“Madrid té por de perdre la gallina dels ous d'or”

La proposta sobre el nou model de gestió aeroportuària anunciat pel ministre José Blanco dimarts no ha deixat ningú indiferent i les reaccions no es van fer esperar. Dimarts mateix, el president Antich ja va comparèixer davant els mitjans, però encara s'haurà d'esperar prop de mig any per veure realment en quina posició queda Son Sant Joan. El senador autonòmic Pere Sampol (Bloc), històric i actiu defensor de la cogestió aeroportuària a Balears, analitza el model que planteja Blanco.

Creis, com el president Antich, que Son Sant Joan tindrà consideració d'aeroport singular?

La veritat és que el Ministeri de Foment té molt difícil excloure l'aeroport de Palma de la cogestió, especialment després que el Senat aprovàs dos acords en els quals s'insta que el de Balears i el de Canàries entrin en la primera fase de la cogestió. A més, s'han creat unes expectatives després de les declaracions del ministre Blanco, en relació a aquestes dues comunitats, que mai no havien estat tan explícites. Tot i això, de moment, no ha dit res clar.

En cas que fos així, que no entràssim en la cogestió, què passaria?
L'hem d'armar, començant pel Govern, continuant pel Parlament i fins a totes les institucions polítiques amb representació balear. A més, en aquest camp tenim uns aliats forts que són Coalició Canària (CC). En aquest sentit, les Canàries comparteixen la nostra estratègia.

El model presentat per Foment garanteix autonomia en la gestió aeroportuària?
No, gens, des del moment que el Govern central es reserva la majoria absoluta del consell d'administració de les futures societats filials. Això no obstant, dins aquestes societats, les institucions autonòmiques almenys podran opinar, discrepar i aportar idees. Aquest fet és particularment important per tractar futures connexions i nous mercats turístics per a les Balears, com també per augmentar la connectivitat de les Illes amb l'exterior.

Així i tot, Madrid es reserva la majoria del control aeroportuari, per què?

Perquè una sèrie d'aeroports la cogestió dels quals encara és una incògnita generen uns grans beneficis i permeten mantenir tot l'entramat aeroportuari estatal. El Govern central no es desprendrà tan fàcilment de la gallina dels ous d'or que suposa Son Sant Joan i així es va demostrar en fer públics els resultats de tota la xarxa estatal. Son Sant Joan és dels aeròdroms més rendibles i dels que genera més beneficis, per sobre de Barajas. El de Palma és realment l'aeroport que genera beneficis per a Aena, per la qual cosa, difícilment, Madrid se'n desprendrà. Igualment, tampoc no amollaran tan fàcilment les botigues Aldeasa, que suposen uns grans beneficis i que, ben segur, si es gestionassin des de Balears, es durien de manera diferent. A través de les mesures de seguretat dels aeroports, com no poder entrar-hi líquids, els beneficis d'aquestes botigues, ubicades en un lloc estratègic, s'incrementen considerablement. En convocar-ne els concursos des de Madrid, s'afavoreix només les grans empreses.

Un sector fins ara molt privilegiat

Fa unes setmanes, AENA va fer públics els sous dels controladors aeris de l'Estat i la mitjana d'hores de feina, tot comparant-ne les dades amb les de la resta d'Europa. Són xifres que no passen desapercebudes, ja que amb un sou de 350 mil euros anuals de mitjana, els controladors aeris de l'Estat són els més ben pagats del continent. Ara bé, la seva productivitat és la meitat de la de la resta de controladors de països veïns, cosa que en bona part explica la polèmica que s'ha revifat en els darrers mesos. Enmig de les festes de Nadal, el Ministeri de Foment va acusar els controladors d'una vaga encoberta. Dimarts, el ministre Blanco anuncià que, amb la reforma del model de gestió d'AENA, la figura dels controladors desapareixeria de fins a 12 aeroports per reduir costos.

En conèixer la notícia, la Unió Sindical de Controladors Aeris (USCA), sindicat majoritari que agrupa el 95% de la plantilla, lamentà "la campanya de desprestigi públic i manipulació" engegada contra el col·lectiu, que posa en perill "la integritat física" dels seus professionals. En un comunicat, USCA apel·là al sentit de responsabilitat de totes les parts i reiterà la "voluntat" d'assolir acords amb AENA, en el marc del procés de negociació en què estan immersos per a la renovació del conveni col·lectiu, bloquejat des de fa cinc anys. "Perilla, fins i tot, la integritat física dels professionals", es queixà USCA, que recordà que les tasques de control aeri exigeixen "un elevat nivell de concentració i serenitat que no es veu gens beneficiat per una situació de pressió social i laboral com la que se suporta".

Per part seva, el ministre de Foment, José Blanco, assenyalà que 300 milions del dèficit dels serveis de navegació del 2009 són conseqüència de les elevades despeses, que atribuí als alts salaris dels controladors aeris. Així, rematcà que els de l'Estat cobren "gairebé el triple" que els britànics, malgrat una "productivitat excessivament baixa", i que "algun fins i tot va arribar a cobrar fins a 900.000 euros per acumulació d'hores extra". En declaracions a Onda Cero, la secretària d'Estat de Transports, Concepción Gutiérrez, insistí ahir que s'ha d'aconseguir "un avanç i un compromís més gran" per part dels controladors aeris, amb els quals AENA negocia el conveni col·lectiu, per "solucionar els problemes de competitivitat" que sofreix l'ens públic. A més, aclarí que l'endeutament d'AENA es deu també a un volum d'inversió "importantíssim", no debades els aeroports estatals són "els millors d'Europa i gairebé del món", defensà. Afegí que una altra cosa és el dèficit de la gestió del control aeri que el Govern central vol abordar.