L'actor badaloní en el moment que recollí el Goya a Millor Actor Secundari. | ZIPI

TW
9

L'escena catalana quedà ahir sense una de les seves veus més carismàtiques. L'actor Jordi Dauder morí la matinada passada a 73 anys a la clínica Ruber de Madrid, on estava ingressat de diumenge ençà, arran d'una llarga malaltia.

Home compromès amb la terra, la llengua i el país, guanyà el Goya com a millor actor de repartiment l'any 2009 per la seva interpretació a la pel·lícula Camino. A més, enguany rebé el premi d'Honor de l'Acadèmia de Cinema de Catalunya a tota una vida dedicada al cinema, al teatre, a la televisió i al doblatge.

Les seves interpretacions arribaren també a les Balears, on féu nombroses lectures i recitals de poesia, com el que compartí amb Montserrat Tura i altres amics mallorquins en un homenatge a Miquel Martí i Pol fa set anys. Així mateix, l'actor participà en diferents activitats de l'Obra Cultural Balear (OCB), entre les quals diverses Nits de la Cultura i l'homenatge a l'escriptor francès d'origen menorquí Albert Camus. "(Dauder) Era un escriptor destacat i un activista compromès amb les idees d'esquerres i de país", recordava l'entitat ahir a través d'un comunitat de condol.

Dauder (Badalona, 1938) assolí gran fama televisiva en encarnar Mateu Montsolís a la sèrie de TV3 Nissaga de poder (1996-1998). En teatre, destaca el seu treball en obres clàssiques com Medea i peces de Txèkhov i Shakespeare, que presentà en escenaris com el Teatre Nacional de Catalunya, el Mercat de les Flors, el Lliure i el Centro Dramático Nacional de Madrid.

Fou, però, la interpretació del capellà don Luis en el film Camino, de Javier Fesser, la que li valgué el reconeixement a la resta de l'Estat amb un Goya com a millor actor de repartiment, mentre que amb el paper de Manuel Azaña a Azaña (2008) obtingué el premi Gaudí a millor actor protagonista.

Ahir l'Acadèmia del Cine català anuncià que organitzarà un acte d'homenatge a la seva figura, mentre que el president, Joel Joan, li agraí tota una vida dedicada a la interpretació i a la seva lluita "en les causes polítiques". Dauder, fill de dramaturg, va veure amb cinc anys com la dictadura franquista tancava el seu pare en una presó de València per les seves conviccions polítiques; més tard passà 15 anys exiliat a París, cosa que féu que arribàs al teatre "després de la seva lluita política", recordà ahir Joan.