«Era titularitat i ara som suplent, però la situació es pot tornar a capgirar». Així d'amenaçador es va mostrar Arnold Bruggink (Almelo, juliol de 1977), en la roda de premsa que va oferir ahir després de l'entrenament i que va estar marcada per l'esforç del davanter holandès per fer-se entendre amb el poc espanyol que ha après fins el moment. Durant la roda, el jugador apuntà que «és normal que estigui disgustat per la suplència», però a la vegada advertí que a poc a poc està mostrant les seves qualitats com a futbolista a Luis Aragonés i a l'afició.
Format al Twente i procedent d'un PSV Eindhoven on no es pogué trobar amb el triomf perquè tenia davant figures com Ruud van Nistelrooy, primer, i el pitxitxi de la Lliga holandesa 2003, Mateja Kezman, després, Bruggink aterrà a Palma el vespre de dia 1 d'agost amb el cartell de 'jove promesa del futbol holandès' i catalogat com el substitut de Samuel Etoo. Sense parlar encara gens d'espanyol, el davanter va haver de viatjar, tot sol i precipitadament, el dia següent cap a Birmingham, on es reuní amb els seus nous companys.
Durant la pretemporada ja deixà veure alguna de les seves virtuts, com ara la seva capacitat per al remat i la facilitat per donar assistències als seus companys. Gaudí ja des del primer moment de la titularitat i marcà contra el Reial Madrid a la Supercopa en el primer partit oficial. Bruggink va ser aquell dia un home feliç, i no era per menys, ja que tornava a sentir-se important en un equip en què debutava com a titular, amb una bona actuació i, fins i tot, un gol.
Es guanyà el cor dels aficionats amb la seva manera de fer i tornà a marcar a les visites del Saragossa i del Sevilla, així com posteriorment a Riazor, però a partir d'aquí la sort el va abandonar i a poc a poc va anar cedint més minuts a qui en el futur es convertiria en el seu substitut: Fernando «Petete» Correa.
Luis Aragonés veié en l'uruguaià una ràbia i una letalitat que no estava vegent en l'holandès. Bruggink, caracteritzat des de la seva arribada al club per ser un home silenciós, va fer llavors menys renou que mai i s'acostumà a veure els partits des de la banqueta. Al davant ja no té Van Nistelrooy ni Kezman, però sí un tàndem Etoo-Correa que s'està mostrant d'allò més efectiu i ha aconseguit capgirar el joc de l'equip.
El mateix Bruggink reconegué ahir en referència al protagonisme de Correa en nom seu que «és cert que jo era titular i ara no, però així és el futbol. Estic fent feina i mostrant les meves qualitats a poc a poc al míster i crec que la situació pot tornar a canviar», a la vegada que recordava que la darrera mitja hora de partit «contra el Múrcia vàrem jugar tots tres (Etoo, Correa i ell mateix) i l'equip va funcionar d'allò més bé». De fet, Bruggink va fabricar el quart gol i a punt va estar de marcar el seu quart gol particular.
Pel que fa a la situació general de l'equip, Bruggink corroborà que «hem de treballar molt en defensa a nivell d'equip» i explicà que «Aragonés és un entrenador molt exigent i no vol que ens relaxem. Cada dia ens fa jugar al camp petit perquè aprenguem a jugar més junts i deixar així menys forats».
Igualment, vaticinà una imminent pogressió de l'equip a la taula en «haver recuperat la confiança en la victòria davant del Múrcia».
