El porrerenc Joan Llaneras alimentà ahir la seva llegenda en conquerir la sisena medalla d'or en uns campionats del món de ciclisme en pista, que juntament amb l'or olímplic assolit en els Jocs de Sydney 2000 el converteixen en el millor ciclista balear de tots els temps. El mític Joan Timoner, que també es va endur sis campionats del món, no posseeix un metall olímpic.

El ciclista mallorquí, formant parella amb el català Isaac Gálvez, s'imposà en la cursa americana durant la darrera jornada dels mundials de Bordeus. El duet espanyol féu bona la seva condició de favorit i aconseguí la victòria amb un total de 16 punts i un temps de 54:50 per davant la parella ucraïnesa formada per Lyubomyr Polatayko i Volodymyr Rybin i el duet argentí integrat pel veterà Juan Esteban Curuchet i Walter Pérez, que es penjaren la plata i el bronze respectivament.

El tàndem Llaneras-Gálvez funcionà a la perfecció i l'actuació d'ahir donà la raó al ciclista de Porreres, qui arribà a enfrontar-se amb l'exseleccionador Jaume Mas, en reclamar la companyia del català, reconegut esprintador, en l'especialitat. Gálvez suplia el lloc de l'artanenc Miquel Alzamora, que ha estat el gran absent en aquesta cita mundialista.

Els espanyols van controlar la cursa en tot moment. De fet, la seva exhibició comença just des del primer esprint, en el qual Gálvez sumà els tres primers punts per darrere de la parella de Nova Zelanda, que féu bona la dita d'«arrencada de cavall, arribada de somera».

Els corredors ja havien cobert l'equador de la prova, quan la parella suïssa es reféu d'una espectacular caiguda sense conseqüències i llançà un fort atac. Els helvètics varen estar a punt de doblegar tot el grup, però en aquest punt de la cursa es va formar una nova escapada composta pels equips espanyol, ucraïnès, argentí i britànic. Aquests no només impediren ser doblegats, sinó que foren capaços d'incrementar el ritme i agafar volta a la resta de participants.

Amb aquesta situació, la victòria només era cosa de quatre i la parella Llaneras-Gálvez demostrà ser la més intel·ligent. Malgrat no guanyar cap dels deu esprints disputats, els espanyols varen saber sumar els punts suficients i administrar el seu avantatge fins al final.

Joan Llaneras i Isaac Gálvez s'imposaren amb un avantatge de cinc punts sobre els ucraïnesos. La victòria desfermà l'eufòria i l'alegria en el si de la delegació espanyola. El primer que féu Llaneras en travessar la línia de meta fóu anar a abraçar la seva esposa i els seus fills.