El còctel que provocà el canvi

La majoria absoluta històrica assolida pel PP a les Balears no s'explica per un únic factor. El còctel que provocà l'espectacular canvi electoral tampoc no es justifica per un increment remarcable de vots dels populars sinó, sobretot, per un enfonsament generalitzat del PSOE que, sumat a la fragmentació de l'esquerra i a la desaparició d'Unió Mallorquina, provoquen que el PP, amb 2.000 vots més, guanyi set escons.

Desfeta socialista

Els socialistes (en solitari o en coalicions) perden 31.630 vots respecte fa quatre anys, un 23,2% dels suports que tenien. Això vol dir que gairebé un de cada quatre votants del PSOE deixà de fer-ho. La caiguda és rellevant a Eivissa, d'un 33,5%, i a Menorca, del 25,4%. En tots dos casos expliquen la pèrdua de dos escons a cada illa, tot i que en el cas de la Pitïusa major també hi intervé la divisió de l'esquerra, perquè el PSOE i Eivissa pel Canvi es presentaven per separat. En el cas de Mallorca, l'enfonsament suposa una pèrdua del 21,5% dels suports, 21.813 sufragis menys, dues terceres parts de la caiguda total. Tot i la pèrdua de suports a Mallorca, els socialistes no perden escons (al Consell en perden un), ja que el PP creix en representació a costa dels escons que deixa UM.

Calvo, més que Antich

A Mallorca, més de la meitat de la pèrdua socialista es produeix a Palma. El PSOE perd 12.961 sufragis autonòmics a Ciutat i cau gairebé 10 punts. Tot i que Aina Calvo perd més representació (dos escons) que Antich (es manté) o Armengol (un escó), ella obté 4.656 vots més que ells. Això vol dir que un de cada 10 votants de Calvo no votà Antich i Armengol.

Notícies relacionades

Antich replicarà a Bauzá però partirà de senador

Més notícies relacionades

Dinàmica estatal

Tot i que és evident que la caiguda socialista té molt a veure amb una dinàmica estatal de desgast del president Rodríguez Zapatero en la gestió de la crisi, també és evident que cap líder socialista local és capaç de generar una dinàmica pròpia que aturi el cop. La prova que no és la gestió dels governs locals, sinó la gestió estatal, la que passa factura al PSIB-PSOE, és que el PSM-IV-ExM, coalició que ha governat amb els socialistes, no surt malparada de les eleccions, sinó que es manté.

Fragmentació progressista

La fragmentació de l'esquerra explica, en part, la pèrdua de representació socialista a Eivissa i l'increment d'escons del PP a Mallorca sense un augment destacable de vots. En el cas d'Eivissa, es repeteix una tradició: l'esquerra perd quan va separada. Els socialistes havien guanyat fa quatre anys en coalició amb Eivissa pel Canvi, plataforma que aglutinava a la resta de progressistes. Ara, el PSOE es presentava en coalició amb Pacte per Eivissa (liderat per Esquerra) però, per un altre costat, concorria Eivissa pel Canvi (liderat per EU) i ENE (el PSM d'Eivissa). Aquestes formacions obtenen en conjunt 15.326 vots i, per tant, en perden 3.768 respecte de fa quatre anys; tot i així, anant per separat només obté representació al Parlament el PSOE-PxE, amb 12.691 vots. Això, sumat a l'augment en un miler de vots del PP, provoca una forta diferència entre la primera i la segona força i els populars guanyen els dos escons que perden els progressistes.

Més vots perduts

La fragmentació de l'esquerra i la desaparició d'UM provoquen un fenomen que no es produí fa quatre anys i que explica perquè el PP obté set escons més amb un percentatge similar de vots que al 2007: els vots perduts, que no es transformen en escons. Fa quatre anys, els sufragis a partits que no obtingueren representació suposà menys del 5%, diumenge sumaren un 20%. Això s'explica per la fragmentació de l'esquerra i del centre regionalista i perquè bona part de les formacions d'aquests espectres no superen la barrera del 5% dels vots, a partir de la qual es pot obtenir representació. L'increment dels vots que es perden, i l'augment de la diferència entre el partit més votat i el segon a cada circunscripció, afavoreixen el PP, que, amb una millora de vots del 0,35% (2.103 sufragis més), obté set escons més. A Mallorca, per exemple, tres quartes parts dels vots que perd el PSOE els sumen altres forces progressistes, però com que aquestes no obtenen representació, s'acaben perdent.

Desaparició d'UM

La desaparició d'UM provoca un increment dels vots perduts. Dels 28.178 sufragis obtinguts per UM, es passa ara a 11.922 de Convergència i a 12.313 de la Lliga (és possible que hi hagi transvasament amb el PP). La suma d'aquests dos dóna gairebé 4.000 vots menys que UM, però com que per separat cap de les dues forces supera el 5% dels vots, es perden. Això, sumat a la caiguda del PSOE a Mallorca, i al manteniment del PP, permet que els populars ocupin els 3 escons que tenia UM. La desaparició d'UM, de fet, acabà amb una singularitat balear, el partit frontissa que dóna i treu governs. Caldrà esperar per saber si es consolida la valencianització del sistema polític (amb un PP de majories absolutes inqüestionables) o es torna a la particularitat balear.