L'Ibex assoleix seva major pujada gràcies a la UE, el FMI i el BCE
El principal indicador de la Borsa espanyola, l'Ibex-35, ha aconseguit la seva major pujada de tots els temps (12,11%) gràcies a l'acció coordinada de la Unió Europea (UE), el Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Central Europeu (BCE). A les 12.00 hores el selectiu espanyol recuperava 1.095 punts i se situava en 10.141 unitats, mentre que l'Índex General de la Borsa de Madrid, amb tots els seus sectors en positiu, avançava el 12,12%.
La borsa puja un 14,43%, la més gran de la història
L'Ibex 35 registrà ahir la major pujada de la seva història, ja que guanyà un 14,43% que la va situar en la cota dels 10.351,9 punts, impulsada per l'aprovació per part de la UE i de l'FMI d'un fons de rescat dotat amb 750.000 milions per assistir els països de l'eurozona, especialment Espanya i Portugal. D'aquesta manera, el selectiu recuperà tot el que havia perdut durant la setmana passada (-13,78%), la pitjor baixada des d'octubre de 2008, i superà amb contundència la major crescuda registrada fins ara, la del 13 d'octubre de 2008 (10,65%). La banca va ser el sector que donà un impuls més gran al selectiu.
Violència a la vaga de Grècia
Una nova vaga general paralitzà ahir la vida pública a Grècia en una jornada en què es registraren enfrontaments entre la Policia i manifestants, enmig dels rumors sobre la necessitat de nous ajuts financers. Els serveis administratius, les escoles, el transport públic i desenes de vols nacionals i internacionals es varen veure afectats per aquesta protesta en contra de la política d'austeritat impulsada pel Govern socialista. Tan sols a Atenes, unes 20.000 persones varen sortir als carrers per expressar malestar per la política d'estalvi. La Policia es va enfrontar a prop del Parlament amb alguns manifestants violents, que llançaren pedres contra els agents, que hi varen respondre amb bombes de gasos lacrimògens. En total, foren arrestades 24 persones en aquests incidents, segons el servei d'ambulàncies d'Atenes.
Un nou ajut a Grècia depèn dels informes de la UE i l'FMI
La cancellera alemanya, Àngela Merkel, la major contribuent de la Unió Europea, va dir ahir que només podria discutir un pla d'ajuda addicional per a Grècia després de conèixer l'informe de la UE i l'FMI sobre la implementació de l'actual programa d'ajuda. Merkel no descartà un finançament addicional per a Atenes o un possible alleujament de les condicions del seu rescat de 110.000 milions d'euros. A més, es mostrà confiada que el Parlament alemany donaria suport a un mecanisme de rescat permanent per a la zona euro.
Els dubtes sobre Grècia passen factura a l'Íbex
La borsa espanyola va baixar ahir el 2,02%, la major caiguda des de mitjan març, i va perdre el nivell de 10.400 punts, perjudicada per la possibilitat que es renegociïn les condicions d'ajuda financera a Grècia. Així, l'Íbex 35 va disminuir 214,20 punts, fins 10.396.30 punts. Els guanys anuals cauen al 5,45 per cent. A Europa, amb l'euro a 1,427 dòlars, les principals places es varen reduir: l'índex Euro Stoxx 50, l'1,71 per cent; Milà, l'1,31 per cent; París, l'1,25 per cent; Frankfurt, l'1,09 per cent, i Londres, el 0,57 per cent. L'enrenou borsari es produeix perquè la Unió Europea avalua la rebaixa de les taxes d'interès dels préstecs d'emergència lliurats a Grècia i a Irlanda, i treballa en un segon rescat per a Atenes, en un caòtic esforç per evitar una turbulent reestructuració de deute. Tanmateix, l'agència de qualificació Standard & Poor's va suggerir que es necessitarien mesures molt més radicals perquè el deute grec de 327.000 milions d'euros sigui sostenible i assegurà que Atenes podria haver de reduir el capital un 50% o més, amb grans pèrdues per als inversors.
