Evitar una sentència
El conseller insular de Cultura, Joan Font (Bloc), defensà que el reglament estava consensuat amb la resta de grups, però reconegué que el PP n'havia demanat un informe al secretari. Fou llavors quan el secretari advertí que l'informe està avançat però que no l'haurà conclòs fins d'aquí a uns dies. Amb tot, avançà que la sentència de l'Estatut és molt restrictiva i que alguns articles se'n podrien veure afectats. Per això i perquè es tracta d'una qüestió sensible, recomanà millorar-ne determinats punts, que no concretà, per evitar una sentència en contra. Font acceptà sense problemes que se n'endarrerís l'aprovació. "Serà millor per a tots", sentencià la presidenta Armengol.
Al marge d'això, el vot en contra del PP i l'abstenció d'UM impediren que l'equip de govern aprovàs un pacte assolit amb els sindicats per millorar determinats complements salarials. Els populars trobaren una "irresponsabilitat" autoritzar en plena crisi un acord que, segons ells, suposaria 15 milions d'euros. I, com que no entrava en vigor fins al 2012, avançà que ja ho faran si governen. En el capítol de mocions, els populars aconseguiren amb el vot d'UM que anàs endavant una iniciativa que exigeix al Govern la "paralització immediata" del projecte del tramvia de Palma. La proposta, que ja s'aprovà a Cort, rebé el vot en contra del PSOE i del Bloc.
El PP, en canvi, no pogué fer prosperar una altra moció en la qual es demanava als serveis jurídics que estudiassin si era constitutiu de delicte l'esbucament de l'antic quarter de carrabiners de la Colònia de Sant Jordi. La resta s'hi oposaren.
Cànon digital
El Bloc, en canvi, sí que aconseguí la unanimitat amb una proposta que comopromet l'equip de govern a reclamar l'exempció del cànon digital i les quantitats abonades per aquest concepte. Finalment, el portaveu del PP, Fernando Rubio, denuncià en el ple que el Govern deu al Consell uns 90 milions de l'any passat. El popular qualificà el president Antich de "morós" i advertí que Armengol n'és la "còmplice". El conseller d'Hisenda, Antoni Alemany, li deixà clar que el Govern pagarà el deute i que això no impedeix al Consell actuar, perquè té liquiditat. A més, li va anunciar que l'Ajuntament de Calvià (PP) també els deu sis milions. Mentre es feia el ple, membres del PP i de l'Executiu continuaven negociant els propers pressupostos de la institució insular.
"L'hospital té dos pisos més que el pont"
El conseller insular d'Obres Públiques del Consell, Antoni Alemany, es mostrà ahir "sorprès" que el PPcritiqui el "caos" i "l'impacte visual" del pont d'entrada a Son Espases perquè, segons ell, l'impacte el provoca realment l'hospital i els populars no feren res per preveure els accessos a la zona quan governaren. El socialista els recordà que aquest accés està "devora l'edifici dissenyat pel PP", en al·lusió a l'hospital, que encara "té dues plantes més" que el pont, "i això que l'hem davallat", afirmà referint-se al redisseny del centre sanitari, que es va fer per reduir-ne l'impacte. El conseller també defensà que les actuacions viàries que s'executen "donen una solució" al trànsit de la zona.
Retrets al PP
El responsable insular recordà que fou el PP qui decidí construir l'hospital en aquest punt de Palma sense preveure cap actuació per solucionar el tema de les entrades no tan sols viàries, sinó també del transport públic. A més, els retragué que en el mandat anterior no es gastassin "ni un euro" en els accessos a Palma. El socialista criticà que durant la passada legislatura es fes un metro que passa per devora l'hospital i "no se'ls va ocórrer que fes servei a Son Espases".
Alemany va admetre que cap infraestructura no pot ser un remei definitiu fins que no canviï el comportament dels ciutadans pel que fa a la mobilitat i no comencin a abandonar el vehicle privat per optar pel transport col·lectiu. Si no hi ha aquest canvi d'hàbits, repetí, "cap infraestructura no serà suficient". "Ja ens va passar amb la via de cintura", recordà. Amb tot, recalcà que "en aquests moments", els accessos que es fan al nou hospital "resoldran el problema". Els populars s'havien queixat, el dia abans, que les connexions amb el centre sanitari arriben tard, es construeixen malament i amb impacte i no solucionaran cap de les dificultats.
Els partits han de dir quina Platja de Palma volen abans del 22-M
La reconversió de la Platja de Palma fou discutida ahir al Consell, on s'aprovà per unanimitat una moció que insta el Consorci de la Platja de Palma perquè, abans de les eleccions del 22 de maig, cada institució i cada partit es defineixin sobre com volen que sigui el projecte urbanístic i global de la zona. La proposta, impulsada pel PP, es modificà perquè tothom l'acceptàs. La moció dels popularstambé inclou un segon punt, que no es tocà, de suport a les declaracions de la presidenta Armengol en què reivindicava que la remodelació respectàs la identitat pròpia de Mallorca.
6 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Quan una institució política té por de les decisions dels tribunals de justícia vol dir que alguna cosa no funciona en el sistema democràtic. Els polítics de les institucions ens poden agradar més o menys o gens però són elegits directament pel poble.
Espanya ens té fermats com canets: sense Madrid no podem fer ni una passa. Ni en els temps més foscos del segle passat passaven aquestes coses,
Vius!. No hem d'agraviar als espanyolistes.
Endavant nacionalistes no espanyols. Deixau-vos de dreta ni d'esquerra. Defensem els interessos del nostre poble, la nostra llengua, les nostres arrels, la nostra herència, la nostra riquesa material i cultural.
¡¡¡COVARDS!!! Amb aquests polítics no anam de cap manera.
Por. Els nostres governants tenen por. Per què hi governen, idò? Por de què? No tenien por els que lluitaren contra Franco i els feixistes? Púrria de "cadiristes". Que se'n duiguin la cadira i que se'n vagin a ca seva, si tant la volen. Sempre anam a remolc del Principat. Si ells fan una passa, nosaltres avançam. Si ells reben una clotellada, nosaltres quedam congelats de por. No podrien, per una vegada a la història, ser els dirigents d'aquestes Illes els que s'avançassin demanant els drets nacionsla que ens corresponen? O acotar el cap es part de la teoria regionalista / corralista?