La il·lusió d'un poble

Era indiferent quin dels 166 municipis es visitava, les cares de votants i voluntaris semblaven tallades amb el mateix patró. "Avui podem decidir", responien la majoria quan els demanaves per què havien anat a votar.

És cert que la participació a la consulta popular no fou massiva, però allò important era decidir el seu futur encara que fos de manera 'fictícia'. Els més joves i els immigrants eren els qui més bulla feien a l'hora de plantar-se davant l'urna, mentre que els responsables de les desenes de plataformes locals lloaven el fet que la ciutadania s'hagués reactivat amb un objectiu comú.

Com era d'esperar, la majoria respongueren de manera afirmativa. "Anirà bé això, oi?", demanava una veïna de Sant Miquel de Balenyà a l'organització. Eren les dotze del migdia i mig poble (són 1.300 habitants) sortia de missa. Davant la porta de l'església, qui més qui menys comentava la jornada; d'altres no sabien ni on s'havia instal·lat l'única mesa electoral de la localitat. A aquella hora, un 16% dels ciutadans ja havien anat a votar. Era el cas de Maria Oleguer, una veïna d'edat que tenia ben clares les opcions: "És evident que hem de ser independents. L'Estatut no és suficient, gens ni mica", afirmava.

Però la consulta a Sant Miquel de Balenyà anava molt més enllà de la independència de Catalunya. La plataforma ciutadana organitzadora havia convocat un altre referèndum en què també es demanava sobre la necessitat que la localitat s'independitzàs de Seva (on pertanyen administrativament). Era un exercici de democràcia per partida doble.

Més tranquils estaven els 164 veïns de Santa Cecília de Voltregà, un petit poble ramader de la comarca del Solsonès que havia instal·lat la mesa electoral en una porxada vora el restaurant (l'indret més conegut). Cap al migdia havien votat 18 persones que, afegides als 18 vots anticipats, era tot un èxit per a l'organització. Aquí, com a la majoria d'indrets de la comarca, han estat els ciutadans anònims i les associacions els qui s'han encarregat d'organitzar la consulta, lluny de partits polítics o ajuntaments. "Cal que això sigui una reacció en cadena", indicaven Serafí Coromines i Lluís Sanmartí davant la coca i el vi dolç que havien portat per fer menys feixuga la gèlida jornada.

L'activitat era ben diferent a les capitals de comarca o en nuclis clau com Vic i Banyoles. A ambdós llocs també mantenien l'esperit festiu dels pobles petits, però es notava que l'organització estava ben pendent de les xifres de participació. "Si arribam a un trenta per cert estarem ben satisfets", confessava Albert Homs, de l'organització del Pla de l'Estany.

Ben poca cosa tenia a veure amb els comicis habituals. Els voluntaris seien rere les meses convençuts d'allò que feien i complint, fil per randa, el reglament electoral creat per a l'ocasió. Significativa també era la resposta dels joves, com Nil Rodríguez i Oriol Formatger, del poble de Viladrau i que exercien el seu dret a vot per primera vegeda amb 16 anys acabats de fer. "Avui hem vingut a votar, però ja veurem si hi anam a les municipals", explicaven. Era una resposta simptomàtica a la importància del que suposava per a ells el referèndum.

Ara vindran les anàlisis polítiques i els raonaments de per què el poble no acudí en massa a les urnes. Allò important, almenys per l'organització, és la reactivació social de la ciutadania i el fet de poder demanar el parer al poble. Cal tenir-ho en compte.