Una forta explosió sacseja un tribunal de justícia d'Atenes, sense causar víctimes
Una explosió de gran intensitat ha sacsejat avui la seu dels tribunals de justícia d'assumptes administratius a Atenes, i ha ocasionat seriosos danys materials però cap víctima, segons va informar la Policia. L'atemptat va ocórrer cap a les 08.20 hora local (06.20 GMT) i abans hi va haver una trucada al diari atenès "Elefterotipia", amb 40 minuts d'anticipació, la qual cosa va donar temps a les autoritats a evacuar l'edifici. Segons les primeres informacions del canal estatal NET, es tractaria d'una moto bomba, que estava aparcada davant del tribunal. Els responsables van donar instruccions específiques sobre el lloc en el qual hi havia la moto i el número de matrícula.
Vaga general que acaba en batalla campal
Grècia torna a cremar. Uns manifestants encaputxats trencaren ahir a Atenes les multitudinàries marxes de protesta amb motiu d'una nova vaga general i s'enfrontaren durant hores amb les forces de seguretat, que respongueren a les pedrades i als còctels molotov amb gasos lacrimògens i amb bombes de so. El rerefons de les protestes va ser l'aturada laboral de 24 hores convocada pels sindicats contra les mesures d'austeritat imposades pel Govern socialista grec per sortir de la crisi econòmica i financera que fueteja el país. Les brigades antidisturbis lluitaren, en batalles cos a cos, amb grups de radicals que durant la manifestació entorn del Parlament grec sortiren de les files i tiraren pedres, còctels molotov i bombes incendiàries contra els agents. El diputat conservador i exministre de Transport Costis Hatzidakis va ser agredit i ferit al cap i la Policia va haver de custodiar-lo perquè es pogués allunyar del lloc dels fets. La batalla campal entre els cossos de seguretat i els manifestants continuà en direcció al rectorat de la Universitat d'Atenes i, al final de la jornada, un centenar de radicals es refugià a l'escola de la Politècnica de la capital, a la qual la Policia té prohibit accedir-hi.
Preparau-vos
Ara toca parlar d'Irlanda. Fa mig anys era Grècia. El senyor Zapatero i la senyora Salgado asseguren que no hi ha cap ni una, per minúscula que sigui, possibilitat de semblar-nos a Irlanda. La vehemència amb què neguen ara és idèntica a la que negaven abans, quan érem "absolutament" diferents de Grècia, i en efecte a força de ser-ho, tan diferents, ens imposaren les mesures draconianes per tots conegudes.
Grècia dóna un respir a Papandreu
El partit socialista del primer ministre grec, Iorgos Papandreu, es perfilava anit com el guanyador de les eleccions regionals que es dugueren a terme ahir i que el Govern havia plantejat com un baròmetre del suport popular a la seva dura política d'estalvi. El Ministeri de l'Interior informà que, amb l'11 per cent dels vots escrutats, el Pasok havia guanyat a 8 de les 13 regions, entre les quals hi ha la important província d'Àtica. En els comicis municipals, l'oposició conservadora de Nova Democràcia (ND) triomfava a les dues principals ciutats, la capital Atenes i Tessalònica, mentre que el Pasok era al capdavant a la tercera major urbs, Patres. Segons els primers recomptes, en el còmput total dels comicis regionals, el Pasok treia cinc punts d'avantatge als conservadors de Nova Democràcia. L'abstenció, altíssima, s'acostava al 45 per cent tant en els comicis regionals com als locals. Malgrat que les primeres dades donen un estret marge d'avantatge al partit en el Govern, el percentatge total de vots obtinguts estaria entorn del 35 per cent, molt per sota de l'aclaparador 43,9 que obtingué fa només 13 mesos en les eleccions generals.
