A l'home armat se'l veia "molt segur, tranquil i sota control", "sabia el que feia" i "ens va dir a crits que tots moriríem", relatà ahir Adrian Pracon, un dels testimonis de l'atemptat a l'illa noruega d'Utoya. Pracon va explicar a la cadena BBC detalls del moment en què el presumpte autor de la matança, el noruec Anders Behring Brevik, va entrar divendres al campament juvenil d'Utoya. Segons aquest testimoni, els assistents a la conferència política -uns 560 socialdemòcrates- que desenvolupaven les joventuts del Partit Laborista van córrer cercant refugi quan s'inicià el tiroteig.
El testimoni explicà que estava treballant a la cabina d'informació del camp quan rebé una telefonada per avisar-lo de l'atemptat a Oslo i que un policia acudiria al campament per veure'ls.
Precisament, Brevik s'identificà com a agent per ingressar al campament i argumentà que era allà per supervisar-ne la seguretat. Reuní els joves a l'embarcador i de sobte començà a disparar amb dues armes. Els trets es perllongaren durant hora i mitja, enmig d'escenes de pànic i al·lots que volien fugir fos com fos. "La gent queia morta davant meu. Vaig córrer pel campament cap a l'àrea de les tendes. Vaig veure l'home armat. Dues persones van començar a parlar-li i dos segons després eren mortes. L'uniforme que duia era com el d'un policia", assenyalà Pracon.
"Ens va dir a crits que tots moriríem. Tots començàrem a córrer cap a l'aigua, la gent ja s'havia desvestit i començava a nedar. Jo creia que no tindria prou temps per llevar-me la roba, així que vaig començar a nedar sota la pluja, amb la roba i les meves botes grans", va afegir l'al·lot.
Segons el testimoni, l'atacant cridava a la gent que nedava i en un moment concret el va mirar a ell, però no va disparar. Pracon explicà que les persones que s'havien salvat dels primers trets s'amagaren entre els arbres i les roques, però l'home tornà una hora després i continuà disparant. "Els tirs van començar una altra vegada i la gent em queia a damunt, damunt les cames, i queia a l'aigua; allà és on la gent moria. Jo m'havia de protegir darrere d'ells, resant perquè no em veiés. En ple tiroteig, una bala em va assolir l'esquena", apuntà.
"Després era més a prop, podia sentir-li la respiració, podia sentir les seves botes", relatà Pracon, qui va dir que s'havia salvat perquè no es va moure d'on era. "Ara som a l'hospital. El pitjor no és el dolor físic, és pensar en quants amics han mort", va concloure.
"Tranquils, ja podeu sortir"
Un altre supervivent relatà que Brevik es dirigí a ell. "Tranquils, ja podeu sortir, estau salvats, som policia", va dir al jove de 22 anys Thorbjorn Vereide, qui descrivia ahir l'horror viscut al diari VG: "Estàvem 30 o 40 persones reunides quan va començar a disparar. Quan va acabar amb nosaltres, només en quedàvem cinc o sis".
Vereide declarà al diari que Brevik actuà fredament en tot moment i que rematà metòdicament les seves víctimes en terra amb un tret de gràcia. "Semblava que no li importava gens", indicà.
El jove es va poder escapar i es va refugiar amb alguns amics seus en una cova propera. Al seu voltant hi havia ferits pertot arreu. "No ens atrevíem a sortir per por que ens descobrís", declarà.
"Mai no havia perdut ningú en la meva vida", es va lamentar Vereide. "Tenint en compte això, perdre 85 grans amics de cop és una manera dramàtica de començar", afegí entre llàgrimes.
Per part seva, Stine Renate Haheim, membre del Parlament noruec que era també a l'illa, oferí el seu testimoni a la BBC. "Vaig veure un policia que baixava del turó i de sobte començà a disparar a la gent, un a un. Començàrem a córrer i a tirar-nos a la mar", afirmà Haheim, qui admeté que el més aterridor fou veure que l'home portava un uniforme policial.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.