C. Ares/AgènciesWashington30/01/09 0:00
TW
0

El president dels EUA, Barack Obama, ha optat per la presa ràpida de decisions. Ahir, la Cambra de Representants dels Estats Units aprovà, enmig de disputes partidistes, un pla de 819.000 milions de dòlars destinat a ressuscitar una economia que afronta la seva pitjor crisi des de la Gran Depressió. El projecte, que inclou retallades tributàries i despeses fiscals durant els pròxims dos anys, s’aprovà amb 244 vots a favor i 188 en contra, però no obtingué el suport de cap dels republicans, tot i que Barack Obama els havia fet la bona activament. En principi, la majoria demòcrata parlava d’un pla de 825.000 milions de dòlars, però la suma baixà a 816.000 milions i, durant el debat de diverses esmenes, els legisladors hi afegiren devers 3.000 milions més per a despeses al sector del transport.

La votació dugué a terme a les 23.15 hores de dimecres, moments després que es desestimàs una alternativa de 475.000 milions de dòlars presentada per la minoria republicana, que ha qualificat el pla de costós i d’ineficaç per esperonar la malparada economia. El Senat preveu començar a debatre la proposta la setmana que ve, encara que els republicans d’aquesta cambra insisteixen a modificar-lo. La idea és enviar el document final a la Casa Blanca el 16 de febrer. Obama, que esperava un suport bipartidista al pla, insistí que els Estats Units passen per un moment "perillós" i que "no es pot perdre temps" per reactivar l’economia. La intenció del pla, de 647 pàgines, és crear o preservar entre tres i quatre milions d’ocupacions, impulsar les inversions en infraestructures i projectes energètics, i destinar ajudes als aturats i als governs locals i estatals. El projecte de llei preveu un poc més de 365.000 milions de dòlars per a la infraestructura nacional, 180.000 milions en ajuts per als aturats i altres programes socials.

Notícies relacionades

Adéu a la vergonya dels EUA

Més notícies relacionades

Equitat salarial

El president Obama firmà ahir la seva primera llei com a president, la d’equitat salarial, en un emotiu acte en el qual participà Lilly Ledbetter, la treballadora que amb la seva denúncia provocà el canvi de la legislació.