L'OTAN assumirà el control de l'operació militar a Líbia
Els ambaixadors davant l'OTAN arribaren ahir a un principi d'acord per aplicar la directiva executiva que permet posar en marxa la zona d'exclusió aèria sobre Líbia sota comandament de l'Aliança i que aquesta assumeixi el control militar de l'operació en les pròximes 24 o 48 hores, segons confirmaren fonts diplomàtiques europees. En virtut del principi d'acord gestat, "l'OTAN assumeix el comandament" de l'operació a Líbia, però la missió tindrà "una estructura de Govern política" al marge de l'Aliança Atlàntica, on hi haurà representats els països que participen en la coalició internacional, com demanava França, segons avançaren les mateixes fonts, que precisaren que l'acord ha estat possible en vèncer les reticències de Turquia i França i reconeixen que no estaria "totalment" tancat.
Els britànics donen per destruïda l'aviació de Gaddafi
El comandant de la Reial Força Aèria britànica (RAF) Greg Bagwell va dir ahir que l'aviació de Moammar al-Gaddafi està destruïda i que la coalició internacional patrulla "gairebé amb total impunitat" per l'espai aeri de Líbia. En declaracions als mitjans britànics, el vicemariscal de l'aire assegurà que els avions aliats "han destruït la major part de la força aèria" del dictador libi, la qual, segons advertí, ha deixat d'existir com a força de combat. "Ja no existeix com a força de combat i el seu sistema de defensa integrat i les seves xarxes de comandament i control estan seriosament danyats, fins al punt que podem operar amb gairebé total impunitat a Líbia", declarà.
Contraatac de Gaddafi a l'est
Les forces del règim libi van contraatacar per terra i aire en diversos punts del país i van aturar l'avanç planejat pels rebels cap a Sirte, localitat natal de Moammar al-Gaddafi. Les brigades gaddafistes van llançar una gran ofensiva per l'est, que els va fer atacar per terra Misrata i per aire Ras Lanuf, que va tornar a les mans del règim, mentre que obligà els revolucionaris a replegar-se en el seu camí cap a l'emblemàtica Sirte, a la qual tenien previst arribar ahir mateix, segons la cadena qatariana Al Jazira. Ras Lanuf seria una pèrdua important per als revolucionaris, ja que aquesta ciutat disposa de dos aeròdroms i és a 640 quilòmetres de Trípoli i a 200 de Sirte, el control de la qual per part dels milicians va ser truncat pel superior desplegament del poder bèl·lic que conserva Gaddafi.
El TPI investiga Gaddafi i el seu entorn per la repressió a Líbia
El fiscal general del Tribunal Penal Internacional (TPI), Luis Moreno Ocampo, actuarà contra el líder libi Moammar al-Gaddafi, tres dels seus fills i quatre alts càrrecs del seu règim per presumptes crims de guerra i lesa humanitat comesos en la repressió de les protestes a Líbia. El fiscal argentí identificà ahir ahir com presumptes sospitosos d'aquests crims el líder libí i els seus fills, Saif al Islam, Jamis i Moatassim. A més, també identifica el ministre d'Assumptes Exteriors i excap de Seguretat i Intel·ligència Militar, Musa Kusa; el cap de la seguretat personal del dictador, Abdul Yusef , i el cap de la Seguretat Externa i antic ambaixador de l'ONU, Abu Zayd Dorda. Gaddafi, en ser al capdavant del règim, té una "autoritat de fet" sobre els crims, que fins ara se centren en els actes de repressió contra manifestants "pacífics" des del passat 15 de febrer a les ciutats de Bengasi, Misrata i Trípoli. Fins ara, la Fiscalia només ha inculpat un cap d'Estat, en exercici o no: el president sudanès Omar al-Bashir, que continua pròfug, pel conflicte a la regió de Darfur. Moreno Ocampo, que, entre altres assessors, compta amb el jutge espanyol Baltasar Garzón, advertí que el seu equip és "imparcial", per la qual cosa també es perseguirà els opositors al règim si aquests cometen crims. "No hi haurà impunitat a Líbia", va afirmar el fiscal cap del TPI, que va recalcar que "ningú no té autoritat per atacar civils".
