Imatge d'un dels centres habilitats per depositar la papereta. | ALBERT GEA

TW
0

"Estau d'acord que la nació catalana es converteixi en un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea?". Aquesta era la pregunta proposada en el referèndum duit a terme ahir al Principat, i un 94,71% dels ciutadans hi van respondre amb un aclaparador sí. Només un 3,53% va dir 'no' i un 0,34% es consideraren vots nuls. Al tancament d'aquesta edició, s'havia escrutat el 92,17% dels vots.

Tanmateix, l'altra cara de la moneda va ser la participació, ja que devers un 30% de l'electorat censat (aproximadament 200.000 dels 700.000 possibles) es va decidir a dipositar el seu vot a les urnes.

Grans, petits, catalans de tota la vida i nouvinguts plenament integrats en la societat principatina hi prengueren part. L'afluència i els resultats, tenint en compte que no es tractava d'una consulta vinculant i que els mitjans de difusió eren autofinançats per la coordinadora, foren considerablement positius. Un detall: en una gran majoria de pobles els resultats van ser més favorables que els obtinguts en el referèndum sobre l'Estatut fet a Catalunya el juny de 2006.

Aquest 'sí' a la independència va portar la plataforma organitzadora a anunciar que demanarà ara que el Parlament permeti un "referèndum vinculant" per al 25 d'abril, segons va fer públic ahir.

Una "heroïcitat"

Un dels líders de la coordinadora, Uriel Bertran, va qualificar la consulta com una vertadera "heroïcitat" i volgué remarcar que en els municipis més petits, en els quals el foment de la participació ha pogut arribar a tots els ciutadans i, per tant, s'ha actuat "en igualtat de condicions", el compromís de la gent ha estat "excepcional".

Així, va assenyalar que en algunes poblacions s'ha superat el 40 o fins i tot el 50% de la participació, como a Verges (48,5%), Calders (50,8%) i Palau de Santa Eulàlia (55,2%), malgrat els instruments "humils" amb què han treballat les comissions organitzadores, per la qual cosa es qualifica d'"èxit rotund".

Un altre destacat membre de la coordinadora, el batle d'Arenys de Munt, Carles Mora, es mostrà especialment satisfet per haver permès votar immigrants i joves de més de 16 anys.

Per part seva, el portaveu d'ERC, Ignasi Llorente, assegurà en aquest sentit que fa només "10 o 15 anys" no haurien cregut que es podria fer una consulta sobiranista popular en 166 municipis catalans.

Classificant els municipis pel nombre d'habitants, la participació ha assolit el 35% en els de menys de 1.000, el 27% en els de 1.000 a 5.000, el 24% en els de 5.000 a 10.000, i del 22% en els de més de 10.000.

Dins aquest darrer grup, la coordinadora va remarcar la xifra "absolutament espectacular" de Sant Cugat del Vallès -el municipi més poblat en què s'ha convocat una consulta-, amb un 25,5% de participació, i Berga, amb un 27,7%.

Pocs ultres

Pocs incidents es desenvoluparen entorn de la seguretat. Només uns 170 ultradretans van acudir ahir a dues concentracions paral·leles, convocades per Alianza Nacional en punts diferents de Barcelona sota el lema: "Per la unitat d'Espanya. Davant els referèndums separatistes".

Propaganda política?

I quina fou la resposta des del Govern central? Cap ni una. Només el vicepresident tercer de l'Executiu socialista, Manuel Chaves, s'hi pronunciava abans de conèixer els resultats i afirmà que "no tenen gens de valor, ni consultiu ni vinculant; no tenen ni la validesa, ni la naturalesa, ni el nivell de referèndum. Són simplement actes de propaganda política".