tinguin a veure amb les competències de la institució que pertoqui -el Govern, el Consell o l'Ajuntament, segons el cas- com en qüestions que vagin més enllà. En aquests casos, per exemple, es confia que el referèndum sigui perquè la institució corresponent insti la que pertoqui a actuar. Alorda esmentà com a supòsit la Constitució espanyola. Digué que, per exemple, es podria convocar un referèndum per fer que el Govern instàs l'Estat a modificar-la. "Hem procurat que no hi hagués pràcticament cap límit en els temes per organitzar consultes", afirmà Alorda. "Entenem que el text és plenament constitucional", afegí.

Amb tot, tal com preveu la Constitució mateixa, tota consulta que es faci en l'àmbit municipal, insular o de la Comunitat haurà de tenir l'aprovació de l'Estat. Alorda lamentà l'obligatorietat d'aquest tràmit, que entén com una "solidificació" de la recança que hi havia durant la transició vers la democràcia participativa.