Més de 700 nedadors participaran en el Campionat d'Espanya juvenil a Son Hugo
Fins a 706 esportistes de 212 clubs de natació de tot Espanya i amb edats compreses entre els 13 i 16 anys participaran en el XXXII Campionat d'Espanya Infantil de Natació d'Hivern que se celebrarà entre demà i el diumenge a la piscina municipal de Son Hugo de 25 metres.
Felipe Vivancos, medalla d'or
Els atletes de les Illes retornaren dels 90a edició dels Campionats d'Espanya absoluts, que es disputaren a Avilés, amb dos metalls: un or i un bronze. L'eivissenc Felipe Vivancos, del CA Pitiús, conquerí el seu sisé títol estatal sobre 110 metres tanques, ja que superà Jackson A. Quiñonez, del FC Barcelona. L'atleta de l'Illa Blanca guanyà amb un temps de 13.73 segons i amb el millor cronometratge de reacció dels 8 finalistes de 0.165. Jackson en necessità 13.80 i superà Francisco Javier López, amb 14.06.
Pluja de metalls balears
Els pistards de les Illes Balears aconseguiren ahir una pluja de medalles en els campionats d'Espanya de pista, que es disputen al Palma Arena. Els ciclistes de les Illes conqueriren un total de 14 metalls, inclosos sis d'or.
Actuació estel·lar de Melanie Costa
Els Campionats d'Espanya de natació en piscina curta absoluts abaixaren el teló ahir a les piscines de Son Hugo amb una actuació estel·lar de la nedadora del CN Palma Melanie Costa. Així, Costa es va penjar l'or en els 200 metres lliures i establí un nou rècord d'Espanya de la distància, la primera i única plusmarca que s'ha superat durant aquest cap de setmana. Aquests dies han estat molt productius per als nedadors illencs, els quals amb quinze metalls confirmaren el bon moment de salut de la natació balear. La mallorquina va superar el rècord que era en possessió de Patricia Castro (1:55.64). La nedadora madrilenya, malgrat rebaixar el seu propi rècord (1:55.19), s'hagué de conformar amb la plata. Maria Fuster (CN Palma) va completar el podi (1:58.98) i guanyà una de les nedadores amb més experiència dels campionats, Érika Villaécija.Les dues esportistes del CN Palma han demostrat durant tot el cap de setmana el gran estat de forma. Si ja en les classificatòries dels 200 lliures marcaren el segon i tercer millor registre, les medalles recollides amb l'equip de relleus (plata en el 4x50, plata en el 4x100 i or en el 4x200) arrodoniren les bones sensacions amb les quals ambdues acabaren la participació en els campionats, previs a la disputa dels Mundials de Doha. Costa ha sumat un total de set metalls en els quatre dies de competició.
Rojas venç Contador en l'esprintada final
El ciclista murcià José Joaquín Rojas (Movistar) es va proclamar campió d'Espanya de ruta en categoria professional després de superar en l'esprinttada final Alberto Contador (Saxo Bank) amb qui havia compartit els darrers quilòmetres després d'escapar-se en l'última pujada. Rojas va saber jugar les seves cartes en la recta de meta i gràcies a la major velocitat va deixar d'anar a roda amb Contador, que havia estat el que havia provocat el tall definitiu en la darrera de les tres pujades al desert de les Palmes.
Bustos, a les portes del podi
Manuel Olmedo, campió d'Europa de 1.500 metres en pista coberta, renovà el mandat com a campió d'Espanya a l'aire lliure en una correguda en què el mallorquí David Bustos quedà a les portes del podi, atès que finalitzà en quart lloc. El corredor balear firmà un temps de 3:54.82 i arribà a la meta per darrere Francisco Javier Abad. L'altre representant illenc que hi era present, Tomeu Rigo, travessà la línia de l'arribada en vuitena posició i un registre de 3:55.73. La final dels 1.500 va estar marcada per l'exhibició de poder d'Olmedo en la darrera recta, la millor de la seva vida segons ell. En qualsevol cas, la cursa no va dissipar tots els dubtes respecte de la terna mundialista. Hi faltava, per lesió, Arturo Casado, l'actual campió d'Europa, però la prova no perdé atractiu. Olmedo, defensor del títol i que té, com Diego Ruiz, la mínima A per anar al Mundial, partia com a favorit, tot i que Ruiz lidera el rànquing espanyol de l'any amb 3:33.18. Juan Carlos Higuero i Àlvaro Fernández, tots dos amb la mínima B i sense opcions reals d'aconseguir la A (3:35.00) en una correguda tàctica, s'hi jugaven teòricament la tercera plaça mundialista. Necessitaven, per tant, influir en el comitè tècnic seleccionador amb una actuació convincent.