Rafel Nadal tornà a escriure el seu nom en la història del tennis amb una victòria de mèrit davant el número u del món, el suís Roger Federer, qui derrotà en la final del Màsters Sèries de Montecarlo per un doble 7-5 que permet al manacorí convertir-se en el primer jugador de la història que suma quatre títols a terres monegasques.
Nadal, que fins ahir havia disputat dues finals amb derrota aquesta temporada (Chennai i Miami), aconseguí a Mònaco el primer títol de la temporada i ho va fer a la manera de campió, aixecant un 4-0 en contra en la segona mànega després d'una gran reacció del número 1 del món. El número 2 tornà a fer caure el suís per novena vegada i continua sent incapaç de superar el mallorquí a la superfície d'argila. Nadal mana a terra amb una autoritat sorprenent, només a l'abast dels grans de la història.
El partit no començà bé per a l'illenc, que cedí el seu servei a la primera oportunitat. Federer, molt mentalitzat, provocà dues errades de dreta del seu rival i consolidà el break. Tanmateix, Nadal li tornà la jugada en el joc següent per no deixar agafar confiança a l'helvètic. Quan recuperà el servei, el quatre vegades campió del torneig mostrà seguretat i un parell de cops amb vista a la galeria que aixecaren dels seus seients els espectadors i que donaren a Nadal la confiança necessària per sentir-se invencible. Al setè joc Federer tornà a fer un break, però el manacorí li tornà la jugada tot d'una. El número 1 del món jugava com mai, per moments, a terra però el tennis de Rafel era insuperable. Es nota la mà de l'espanyol Pepe Higueres, que ha millorat les prestacions del suís en la superfície, on mai no ha guanyat un Grand Slam. Nadal tornà a trencar el servei del seu rival i n'assegurà el seu, que li donà la primera mànega per un ajustat 7-5.
Federer va inicià com un vendaval al segon set i en una clucada d'ulls es posà 4-0 davant un Rafel Nadal desconegut, víctima d'una cabòria més mental que tècnica. El balear es relaxà després de la tensió del final del set anterior i Fedeer ho aprofità amb un tennis majestuós. Tot indicava que el matx aniria a un tercer i defintitiu set, però llavors aparegué el tennista dels triomfs èpics i gestes impossibles. De sobte Nadal jugà com Federer, i aquest com el seu rival, i el mallorquí li tornà el parcial (4-4) per continuar sòlid i aprofitar la primera bolla de campionat. I Nadal assolí un títol nou mesos després, quan s'imposà a Stuttgart. Federer es retirà, una altra vegada, fustrat per no saber el que és guanyar Montecarlo, un torneig en què sempre gaudeix de les preferències del públic i ciutat que representa la imatge elegant del tennista suís. Esportivament felicità el seu etern rival i marxà saludant una graderia que l'estima com ningú. Poc abans un al·lot de Manacor tornava a mossegar el metall. La final d'ahir no varia gens l'assalt al número 1 de Nadal, perquè ambdós finalistes repetiren el resultat de l'any passat.
