La pitjor tragèdia viscuda a Noruega suma 92 morts
Algunes de les víctimes que intentaren amagar-se no van poder fugir dels trets de l'agressor.Foto:Reuters. Noruega va viure ahir una sentida jornada dol. El doble atemptat perpetrat divendres a Oslo i a la veïna illa d'Utoya s'ha convertit en una tragèdia nacional, amb almenys 92 morts, mentre s'investiga el mòbil del presumpte assassí, un noruec de 32 anys de tendències ultradretanes, identificat com a "fonamentalista cristià" i "islamòfob". Per ara, la Policia noruega ha informat que Anders Behring Brevik, identificat com el presumpte responsable de la matança de 85 joves menors de 20 anys que acudien a una conferència de les joventuts del Partit Laborista a l'illa noruega d'Utoya, ha confessat ja "alguns" dels seus crims a les autoritats. Sota l'amenaça de l'integrisme cristià
“Ens va dir a crits que tots moriríem”
Dos supervivents de la massacre d'Utoya s'abracen desconsolats.Foto: Reuters. A l'home armat se'l veia "molt segur, tranquil i sota control", "sabia el que feia" i "ens va dir a crits que tots moriríem", relatà ahir Adrian Pracon, un dels testimonis de l'atemptat a l'illa noruega d'Utoya. Pracon va explicar a la cadena BBC detalls del moment en què el presumpte autor de la matança, el noruec Anders Behring Brevik, va entrar divendres al campament juvenil d'Utoya. Segons aquest testimoni, els assistents a la conferència política -uns 560 socialdemòcrates- que desenvolupaven les joventuts del Partit Laborista van córrer cercant refugi quan s'inicià el tiroteig. El testimoni explicà que estava treballant a la cabina d'informació del camp quan rebé una telefonada per avisar-lo de l'atemptat a Oslo i que un policia acudiria al campament per veure'ls. Precisament, Brevik s'identificà com a agent per ingressar al campament i argumentà que era allà per supervisar-ne la seguretat. El primer ministre visita l'illa d'Utoya
El primer ministre visita l'illa d'Utoya
El primer ministre noruec, Jens Stoltenberg, va comparèixer ahir davant els mitjans de comunicació a l'illa d'Utoya, escenari de la massacre més sagnant de la història recent de Noruega, per traslladar a les famílies de les víctimes del tiroteig el suport del país, dels principals líders mundials i del món sencer.
Breivik diu que va voler castigar la socialdemocràcia per “importar” musulmans
El presumpte autor dels atemptats d'Oslo, Anders Behring Breivik, ha declarat davant del jutge que el seu objectiu era "castigar la socialdemocràcia" per trair al poble noruec en haver fomentat la "importació massiva de musulmans". Per la seva banda, la Policia noruega ha rebaixat de 86 a 68 el nombre de víctimes del tiroteig a l'illa i ha elevat de set a vuit el balanç de l'atemptat amb bomba, amb el que es redueix de 93 a 76 el balanç definitiu de morts, informa la BBC. Breivik acusa Zapatero de rendir-se als musulmans La Policia tardà 20 minuts a arrestar l'agressor
Breivik acusa Zapatero de rendir-se als musulmans
L'autor confés de la matança d'Oslo acusa en un manifest publicat a internet el cap del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, de rendir-se als musulmans i d'haver arribat al poder gràcies a Al Qaeda. En l'escrit, titulat 2083. Una declaració d'independència europea i conegut ahir, Anders Behring Breivik carrega en repetides ocasions contra Zapatero, a qui anomena "mostela apaivagada".
La Policia tardà 20 minuts a arrestar l'agressor
La Policia noruega continua cercant els cossos d'entre quatre i cinc persones desaparegudes que eren a l'illa d'Utoya en el moment de l'atac que acabà amb la vida de 86 membres de les joventuts del Partit Laborista. Les autoritats informaren ahir que la Policia va necessitar 20 minuts per reduir Anders Behring Breivik, el presumpte autor de la matança, qui encara disposava d'una gran quantitat de munició en el moment de ser arrestat.
La ultradreta escandinava, en ple apogeu
La figura d'Anders Behring Breivik, autor confés del doble atemptat de Noruega i furibund islamòfob, ha sacsejat la teòrica societat perfecta d'aquest país escandinau, que com la resta del nord d'Europa assisteix a l'apogeu de la ultradreta populista i xenòfoba. Finlàndia i Suècia, principalment, i també Noruega i Dinamarca han estat en els darrers anys exponents de l'avanç de formacions que recluten electorat amb missatges xenòfobs, apuntalats en les seves permissives lleis i en contrast amb el tarannà històricament receptiu d'aquestes democràcies avançades cap a la immigració.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent