El mallorquí Rafel Nadal, número dos mundial, va perllongar el seu regnat a Barcelona en alçar-se amb el seu setè Godó consecutiu, després de vèncer una vegada més David Ferrer, per 7-6 (1) i 7-5, en dues hores i quaranta minuts.

Nadal no perd un partit en aquest torneig des que Àlex Corretja ho eliminés en segona ronda de 2003, va privar avui una altra vegada del títol a Ferrer, que ha perdut davant el balear quatre finals de l'obert barceloní en els últims cinc anys.

I això que aquesta vegada, l'alacantí, sisè jugador mundial, va jugar amb la convicció necessària per posar en dificultats a Nadal. Va guanyar el seu servei i va trencar el del seu adversari gens més començar, i encara que el manacorí li va retornar el trencament en el següent joc, no va deixar que obrís bretxa en el marcador durant tota aquesta primera màniga.

Ferrer duia al límit a Nadal, carregava sobre el seu revés, li mantenia gairebé sempre per darrere de la línia de fons, i encara que el balear era capaç de protagonitzar punts de mèrit, aquests eren gairebé sempre fruit del seu enorme talent més que de la continuïtat en el seu joc.

Amb 6-5 per a l'alacantí i Nadal al servei, el partit es va anar al dotzè joc, que fet i fet resultaria clau. Fins a aquest moment, la igualtat havia estat gairebé total en l'intercanvi de cops, en el qual Nadal se sentia una mica més incòmode per l'inesperat del pla.

En aquest dotzè joc, Ferrer disposaria de cinc boles de ruptura, cinc boles per portar-se el primer set. Però llavors li va entrar por a guanyar.

Ferrer va deixar que fos Nadal qui es jugués cadascuna d'aquests punts, que fos ell qui decidís la destinació. I el 'rei de la terra batuda' va acceptar el repte encantat.

Dues dretes guanyadores i un punt directe de servei de Nadal i dos errors de Ferrer van acabar amb les opcions del tennista de Xàbia de portar-se el primer parcial.

Nadal va acabar conservant el seu servei i igualant a sis. I Ferrer, amb el cap encara posat en aquestes cinc oportunitats malgastades pràcticament va regalar a Nadal el desempat (7-1).

El manacorí havia hagut de suar durant una hora i 33 minuts per arrencar-li a Ferrer el primer set, més del que havia necessitat per derrotar a la resta dels seus rivals durant tot el torneig. I necessitaria una altra hora llarga per portar-se el segon.

La segona màniga va baixar una mica en intensitat, el cansament va fer mossa en tots dos tennistes i van aparèixer els errors no forçats per tots dos costats. Nadal va ser el primer a trencar i posar-se 3-1, però Ferrer li retornaria el trencament immediatament després i li tornaria a trencar en el novè joc.

L'alacantí va tenir 5-4 i servei per forçar el set de desempat. Fins i tot una rematada amb Rafa venut que li hagués tornat a donar una pilota de set, però ho va tirar al costat de la pista on estava el balear, que va acabar guanyant el punt i posteriorment el joc.

Nadal es va endur llavors el joc i Ferrer va sentir que aquí s'havia esfumat la seva última oportunitat. Va ser exactament així. El balear, com el tauró que fa olor la sang, es va ser directe feia el seu setè títol a Barcelona. Guanyaria el seu servei i tancaria el partit amb un nou trencament, aquesta vegada en blanc, amb Ferrer ja lliurat.