La UE aprova el segon tram del rescat a Grècia
Els ministres d'Economia de l'eurozona han fet avui llum verda al desemborsament dels 9.000 milions d'euros corresponents al segon tram del pla de rescat a Grècia pactat per l'UE i el Fons Monetari Internacional (FMI) per un valor total de 110.000 milions en vista del bon resultat del pla d'ajust posat en marxa per les autoritats gregues. Dels 9.000 milions d'euros que rebrà Atenes, 6.500 milions els posaran els països de la zona euro i 2.500 el FMI. La missió enviada a Atenes per la Comissió Europea, el Banc Central Europeu i el FMI entre el 26 de juliol i el 5 d'agost per avaluar l'aplicació de les reformes pactades ha constatat "impressionants progressos". El nou Govern eslovac ha decidit no aportar l'1% que li correspon.
Espanya escorxa Grècia
La selecció espanyola es va classificar per als quarts de final del Mundial, on s'enfrontarà amb Sèrbia per reeditar la final del darrer europeu, gràcies a una defensa en zona en l'últim quart que va acabar trasbalsant l'equip grec.En el primer quart la selecció, va sofrir, va fer exercicis de responsabilitat i sofriment, es va posar la granota de feina, va cometre errors i va tenir gests. Va ser amb prou feines una percepció, una lleu aroma que allò feia olor de l'equip d'Espanya.
La reialesa se cita a Grècia
Per silenciar les veus que asseguren que l'ambient entre els prínceps d'Astúries, per un costat, i les infantes Helena i Cristina, per l'altre, està ben enterbolit, tots plegats amb el duc de Palma es deixaren fotografiar despús-ahir vespre i també ahir a l'illa greca d'Spetses, amb motiu de les noces de Nicolau de Grècia, de 40 anys, amb Tatiana Blatnik, de 29. El fill del deposat Constantí -germà de la reina Sofia- i d'Ana Maria es casà davant 370 convidats, molts dels quals eren de cases reials europees. El rei Joan Carles, com s'havia previst, no hi assistí.El casament se celebrà en l'església ortodoxa d'Agios Nicolaos, construïda en el segle XIX i on no hi caben més que 30 persones. Per aquest motiu, 50 convidats presenciaren la cerimònia en un pati del temple i la resta la seguí a través de pantalles instal·lades fora del recinte. Entre els convidats també es trobaven la reina Margalida de Dinamarca; el príncep hereu de Noruega, Haakon; la princesa Victòria de Suècia; el príncep d'Holanda, Guillerm, amb la seva esposa Màxima; Farah Diva, vídua del darrer xa de Pèrsia, i els prínceps de Kent amb la seva filla lady Windor, de presència tan espectacular com la de Rosario Nadal.
Mor l'exdictador grec Dimitris Ioannidis als 87 anys
L'exdictador grec Dimitris Ioannidis, un dels líders de la junta militar que va governar Grècia entre el 1967 i el 1974, ha mort aquest dilluns per una malaltia pulmonar a l'edat de 87 anys, segons han informat fonts de l'Hospital Nikaia d'Atenes.
No perdonaren l'ofensa de Safo
Rere una vida desenfrenada i aparentment heterosexual s'amagava el desig, el desig d'escriure des del puny i lletra de la dona, des de la dona i per a les dones. A la Grècia clàssica? Tota una ofensa. Safo de Lesbos rep el seu llinatge de l'illa grega on passà la major part de la seva vida (actualment Mitilene). Allà iniciava les seves deixebles en les arts del cant, l'escriptura, etc. Però les seves activitats no eren ben vistes per la societat del moment.
Trull per les illes gregues
El Govern grec reaccionà ahir amb indignació a la notícia publicada per The Guardian. El rotatiu britànic hi informava que l'Executiu es planteja posar en venda o llogar a llarg termini algunes de les gairebé 6.000 illes que té a la Mediterrània com a "mesura desesperada" per afrontar els deutes, atesa la impossibilitat de trobar vias de finançament.
