El Consell negociarà per no pagar ara 39 milions per Can Domenge
El Consell vol recuperar els terrenys de Can Domenge, però no a qualsevol preu. La institució no acceptarà l'oferta que li han fet les promotores del projecte, Sacresa i Ferratur, per tornar-li el solar a canvi de 39,1 milions d'euros (9,1 milions més del preu acceptat l'any 2006 pel Consell per vendre'ls la propietat) i ara els farà una contraoferta a la baixa. L'equip que presideix Francina Armengol té per objectiu que el cost a pagar sigui el mínim però, malgrat que encara no ha pres cap decisió, li podria interessar assumir la hipoteca de 36,2 milions que hi ha sobre els més de 52.000 metres de solar de Palma perquè no disposa d'efectiu. La resposta a l'oferta de les empreses encara no s'ha produït i el Consell té fins dia 28 d'aquest mes per contestar la proposta de transacció judicial que li ha remès el magistrat de la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia, Francisco Javier Muñoz, que instrueix el cas. En aquesta oferta, les promotores es comprometen a tornar els terrenys de Can Domenge i a retirar el recurs interposat contra la decisió del Consell de rescindir el contracte de compravenda si aquest es fa càrrec de la hipoteca del solar, de 36,2 milions d'euros, de l'aval de 800.897 que executà la institució i dels 2,1 milions que pagaren per l'impost de transmissions patrimonials quan feren l'operació.
El Consell multa Santanyí perquè menysté el patrimoni
Primer fou l'avís, ara arriba la sanció econòmica. El Departament de Patrimoni del Consell ha interposat una multa de 300 euros a l'Ajuntament de Santanyí per haver incomplert el projecte d'intervenció a la fortalesa de Portopetro. L'abril passat, el departament que dirigeix Gabriel Cerdà ja envià al Consistori una ordre d'execució perquè modificàs el projecte, un requeriment que, de moment, la Sala ha obviat. Davant això, Patrimoni li envià un recordatori per juny i aquest agost ha decidit interporsar una multa coercitiva de 300 euros. Ara, l'Ajuntament santanyiner té fins a l'octubre per pagar la dita sanció i, a més a més, enviar un nou projecte tècnic.
El Consell estudia cremar els residus carnis a Son Reus
La consellera insular de Medi Ambient, Marilena Tugores (Bloc), reconegué ahir que estudia la possibilitat d'assecar els residus carnis i després cremar-los a la incineradora de Son Reus. L'altra opció que valora el Consell és la construcció d'una planta de biogàs com la que hi ha a Lleida, on de manera provisional es traslladaran ara els residus d'escorxadors i els animals morts de l'Illa. Tugores plantejà aquestes dues possibilitats en una reunió de la comissió de seguiment de gestió de residus del Consell. Just abans, el portaveu del PP a la institució, Jaume Font, havia manifestat públicament que la "solució definitiva" per a les restes càrnies seria assecar-les i cremar-les a Son Reus. Segons el popular, "en tres o quatre mesos" podria estar operativa aquesta opció i seria més barat que traslladar els residus a Lleida, com es preveu fer ara de manera provisional. El popular plantejà ahir la seva proposta personal -no de partit, deixà clar- i després la defensà en la reunió amb la consellera Tugores, qui reconegué que aquesta opció ja es tenia en compte pel seu departament.
No es tudarà res
El Consell de Mallorca reaprofitarà part dels materials nobles dels xalets de Llucalcari -que s'enderroquen en aquests moments per sentència del TSJIB i del Tribunal Suprem- per rehabilitar-ne els terrenys d'acord amb l'entorn de la serra de Tramuntana. Després que l'empresa pública Tragsa es fes càrrec, el passat dia 27, de la continuació de les obres de demolició iniciades per l'Ajuntament, ahir van visitar l'actuació els responsables de Territori i Cooperació Local del Consell de Mallorca, Maria Lluïsa Dubón i Miquel Rosselló. Maria Lluïsa Dubón, consellera insular de Territori, acompanyada del batle de Deià, Jaume Crespí, assegurà que "ara la prioritat és finalitzar l'enderrocament d'aquestes dues cases".
El Consell eliminarà les polèmiques ART dia 13
El Consell aprovarà definitivament dia 13 la modificació del Pla Territorial per eliminar-ne per sempre les polèmiques Àrees de Reconversió Territorial (ART), permutes urbanístiques autoritzades pel PP i UM l'any 2004 i que haurien permès urbanitzar 465 hectàrees. L'acord, que tindrà el suport de tots tret d'UM, encara està subjecte a l'informe tècnic de la Comissió Balear de Medi Ambient, que n'ha endarrerit el vistiplau, previst inicialment per a ahir. La presidenta, Francina Armengol, l'anuncià en la copa de Nadal.
El Govern cita els consells per “fixar” competències
El conseller d'Educació i Cultura, Bartomeu Llinàs, ha convocat una reunió a cinc bandes amb els representants de Cultura dels consells per replantejar el repartiment de les competències culturals. Serà dimarts que ve, dia 28, quan s'asseuran a la mateixa taula els màxims representants en Cultura d'arreu de les Illes i de l'Executiu per tal de 'fixar' uns criteris i "racionalitzar recursos en el tema de les competències de Cultura", explicà ahir Llinàs. "En aquesta època no ens podem permetre el luxe de repetir res", assegurà el titular de Cultura, qui afegí que, tot i que "hi ha coses que no es poden perdre, s'han de tenir en compte les competències de cada un".
El Consell pretén eliminar per sempre les ART aquest mateix mes
El Consell de Mallorca preveu eliminar per sempre les polèmiques Àrees de Reconversió Territorial (ART)aquest mateix desembre. En un ple previst per a dia 23, s'aprovaria de manera definitiva la modificació del Pla Territorial iniciada per juny. L'aprovació convertiria en història aquestes permutes urbanístiques que preveien 483 hectàrees de nou creixement i que provocaren una investigació judicial, ara provisionalment arxivada. Malgrat que el Consell encara té un any i mig per fer efectiu aquest vistiplau definitiu, els socialistes volen rematar la feina ràpid i evitar un canvi de posició del PP que, amb el Bloc, votà a favor de l'aprovació inicial.
Aturen la regulació del català al Consell per por del Constitucional
El ple del Consell retirà ahir de l'ordre del dia l'aprovació del nou reglament que regula l'ús del català a la institució. La decisió es prengué després que el secretari, Jeroni Mas, advertís que alguns articles -sense dir quins- podrien entrar en contradicció amb la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut català i aconsellà posposar-ne l'aprovació per millorar-ne el redactat, a fi d'evitar una futura sentència en contra. Entre altres mesures, el reglament fixa que el personal del Consell s'ha d'adreçar als ciutadans en català, llevat que l'administrat demani expressament ser atès en castellà; que els càrrecs del Consell s'han d'expressar en català en els actes públics si ho fan per raó del càrrec; i que les actuacions administratives internes s'han de fer en la llengua pròpia. També preveu que els contractes administratius amb tercers han d'incloure una clàusula que especifiqui que tota la documentació s'ha de lliurar en català i que la contractista ha d'emprar aquest idioma en les relacions amb l'Administració. Els plecs de condicions han de preveure que l'incompliment de les obligacions previstes sobre l'ús del català és una causa específica de resolució del contracte. El conseller insular de Cultura, Joan Font (Bloc), defensà que el reglament estava consensuat amb la resta de grups, però reconegué que el PP n'havia demanat un informe al secretari. Fou llavors quan el secretari advertí que l'informe està avançat però que no l'haurà conclòs fins d'aquí a uns dies. Amb tot, avançà que la sentència de l'Estatut és molt restrictiva i que alguns articles se'n podrien veure afectats.
Un Pla d'Acolliment Lingüístic ambiciós
El Consell de Mallorca amplia el Pla d'Acolliment Lingüístic i Cultural (PALC) i el dota amb 300.000 euros per promoure durant un any la integració lingüística dels col·lectius de nouvinguts i població autòctona. Fins al 20 de desembre, els ajuntaments de Mallorca que ho desitgin poden optar a ser un dels vuit municipis que desenvoluparan un pla d'acolliment lingüístic personalitzat i molt ambiciós. Tal com explicà la directora insular de política lingüística, Rosa Barceló, "hi poden optar municipis que tinguin entre 1.000 i 18.000 habitants i amb un percentatge de nouvinguts que oscil·li entre el 15 i el 20 per cent". Com detallà Barceló, "dins cada línia s'implantarà el pla als municipis que tinguin un percentatge més elevat de població estrangera, aquest és el criteri per a la seva elecció". Un cop s'hagin seleccionat els vuit candidats, l'equip de dinamitzadors haurà d'intervenir en funció de les prioritats i els diagnòstics d'intervenció establerts per a cada problemàtica concreta. I és que com esmentà la directora insular de Política Lingüística, "en funció del que es determini al pla d'intervenció de cada una de les poblacions escollides es farà una distribució dels recursos econòmics que siguin necessaris".
El Consell de la Llengua activa la Llei del cinema sense els populars
El Consell Social de la Llengua Catalana (CSLC) aprovà ahir per unanimitat traslladar als grups parlamentaris una proposició de llei del cinema que obligaria que la meitat de les còpies de les pel·lícules que es distribueixen a les Balears siguin en llengua catalana. A la sessió ordinària del Consell Social no hi fou present el diputat popular Simón Gornés, qui assegurà que va rebre ahir mateix la convocatòria per assistir-hi. Els populars anunciaren també que redactaran una carta de protesta dirigida a la viceprecidenta tercera del Consell Social, Margalida Tous, amb còpia al Conseller d'Educació i Cultura, Bartomeu Llinàs. Per altra banda, Tous explicà que "les sessions del Consell estan fixades a un calendari anual i, a més a més, enviam un recordatori per tres vies: correu electrònic, fax i carta". Tous explicà que "d'aquesta manera ens asseguram que per alguna d'elles és segur que arribi la informació". Els populars es lamenten que "pot no agradar el que deim, però hem de ser convocats correctament en temps i forma". A la sessió d'ahir, la vintena de membres del CSLC que hi assistiren també aprovaren un manifest que faran arribar als partits polítics. El document dóna suport a la feina feta als centres educatius per promoure el català a les aules i se'n defensa l'ús normal i habitual a tota la societat.
Dimiteix el vicepresident del Consell de Formentera, Bartolo Ferrer
El vicepresident del Consell de Formentera, Bartolo Ferrer (PSIB), ha presentat aquest matí la seva dimissió, després de la detenció de la seva dona el passat cap de setmana per part de la Guàrdia Civil en el marc d'una operació contra una xarxa de narcotraficants a l'illa, si bé, posteriorment, va ser posada en llibertat amb càrrecs per un presumpte delicte contra la salut pública. En declaracions a Europa Press, el president del Consell de Formentera, Jaume Ferrer, ha informat que ja coneixia des d'aquest dimecres a la tarda la intenció de Ferrer de dimitir, decisió que ha qualificat de "acte de responsabilitat".
El Consell acredita que el camí del Rafal de Planícia és públic
El camí antic de Banyalbufar a Planícia i el camí del Rafal són de titularitat pública. Així consta en les conclusions de l'informe que ha elaborat el departament insular de Medi Ambient i que la seva titular, Maria Magdalena Tugores, lliurà ahir al batle de Banyalbufar, Mateu Ferrà. Aquest estudi, sol·licitat per l'Ajuntament, servirà per acreditar la titularitat pública dels camins i així poder desbloquejar per via legal l'obertura del camí, sostenen des del Consell.
Bolcats amb el futbol base
L'actual consell d'administració del Reial Mallorca tancà el seu particular tour per les institucions de les Illes per donar a conèixer el nou projecte de club. Després de visitar, dies enrere, el Consolat de Mar i l'Ajuntament de Palma, ahir fou el torn de la seu del Consell Insular de Mallorca. Així, el president Jaume Cladera; el vicepresident executiu, Llorenç Serra Ferrer; i l'accionista i segon entrenador del primer equip, Miquel Àngel Nadal, integraren la representació mallorquinista que al matí es reuní durant una hora amb la presidenta del Consell, Francina Armengol; la consellera d'Igualtat i Esports, Josefina Ramis; i el director insular d'Esports, Paco Blasco.Al marge de presentar el projecte de club, el president vermell, Jaume Cladera, informà que bona part de la reunió "girà al voltant del suport incondicional que el Mallorca vol donar al planter i sobre què podem fer per treballar i col·laborar amb el Consell Insular en el foment del futbol base i la formació dels al·lots a tota la Part Forana. L'objectiu és la integració de tot el futbol base dels pobles de l'Illa amb el Mallorca".
Carlos Delgado: “El partit pot sobreviure sense Font i Pastor”
El vicepresident del PP balear i batle de Calvià, Carlos Delgado, també intervingué en la reunió de la Junta Insular de divendres. Fou un dels pocs de donà suport obertament a la decisió del seu president, José Ramón Bauzá, de situar com a candidata al Consell la diputada al congrés Maria Salom. Però no quedà aquí. Després que el batle de Manacor, Toni Pastor, criticàs la decisió i abandonàs la reunió, el de Calvià demanà la paraula i assegurà que "el partit pot sobreviure sense Pastor i -Jaume- Font".
