TW
13

No hi havia res a fer. Cap de les coalicions possibles no hauria evitat la majoria absoluta del PP. Encara que s'hagués reeditat el Bloc, que Convergència i la Lliga haguessin pactat, que Eivissa pel Canvi hagués tornat a presentar-se amb el PSIB i que, a Menorca, PSM, EU i els Verds haguessin anat junts el resultat hauria continuat essent una majoria absoluta popular amb 31 diputats. De fet, fins i tot, els hauria sobrat un escó perquè tan sols en calen trenta per la majoria absoluta. I que la barrera per aconseguir representació fos del 3% en lloc de ser com és ara, al 5%, tampoc no hauria canviat el resultat.

Això indica, doncs, que la causa principal de la majoria absoluta del PP és l'enfonsament electoral del PSIB. Si no hagués desaparegut UM ni s'hagués romput el Bloc, els populars continuarien tenint tota la llibertat a l'hora de fer i de desfer al seu aire des del Consolat de la Mar. Per arribar a aquesta conclusió, cal sumar els vots que varen rebre els diferents partits que es podien aliar i aplicar la llei d'Hondt, el sistema proporcional que es fa servir per repartir els diputats segons el nombre de sufragis.

Notícies relacionades

El PSIB queda igual

Segons els resultats de la simulació els populars haurien passat de 35 a 31 diputats. Els socialistes, amb les corresponents coalicions, haurien sumat denou escons, els mateixos que han aconseguit. El Bloc hauria passat dels quatre representants que ha assolit a cinc; i un pacte a Menorca entre el PSM, els Verds i EU hauria tret dos diputats en lloc de l'únic escó que ha obtingut PSM-EN. Finalment, una aliança entre Convergència per les Illes i la Lliga Regionalista hauria aconseguit dos escons. Els quatre diputats que hauria perdut el PP haurien acabat repartits a parts iguals entre els regionalistes liberals i les coalicions a l'esquerra del PSIB.

Si es fa aquesta simulació illa per illa es veu que, a Mallorca, el PP hauria quedat amb desset diputats en lloc dels denou que aconseguí, i que els socialistes també n'haurien perdut un i n'haurien tret tan sols nou. D'aquests tres escons alliberats, un hauria anat a parar al Bloc i els altres a l'aliança liberal de Convergència i la Lliga. Els socialistes haurien recuperat el perdut a Mallorca a la circumscripció d'Eivissa, de la mà d'un pacte amb ExC. Els populars serien els perjudicats. Finalment, el PP hauria perdut un quart representant a Menorca. Se n'hauria beneficiat un hipotètic pacte entre el PSM, EU i els Verds.

La barrera del 3%

Cal dir que si la barrera electoral del 5% s'hagués rebaixat al 3% no hauria canviat res: totes les coalicions superen àmpliament el 5%. L'únic que hauria canviat, si la barrera fos al 3%, és que la Lliga i Convergència haurien obtingut un escó cada una encara que anassin per separat. En canvi, els altres partits, per separat, haurien quedat amb el mateix nombre d'escons que assoliren dia 22. Amb tot, s'ha de tenir en compte que en política no tot es pot sumar directament. Si els partits d'esquerres i Convergència i la Lliga s'haguessin presentat en coalicions electorals difícilment haurien tret el nombre de vots que resulta de sumar els que han aconseguits uns i altres per separat. És molt probable que votants de la Lliga no acceptin donar suport a Convergència, i a l'inrevés. Això mateix també hauria pogut passar amb el Bloc, que aplega moltes sensibilitats diferents.
Així doncs, segurament, aquesta simulació és fins i tot un escenari més optimista d'allò que hauria pogut succeir.