Gaddafi amenaça amb una matança
Les hostilitats militars creixen per moments a Líbia. El líder del país, Muamar Al-Gaddafi, adverteix que "hi haurà milers de morts" si l'OTAN i els EUA hi intervenen, mentre els seus seguidors llancen una ofensiva per terra i aire per intentar recuperar el control de la ciutat pretoliera de Brega, situada 200 quilòmetres a l'oest de Bengasi. Els rebels resisteixen l'escomesa i reclamen als aliats una intervenció militar contra el règim. En un nou acte de supèrbia, Gaddafi avisava ahir que, si els nord-americans i l'OTAN entren a l'estat africà, "hi haurà milers de víctimes". "Entrarem en una guerra sagnant i milers i milers de libis moriran si els EUA hi entren", manifestà en un discurs televisat. "Estam llestos per lliurar armes a un milió, a 2 milions o a 3 milions i començarà un altre Vietnam. No ens importa. Ja no ens importa gens", afegí. El mandatari, que ja ha atribuït diverses vegades la responsabilitat de la revolta als terroristes islamistes, es va referir per primera vegada des del començament de la rebel·lió a l'organització Al Qaeda al Magrib Islàmic (AQMI). "La trama d'AQMI està implantada a les mesquites del país i capta menors a les seves files", declarà Gadafi, en una intervenció molt allunyada de la realitat i amb l'única finalitat d'espantar Occident i els conciutadans propis.
Gaddafi ja no controla l'est de Líbia
El règim libi comença a trontollar, malgrat l'amenaçadora intransigència del seu líder, Moammar al-Gaddafi, després de perdre el control de la zona oriental del país, mentre es disparen les xifres de morts per la repressió a les revoltes i s'estén el temor d'un èxode massiu. La Federació Internacional de Drets Humans (FIDH) va elevar ahir el nombre de morts fins als 640, més del doble dels reconeguts oficialment, encara que de manera paral·lela el membre libi de la Cort Penal Internacional Sayed al Shanuka va arribar a parlar des de París de més de 10.000.
Els espanyols podran sortir de Líbia en 48 hores
La ministra d'Assumptes Exteriors, Trinidad Jiménez, ha informat avui que el mig centenar d'espanyols que han expressat el seu desig de sortir de Líbia seran evacuats en un termini de 48 hores. Jiménez ha confirmat l'evacuació dels espanyols a la delegació del PP amb què s'ha reunit aquest migdia al Palau de Viana, seu del seu departament, per avaluar la situació a Líbia i en altres països àrabs. En acabar la reunió, i en declaracions als periodistes, el responsable de Política internacional del PP, Jorge Moragas, ha assegurat que la ministra els ha traslladat que l'avió està "a punt" en cas d'aterrar a la capital líbia per procedir a la repatriació.
Tampoc Gaddafi no és intocable
El líder libi Moammar al-Gaddafi s'aguantava ahir en el poder amb la punta dels dits. Ha comès l'error de respondre amb brutalitat a les protestes populars i aquest país s'ha convertit en un polvorí, amb bombardejos a la població civil, repressió embogida i...
Gaddafi trontolla
La confusió i el caos s'han apoderat de Líbia, on la radicalització de les protestes contra el règim del president, Moammar al-Gaddafi, van conduir el líder libi a bombardejar les principals ciutats del país on es duien a terme manifestacions. A Trípoli, la capital del país, almenys 250 persones van morir en els bombardejos perpetrats per l'Exèrcit de l'Aire libi contra aquells que reclamaven la caiguda del règim, segons la cadena de televisió qatariana Al-Jazeera. Testimonis presents revelaren que els bombardejos es repetien cada 20 minuts a la capital, i que hi havia cadàvers tirats als carrers de Tripoli . També foren víctimes dels atacs aeris les ciutats de Misratah i Az Zawaziya, on el nombre de morts no va poder ser confirmat per cap font. Massacre a Líbia
Primeres protestes contra Gaddafi
Líbia, on ahir van registrar-se violents enfrontaments entre manifestants i forces de seguretat, és el darrer país que se suma a les protestes que agiten el Magrib i l'Orient Mitjà. Malgrat que la informació arriba a través de mitjans de comunicació locals o per Twitter, la violència és un fet present en les diverses informacions.Centenars de persones van enfrontar-se ahir amb la Policia i amb partidaris del Govern libi a la ciutat oriental de Bengasi, la segona del país. En el curs de les protestes, almenys 38 persones van resultar ferides, si bé els activistes parlen de dues possibles víctimes mortals. El Moviment Juvenil libi, una de les organitzadores impulsores del Dia de la ira, assegurava que un dels morts era un jove de 17 anys "d'una família coneguda" a la ciutat, segons s'informà per Twitter. Així mateix, un presumpte activista anomenat Abdel Mayid assegurava en un correu electrònic en una pàgina d'internet àrab, Bikya Masr, que els manifestants havien estat "atacats" i que hi havia "una parella que havia mort".
L'OTAN dóna un ultimàtum
L'OTAN va assegurar ahir que la comunitat internacional actuarà si el règim de Moammar el Gaddafi continua fent ús de la violència contra la població civil de Líbia, encara que va deixar clar que l'Aliança no iniciarà cap acció sense l'aval de les Nacions Unides. "Si Gaddafi i les seves forces continuen atacant sistemàticament la població, la comunitat internacional no es pot quedar asseguda a mirar-s'ho", va advertir en una roda de premsa el secretari general aliat, Anders Fogh Rasmussen, qui va considerar que l'actuació de les autoritats líbies podria incórrer en "crims contra la humanitat". Els responsables militars aliats elaboren, des de fa dies, un seguit de plans sobre possibles escenaris d'actuació.