Pastor no renuncia al Consell i qüestiona les formes de Bauzá
A set mesos de les eleccions, la designació dels candidats del PP a les principals institucions incrementa la tensió a les files conservadores. Si el líder del partit a Palma, José María Rodríguez, continua aspirant a ser el candidat a la batlia en contra del parer del president del PP, José Ramón Bauzá, ahir va ser el batle de Manacor i portaveu al Parlament, Antoni Pastor, qui no descartà la possibilitat de ser cap de cartell al Consell, un lloc que la cúpula de la formació reserva en principi a l'exbatle d'Inca Pere Rotger. Pastor qüestionà com Bauzá està gestionant la designació i criticà que Rotger es postuli públicament.
Presó sense fiança per al detingut pels atracaments
La sucursal de Banca March de Consell que patí l'atracament aquesta setmana. Foto: A. Pol. La titular de Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 6 d'Inca, en funcions de guàrdia, ha decretat presó provisional comunicada i sense fiança per al detingut per diversos robatoris en entitats bancàries i cases aquestes últimes dates en diferents llocs de Mallorca. Així, la jutgessa imputa a Bernardo P.M., de 48 anys dos presumptes delictes de robatori amb intimidació a dos bancs, comesos els passats dies 4 i 5 d'octubre a Consell i Es Figueral. Concretament, aquesta persona va ser detinguda per la Guàrdia Civil a Lloseta el passat dimecres, 6 d'octubre, i l'arrest es va basar en les proves i fotogrames obtinguts de les cambres de seguretat, així com en les indagacions realitzades per diverses patrulles de la Benemérita en diverses localitats de l'illa.
Detingut un home com a presumpte autor dels atracaments
La Guàrdia Civil ha detingut a un home, Bernardo P.M. de 48 anys, com a presumpte autor de dos atracaments a entitats bancàries que es van cometre els passats dies 4 i 5 d'octubre en les localitats de Consell i Es Figueral, respectivament. La detenció de l'individu s'ha basat en les proves i fotogrames obtinguts de les càmeres de seguretat, així com en les indagacions realitzades per diverses patrulles de la Guàrdia Civil en diverses localitats de l'illa i la col·laboració ciutadana, per determinar que les característiques del detingut es corresponien amb les de l'atracador.
Aguiar admet que 45 camions abocaren terra a la seva finca
L'exdirector insular de Carreteres del Consell Gonzalo Aguiar (UM) reconegué ahir davant la jutgessa del cas Peatge que obrers del desdoblament de la carretera Palma-Manacor van descarregar en una de les seves finques uns 45 camions de terra procedent d'aquestes obres. Tot i això, precisà que es tractava de la terra sobrant dels treballs i en alguns casos d'"enderrocs", i que ho va fer com un "favor" a la Unió Temporal d'Empreses (UTE) encarregada de l'actuació per així evitar els costos de traslladar les restes a un abocador. També afegí que altres veïns de la zona feren el mateix. L'imputat presentà factures del que costà després el tractament de la terra. Així mateix, fou interrogat sobre les obres que una altra de les empreses que feia feina a la carretera, Electro Hidraúlica, realitzà a casa seva i presentà les factures dels treballs. El cas Peatge investiga presumptes irregularitats en la construcció del desdoblament, que tingué un sobrecost de 18 milions d'euros. Als imputats se'ls acusa de possibles delictes de malversació, suborn, falsedat i prevaricació.
PP i UM eviten reduir l'edificabilitat dels polígons de Palma
L'abstenció d'avui de PP i UM ha evitat que fos aprovada la proposta del govern de Cort (PSOE-Bloc) de reduir la capacitat d'edificació a les zones denominades M dels polígons industrials de Palma, amb la qual es volia frenar l'"urbanisme a la carta" de populars i nacionalistes de la passada legislatura.
Lleven els diners per al teatre d'Inca
L'escenari del teatre inquer haurà d'esperar per ser reformat. El batle d'Inca, Rafel Torres, mostrà ahir malestar per la retallada de gairebé el 80 per cent de la partida del Govern balear per a la Fundació Teatre Principal d'Inca, que havia d'ajudar a l'inici de la reforma de l'immoble. Torres assegurà que de 209.000 euros pressupostats per a enguany any per començar-ne els tràmits, l'Executiu només hi destina 48.950 euros. Davant d'aquest fet, la primera vara manifestà ahir que "no queda cap altra solució que ajornar la reforma de teatre per a la pròxima legislatura", tot i que recriminà als socialistes que no hagin complert les promeses electorals, atès que tant Francesc Antich com Francina Armengol "van prometre en els programes electorals que impulsarien la reforma del teatre". En aquest aspecte, Torres sentencià que "els escrits que ens arriben des del Govern desmenteixen per complet les promeses dels socialistes, perquè ens retallen la subvenció de manera considerable".
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent