Matas assumeix la moratòria urbanística del CIM davant Antich
El president Jaume Matas sorprengué ahir en dir a Francesc Antich, cap de l'oposició, que assumeix la moratòria urbanística impulsada pel Consell. Això significa que les directrius del territori que aprova demà l'Executiu preveuran la desclassificació dels terrenys afectats per la iniciativa del CIM. Matas i Antich es varen reunir en el Consolat en la darrera oportunitat d'arribar a un consens sobre la planificació de les Balears. Així, el president va fer una crida a la responsabilitat, mentre que Antich es mostrà prudent a pesar de l'oferta de Matas. En aquest sentit, l'Executiu estaria obert que el pla territorial de Mallorca es faci coordinat amb el Consell i els ajuntaments.
UM 'estreny' Antich amb el tren
Unió Mallorquina ha demanat al president del Govern, Francesc Antich, que compleixi el compromís adquirit en la reunió del 30 de juliol passat al Consolat i manifesti públicament la decisió del Pacte d'ajornar el projecte de tren fins a Alcúdia, que ja no s'iniciaria aquesta legislatura. No només això, sinó que també ha advertit Antich que el seu posicionament públic s'ha de produir abans de dimarts. Si no, no pot garantir que els seus diputats votin amb la resta de socis del Pacte en contra de la moció presentada pel PP, que rebutja el traçat nord a Alcúdia i que acabaria sent aprovada. La decisió d'UM es va prendre en l'executiva de dilluns i el president del partit, Miquel Àngel Flaquer, ja ha comunicat a Antich que n'espera un posicionament públic abans de dimarts en què deixi clar que el tren entre sa Pobla i Alcúdia s'ajorna. Segons UM, aquest era l'acord adoptat en la reunió feta al Consolat per intentar desencallar la qüestió, evidentment, sense èxit.
Antich analitza fer canvis en el Govern “des de tots els àmbits”
El president del Govern, Francesc Antich, confirmà ahir que està analitzant "des de tots els àmbits" com millorar l'administració i reconegué, concretament, que estudia "que es pot fusionar i on es pot donar més racionalitat i, a la vegada, més eficàcia". Així confirmava que el Pacte està valorant un possible fusió de conselleries, tal com ja avançà dBalears, i es proposa una reducció del sector públic, integrat per prop de 170 empreses públiques, consorcis, fundacions i d'altres.
Antich exposa a Blanco la “inquietud” pel tramvia
La firma del conveni per assegurar el finançament estatal del tramvia de la badia de Palma continua sense data. El Govern balear esperava concretar la formalització de l'acord ahir a Maó, durant la visita del ministre de Foment, José Blanco, al Consell i a la nova terminal de l'Aeroport de Menorca, que quedà inaugurada ahir de manera oficial. Però no fou així, i Francesc Antich hagué de recordar a Blanco "la inquietud i interès" del seu Executiu per impulsar la signatura del conveni que permetrà construir el tramvia de la badia de Palma, segons reconegué el mateix cap del Govern autonòmic.
El Pacte, a mig fer
Es diu "Acord per a l'estabilitat política i el futur sostenible de les Illes Balears" i és més conegut com a "Acord de Governabilitat" o simpliment "el Pacte". Aquest document signat ara fa just dos anys havia d'esdevenir el full de ruta, "la Bíblia", dels partits governants a les principals institucions durant aquesta legislatura. Un difícil acord de mínims, en ocasions amb un redactat massa abstracte, entre el PSIB-PSOE, UM, Bloc per Mallorca, Eivissa pel Canvi i PSM-Verds Menorca.
El president torna amb 'mal de ventre' de Madrid
L'estreta de mans no s'ha traduit en acord. Foto:Efe. L'objectiu del Govern era situar Balears en la mitjana del finançament autonòmic i el president, Francesc Antich (PSOE), deixà entreveure ahir que la darrera proposta feta per l'Executiu central encara no garanteix aquesta fita. Antich es reuní al matí amb la vicepresidenta segona i ministra d'Economia i Hisenda, Elena Salgado (PSOE), i deixà clar que no havia tornat de Madrid satisfet. "No estic content" i "estic preocupat", reconegué. "De moment no hi ha acord". El president evità parlar de xifres, però advertí que el Govern ha fet els seus números i la proposta que els posà ahir sobre la taula la vicepresidenta no resol la "injustícia" que pateix Balears, "no dóna resposta a les nostres peticions" i "no cobreix les nostres expectatives".
Demanen a Antich que no amolli
La desavinça entre el Govern balear i el central pel nou sistema de finançament ha provocat una forta "preocupació" als partits de les Illes, però també a patronals, sindicats i representants de la societat civil, que demanaren ahir al president Francesc Antich que no amolli i lluiti fins al final per aconseguir un finançament just per a Balears. La plataforma cívica que lidera l'exconseller del PP, Alexandre Forcades, es reuní ahir amb el president al Consolat i li oferí col·laboració per assolir l'objectiu de treure les Illes de la coa del finançament estatal. Hi assistiren representants dels hotelers, de les patronals i d'altres entitats i avui en faran pública posició.Aquest és l'objectiu d'Antich, que ahir repetí que negociarà fins a l'últim minut per millorar la darrera oferta de finançament que ha fet Madrid i que no ha agradat gens al Govern. El president torna amb ‘mal de ventre' de Madrid
Antich diu que vindran 500 milions de Madrid
Balears rebrà uns 500 milions d'euros més cada any amb el nou sistema de finançament autonòmic que s'ha de ratificar demà. Així ho avançà ahir el president del Govern, el socialista Francesc Antich, i d'aquesta manera ho comunicà als seus socis del Bloc, d'UM i d'Eivissa pel Canvi, que no s'oposaren a l'acceptació de l'acord, valoraren la millora respecte les xifres anteriors -uns 400 milions- i evitaren les crítiques d'abans. Proposta de reforma del sistema de finançament de les CCAA
Una clàusula de darrera hora
Si les Illes Balears aconsegueixen finalment l'objectiu de situar-se en la mitjana estatal del finançament haurà estat perquè l'Executiu autonòmic ha pogut incloure, en el darrer esforç, una clàusula específica per a l'Arxipèlag en la Proposta d'acord per a la reforma del sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim comú i ciutats amb Estatut d'Autonomia. Aquesta clàusula, que no figurava en el document fins la setmana passada, ha de permetre que les Illes deixin enrere el lideratge en el rànquing de comunitats més mal finançades de l'Estat i assoleixin, almenys, la mitjana espanyola.
La societat civil dóna suport als 500 milions més de finançament
La Plataforma cívica per a la millora del finançament, que agrupa una trentena d'entitats representatives de la societat civil de les Illes, es mostrà ahir "satisfeta" pels resultats de les negociacions per al finançament autonòmic i afirmà que dóna suport a la proposta del nou model de finançament, que ha de permetre situar Balears en la mitjana del finançament per càpita i millorar en uns 500 milions anuals l'aportació que fa actualment l'Estat a la Comunitat Autònoma (1.900 milions a l'any). La Plataforma havia plantejat la setmana passada que 500 milions més anuals era el mínim que havia d'arribar a Balears amb el nou sistema de finançament. Els responsables d'aquesta plataforma, liderada per l'exconseller Alexandre Forcades, es reuniren ahir al Consolat amb el president del Govern, Francesc Antich; amb el conseller d'Economia i Hisenda, Carles Manera; i amb el de Presidència, Albert Moragues, que els donaren detalls del nou model de finançament.
Balears dóna el sí sense xifres
Balears va donar oficialment ahir el ‘sí' al nou model de finançament autonòmic, que ha de situar la comunitat en la mitjana estatal i ha de millorar en uns 500 milions la partida d'uns 1.900 milions que rep anualment. El Consell de Política Fiscal i Financera, que reuneix els representants del Govern central amb els de les comunitats, ratificà el nou model sense que s'aportassin xifres oficials de com quedarà cada comunitat. Les autonomies del PP es van abstenir i la resta en votaren a favor. El sistema, que entra en vigor amb efectes retroactius des de l'1 de gener d'enguany, es tramitarà ara com a llei orgànica. El conseller d'Economia i Hisenda, Carles Manera (PSOE, defensà que el ‘sí' de Balears al nou model era "nítid i clar", "un sí total", perquè el document que s'aprovà recull l'objectiu de la comunitat.
Sebastián: “La repercussió és nul·la”
L'objectiu de la visita d'ahir a Palma del ministre d'Indústria, Tursime i Comerç, Miguel Sebastián, era la firma de tres convenis amb el Govern. Però a ningú no se li escapava que l'arribada a les Balears del titular estatal de Turisme, dues setmanes després dels atemptats a Mallorca, tenia una rellevància especial. Sebastián assegurà que la incidència dels atacs sobre la primera activitat de les Balears és "gairebé nul·la" i el motiu seria que l'Estat té uns nivells de seguretat "amb els quals pocs països del món es poden comparar, i això els visitants ho saben i ho valoren de manera molt elevada". "Continuarem treballant perquè aquesta sigui una de les destinacionss més belles i plaents del món", afegí Sebastián referint-se a l'Arxipèlag, i agraí als turistes la seva "confiança i fidelitat".
“Les remodelacions es fan, no s'anuncien”, adverteix el president
El president del Govern, Francesc Antich, sortí al pas ahir dels creixents comentaris que apunten cap a una imminent remodelació del seu gabinet. Tanmateix, ni confirmà ni desmentí aquest extrem i es limità a dir que no ho he comentat "absolutament" a ningú. "Les remodelacions es fan, no s'anuncien", sentencià des del Parc Natural de Cabrera, on acudí a la tradicional amollada de tortugues.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc