El murcià Alejandro Valverde, de l'equip Illes Balears, completà una altra actuació formidable, amb una lliçó tàctica i de força, per fer història en la degana de les clàssiques, la Lieja-Bastogne-Lieja, i convertir-se així en el primer espanyol que s'imposa en aquesta prova creada l'any 1892.
Com ja succeí en la Fletxa Valona, Valverde, dues vegades subcampió del món, fou, el més ràpid en una arribada difícil. Aquesta vegada hi superà els italians Paolo Bettini, campió olímpic i guanyador a Lieja els anys 2000 i el 2002, i Damiano Cunego, que arribava pletòric després d'aconseguir el triomf en el Giro del Trentino.
El ciclista murcià arrodoní la feina de tot el seu equip, encapçalat per Joaquín Rodríguez, i sabé mantenir les forces i la tranquil·litat necessàries per aguantar els atacs en els darrers quilòmetres i per fer valer la seva major punta de velocitat.
Valverde va ser sempre al lloc adequat, exacte, per mantenir el cap fred quan els enemics de més renom volien forçar una selecció, com en els intents de l'holandès Michael Boogerd -s'escapà amb Rodríguez quan mancaven trenta quilòmetres per al final-, el mateix Bettini, l'alemany Patrik Sinkewitz, l'italià Ivan Basso, el també espanyol Miguel Àngel Martín Perdiguero o el luxemburguès Frank Schleck, que ja havia guanyat l'Amstel Gold Race.
Va ser, com ja s'esperava, un final frenètic entre els grans favorits. A mesura que s'acostava el final de la prova, de 262 quilòmetres, les dificultats muntanyenques afavorien una selecció i en la penúltima pujada, la del puig de Sant Nicolau, el grup capdavanter es reduí bastant. En quedà exclòs, entre altres, el guanyador de l'any passat, el kazakhstanès Alexandre Vinokourov, del Liberty Seguros.
Al final de la pujada esmentada, d'un percentatge mitjà de l'11%, l'emoció es mantenia perquè la distància entre Boogert, Rodríguez i Martín Perdiguero, que acabava d'agafar els dos homes de davant, era molt petita i per tant tots els aspirants no es torbaren a situar-se també en les primeres posicions.
Al final tot es decidí en la darrera pujada a Ans, en la qual Valverde fou el més intel·ligent en qüestió de tàctica i el més fort en l'esprint.