Gaddafi acusa EUA, França i Regne Unit d'intentar controlar el petroli de Líbia
El mandatari libi, Muamar Gaddafi, ha acusat directament els Estats Units, França i Regne Unit, entre altres països occidentals, d'intentar controlar el petroli i la riquesa de Líbia. Així s'ha manifestat en declaracions transmeses de matinada per la televisió estatal i recollides per Al Yazira.
ZP defensa “la força necessària” contra els atacs de Gaddafi al seu poble
El president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, ha defensat en el Congrés dels Diputats que mentre existeixi "el risc" que el règim libi de Muamar al Gaddafi "torni a atacar al seu poble", la comunitat internacional aplicarà "la força necessària per impedir-ho". Per això, durant la seva compareixença davant el Ple del Congrés per sol·licitar l'aval de la Cambra a la participació espanyola en l'operació internacional a Líbia, el cap de l'Executiu ha qualificat la seva petició de "prudent". Segons ha detallat, els militars espanyols romandran entre un mes -recolzant la zona d'exclusió aèria- i tres mesos -en el cas de l'embargament d'armes-. La missió serà prorrogable en funció de "les necessitats" de l'operació i Zapatero s'ha compromès que el Govern acudirà per a això de nou a sol·licitar l'autorització de la Cambra. Zapatero ha subratllat la resolució 1973 del Consell de Seguretat de Nacions Unides.
La UE defensa un posicionament comú contra el règim de Gaddafi
La majoria de ministres d'Assumptes Exteriors de la UE ha defensat "la unitat" dins els Vint-i-set contra el règim de Muamar Gaddafi i han insistit que la Lliga Àrab manté el seu suport a la intervenció d'una coalició de països a Líbia per fer complir la resolució 1.973 del Consell de Seguretat de l'ONU, una cosa que ha posat en dubte Alemanya.
Gaddafi fa anques enrere
José Luis Rodríguez Zapatero s'ha reunit amb el secretari general de l'ONU, Ban Ki-Moon, per analitzar la situació a Líbia. Foto: Efe. Gaddafi sembla que fa anques enrere. El règim del líder libi anuncià ahir un alto el foc immediat en compliment de la resolució de l'ONU, tot i que els rebels asseguraren que durant tota la jornada les seves tropes continuaren atacant intensament diverses ciutats a l'oest i a l'est del país. El ministre d'Exteriors libi, Musa Kusa, anuncià ahir que el règim de Trípoli declarà un alto el foc immediat d'acord amb la resolució 1.973 aprovada dijous vespre pel Consell de Seguretat de l'ONU. "Després d'haver vist la resolució i prenent en consideració que Líbia és un membre ple de l'ONU, consideram que és obligat acceptar la decisió del Consell de Seguretat", afirmà Kusa. A més, afegí que, per això, el règim libi ha decidit "un immediat alto el foc i la cessació de totes les operacions militars rebels".
L'ONU aprova l'ús de la força aèria contra Gaddafi
El Consell de Seguretat de les Nacions Unides aprovà ahir a mitjanit, amb els vots a favor de deu dels membres i cap en contra, la resolució que obre la porta a l'aplicació d'una zona d'exclusió aèria sobre Líbia. La votació sobre la resolució 1.973 tingué cinc abstencions, incloses les de Rússia, la Xina i Alemanya. Finalment, els Estats Units es pronunciaren a favor de la mesura, promoguda per França, el Regne Unit i el Líban. El text permet, doncs, iniciar "totes les mesures que siguin necessàries" per "protegir els civils i les àrees poblades sota amenaça d'atacs", la qual cosa implica la decisió presa. No obstant això, "exclou una força d'ocupació". A més, proposa la congelació dels actius de la petroliera estatal i del banc central pels vincles amb el règim de Gaddafi.
Gaddafi és a punt per a la batalla final
L'Exèrcit libi advertí ahir la població de Bengasi que deposàs les armes a mesura que avançava cap al bastió rebel, on podria lliurar-se la batalla decisiva en la revolta contra Muammar al-Gaddafi. El fill del líder del país, Saif al-Gaddafi, declarava a la cadena Euronews que les seves tropes eren a prop de Bengasi i que "tot haurà acabat en 48 hores. Les nostres forces són a prop de la ciutat. Sigui quina sigui la decisió (de l'ONU), serà massa tard".La localitat d'Ajbadiyah, 150 quilòmetres al sud de Bengasi, al golf de Sirte, quedà en mans del Govern després que gran part dels rebels se'n retiràs per un despietat atac d'artilleria dimarts. A Bengasi, seu del consell nacional provisional dels insurgents, l'ànim era una barreja de desafiament i nerviosisme. Les forces lleials a Gaddafi han reprès una sèrie de ciutats costaneres durant els darrers 11 dies, cosa que ha tirat per terra allò assolit pels rebels en l'aixecament contra els 41 anys en el poder del governant libi. Importants instal·lacions de la indústria petroliera han quedat de nou sota el control de l'Executiu. Un comunicat de l'Exèrcit emès per la televisió estatal va descriure l'ofensiva com una operació per salvar la població de "l'estimada Bengasi" i indicava que els soldats no durien a terme cap represàlia contra aquells que es lliurassin.