Argentina fa el ple i es classifica
L'Argentina va tancar ahir amb un ple de victòries la seva primera fase del Mundial de Sud-àfrica, després de derrotar Grècia 2-0 amb un equip ple de canvis que, tanmateix, va cercar l'atac tant com el titular. Els de Diego Maradona s'enfrontaran amb Mèxic, un cop haver guanyat els tres primers matxs, en què han marcat set gols i n'han rebut un, una demostració de força ofensiva que comença a ser una de les notícies del Mundial. Amb menys ocasions que en els dos primers partits, Argentina va derrotar Grècia gràcies a un gol de Martín Demichelis, el segon que aconsegueix un defensa argentí a Sud-àfrica, després del de Heinze en el debut contra Nigèria.Nigèria perdona i Corea del Sud avança a vuitens de finalL'Uruguai passa a vuitens 20 anys després França no es deslliura del ridícul
L'Argentina vol acabar invicta
El seleccionador argentí Maradona, ahir en roda de premsa. Foto: Efe. Les seleccions de Grècia i l'Argentina s'enfrontaran avui (20.30 hores) en el tercer i darrer encontre del grup B del Mundial de Sud-àfrica, un xoc en el qual els sud-americans intentaran acabar invictes la fase de grups i liquidar així la seva classifiació als vuitens, mentre que els hel·lens parteixen amb l'esperança d'aconseguir una victòria i que els afavoreixi el resultat entre Corea del Sud i Nigèria. El conjunt de Diego Armando Maradona arriba a aquest tercer xoc amb la moral pels núvols, després del solvent triomf (4-1) aconseguit davant Corea del Sud. A més, la davantera, la millor part de l'equip, comença a agafar moral i consistència,
L'economia d'Hongria està 'en una situació molt greu'
El nou Govern conservador d'Hongria ha advertit avui que el dèficit públic del país pot ser molt més elevat del pensat fins ara, la qual cosa ha generat un gran nerviosisme als mercats, davant del temor d'un nova crisi com la de Grècia. Péter Szíjjártó, portaveu de l'Executiu hongarès, ha dit que "l'economia del país està en una situació molt greu" i ha acusat l'anterior gabinet d'haver manipulat les dades econòmiques, tal com havia fet Grècia. El portaveu al·ludia així a una advertència del vicecap del governant partit Fidesz, Lajos Kósa, que ahir va assegurar que Hongria sofreix una crisi "comparable a la de Grècia".
Moderació borsària després de l'eufòria
La borsa espanyola baixà ahir el 3,32%, la quarta major caiguda de l'any, perjudicada per la recollida de beneficis, després que en la jornada de dilluns registràs la major pujada de la història (14,43%). Així, l'índex de referència de la borsa espanyola, l'Íbex 35, va perdre 343,30 punts, equivalents al 3,32%, fins a quedar en 10.008,60 punts, amb la qual cosa les pèrdues anuals augmenten fins al 16,18%. Tots els grans valors de l'Íbex van baixar ahir: Telefónica va perdre el 3,69%; Santander, el 3,33%; BBVA, el 3,06%; Iberdrola, el 2,74%, i Repsol YPF, l'1,38 %. Sacyr Vallehermoso liderà les pèrdues de l'Íbex, ja que va baixar el 5,41%, seguida de Bankinter, el 4,48%; Banco Popular, el 4,42%, i Banc Sabadell, el 4,03%. Només van pujar tres empreses: Inditex, el 3,04%; Ferrovial, el 0,41%, i Enagás, el 0,03%. Així, el parquet madrileny ja començà ahir la sessió amb pèrdues considerables i superiors al 3%, fruit de la recollida de beneficis després de la inusual pujada de la vigília, influïda per la creació d'un fons per donar suport a l'euro i les mesures anunciades per reduir el dèficit públic. D'aquesta manera, el mercat obria per davall de 10.000 punts.
Grècia, un camp de batalla
Pedres, porres, barricades, gasos lacrimògens, foc, set detinguts, un mort i almanco 34 ferits és el resultat del brutal enfrontament entre la Policia i els manifestants ahir als carrers d’Atenes, a Grècia. L’origen dels disturbis fou la mort dissabte d’Alexandros Grigoropulos, un estudiant de 15 anys, per un tir d’un policia. L’assassinat desencadenà la ira de milers de ciutadans.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc