És possible que ens haguem d'acostumar a viure alguns partits de l'any en el que resta de temporada. El d'ahir estava cridat a ser el primer i últim, el definitiu, el més important, el que donaria la permanència en cas de victòria o ens acostaria a l'abisme si acabava en derrota. Però calia tenir en compte que el més probable, atenent la trajectòria de l'equip des que arribà Gregorio Manzano, era un empat. I així va ser. Cap dels dos equips no va ser capaç d'anotar un gol, i això converteix el compromís del pròxim cap de setmana en el segon partit de l'any que Son Moix acollirà en vuit dies.
Contra els de Javier Aguirre, el Mallorca haurà de sumar els tres punts si no vol caure en els llocs de descens quan faltin quatre jornades per a l'acabament del campionat. Futbolistes, cos tècnic, president, penyistes... tothom tornarà a insistir durant aquests dies en la necessitat d'omplir les grades del recinte vermellenc. Alguns, que ahir xiularen en algunes fases el joc de l'equip, potser s'ho pensin una mica, però convé recordar que en aquestes alçades del campionat el més important no és la bellesa en el joc, sinó els punts. I el Reial Mallorca necessita sumar de tres en tres si no vol veure's ficat en seriosos problemes just quan la Lliga és a punt d'acabar.
L'Osasuna, a més, arribarà a Palma amb l'obligació d'adjudicar-se la victòria per continuar immers en els llocs de Lliga de Campions. I això permetrà probablemet veure un espectacle més gratificant que el que ahir varen oferir Mallorca i Alabès. En qualsevol cas, no hi ha excuses per no ser present diumenge a les grades de Son Moix. Aquesta vegada sí (potser sigui la definitiva), el conjunt de Gregorio Manzano es juga la possibilitat de deixar virtualment segellada la seva permanència per desè any consecutiu a l'elit del futbol espanyol.