Gaddafi ofereix cru a canvi de suport
El coronel Muammar al-Gaddafi, aïllat internacionalment, ha llançat una oferta d'abastiment de cru en persona als ambaixadors de la Xina, l'Índia i Rússia, en un intent d'esquivar el setge diplomàtic internacional. Segons l'agència oficial líbia Jana, Gaddafi va mantenir ahir un encontre amb els representants diplomàtics dels tres països a la Yamahiriya (República), nom que rep la seva peculiar revolució després d'haver accedit al poder fa 41 anys. El dirigent, que ha aconseguit recuperar la refineria d'Al Zauiya gràcies al setge de la ciutat durant una setmana i d'haver reconquerit els ports petroliers de Ras Lanuf i Brega, té l'as del cru a la màniga per intentar sortir de l'aïllament en què es troba el règim, que els EUA, la UE i la Lliga Àrab volen sotmetre a un embargament de l'espai aeri. Precisament el Consell de Seguretat de l'ONU va començar a debatre la possibilitat d'implantar a Líbia una àrea sense trànsit d'aeronaus, tal com ha sol·licitat la Lliga Àrab, tot i que les potències amb dret de vet semblen dividides sobre això. "Alguns formulen preguntes sobre la zona d'exclusió que no obtenen resposta: Qui la imposaria? Com?", explicà una font diplomàtica a Reuters.
Gaddafi controla Brega i lluita contra l'exclusió aèria
Les tropes de Moammar al-Gaddafi van prendre ahir l'estratègica ciutat petroliera de Brega i obligaren els rebels a retirar-se sota uns forts bombardeigs, mentre les potències mundials consideraven la imposició d'una zona d'exclusió aèria. Perdre Brega i la seva refineria limita encara més l'accés dels rebels al combustible, després que els insurgents fossin expulsats de Ras Lanuf, una altra terminal petroliera important a uns 100 quilòmetres a l'oest. Mentrestant, l'assalt dels gaddafistes contra la ciutat líbia de Misrata (oest), controlada pels rebels, s'hauria estancat a causa dels enfrontaments entre membres de les forces de seguretat del dirigent libi, segons van afirmar els milicians rebels, tot i que el Govern libi nega que s'hagi produït un motí. "La divisió que existeix entre ells ens ha caigut del cel. Just quan pensàvem que ja arribava el final, ocorre això. Ara estam esperant a veure què passa", relatava un combatent rebel anomenat Mohamed. El Govern libi va afirmar ahir en un comunicat divulgat per la televisió estatal que la decisió de la Lliga Àrab de demanar una zona d'exclusió aèria sobre el país està basada en "al·legacions falses i una distorsió clara de les realitats i del que ocorre sobre el terreny".
Gaddafi inicia una ofensiva diplomàtica cap a l'OTAN i la UE
El ministre d'Exteriors italià, Franco Frattini, confirmà ahir que avions amb emissaris del dirigent libi havien volat cap a Brussel·les amb l'objectiu de reunir-se amb representants de la Unió Europea i de l'OTAN, que avui analitzaran com augmentar la pressió sobre el règim de Trípoli perquè cessi la violència contra la població. Tanmateix, l'OTAN es mostrà ahir mateix contundent respecte d'aquesta qüestió i descartà mantenir reunions amb emissaris del dirigent libi, Moammar Gaddafi, qui l'Aliança ha instat les darreres setmanes a cessar la repressió contra el poble libi i que accepti una transició pacífica a la democràcia. "No tenim intenció ni plans de reunir-nos amb cap representant del règim", aclariren fonts pròximes al secretari general de l'OTAN, Anders Fogh Rasmussen. Qui sí que accedí a entrevistar-se amb un emissari del Govern libi fou el ministre d'Exteriors de Portugal, Luis Amado, el país del qual ha estat elegit per presidir el comitè de sancions de l'ONU al país nord-africà.Amb tot, el Ministeri informà en un comunicat oficial que la reunió amb l'emissari era orientada a recollir informacions sobre la situació que viu Líbia. Segons aquesta nota, l'entrevista fou acordada amb l'alta representant per a la Política Externa i de Seguretat de la UE, la britànica Catherine Ashton.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc