Hi ha una màxima que diu que de les errades s'aprèn. Al Drac Inca li ha costat, i molt, però sembla que enguany, siguin quins en siguin els motius, l'ha encertada en la contractació dels dos extracomunitaris. En un historial replè de sonors fracassos, Leo Gutiérrez i Willie Walls es poden convertir en l'excepció que confirma la regla en un club que, paradoxalment, viu un dels seus pitjors moments esportius des que és a la LEB. Noms com Orlando Lightfood, Adam McCanna, Jason Wininngham o Larry Richardson són uns quants de l'àmplia nòmina d'estrangers que han passat "i decebut" per Inca.

Aquesta història es començà a escriure la temporada 1996-97, sota la ploma de Fernando Merchante. Els seus primers protagonistes foren l'ex-ACB Perry Carter i Jason Wininngham, un desconegut universitari que va fer figa a Sa Creu i que deixà Carter tot sol al capdavant de l'equip. Posteriorment arribà el torn a Jaume Ventura que, en la temporada 97-98, va tenir els serveis d'Steve Horton i de Thomas Adams, jugadors que tampoc no estigueren a l'altura del que s'esperava. No obstant això, Ventura no havia vist el pitjor en un club que, la campanya 98-99, va aconseguir els serveis de Michael Jennings, un escorta que havia jugat a Europa però que no arribà a adaptar-se, i de Keith Blankenship, un pivot blanc que completà una curiosa etapa a Inca que després s'ha repetit amb altres jugadors.

Blankenship jugà un grapat de minuts en els amistosos de la pretemporada i se'n tornà a casa després de fer empegueir la directiva inquera amb les seves intervencions. Adam McCanna i Thomas Adams "aquest en la seva segona etapa" també desfilaren per Inca en una campanya per oblidar i en la qual l'equip acabà dirigit per Pep Miquel Arbúcies.

La temporada 99-00, sota la direcció de Paco Olmos, significà el primer canvi en aquest degoteig d'estrangers per Inca. Els fitxatges de l'ucraïnès Roman Rubtxenko i del nord-americà Jeff Chambers dotaren l'equip del tècnic actual del Pamesa d'una consistència que no havia tingut feia molts d'anys, però la irregularitat del primer i la indisciplina del segon deixaren la sort de l'Inca en mans de Roe, que substituí Chambers. La directiva inquera es tragué de la màniga l'adquisició del nord-americà, un jugador amb cartell ACB, que jugà molt tocat els play-off.

Durant la campanya 99-00, José Luis Abós encapçalà un dels projectes més ambiciosos del Drac Inca en la competició. El tècnic aragonès tingué sota les seves ordres la millor parella de nord-americans que ha passat pel Palau: Anthony Stacey i Kerlby Stuckey. No obstant això, el bon moment esportiu de l'equip, que va tornar a jugar els play-off i que caigué en quarts de final amb el Cajasur, topà en sec amb el problema econòmic i el club hagué de prescindir de l'escorta, que emigrà a Manresa, mentre que el pivot, que lesionat havia estat substituït per un decebedor Orlando Lightfood, renovava per a la campanya 01-02 per ser l'eix del projecte Oliete.

El bon entrenador aragonès dirigí Larry Richardson, Kenny Green, Lázaro Borrell i Alan Ledbetter en vuit mesos, un seguit de jugadors que mai no oferiren les prestacions que avui dia s'han d'exigir a un estranger... i Oliete acabà anant-se'n per la porta de darrere. Enguany, amb Nick Davis, pareixia que aquesta història dels estrangers a Inca no tenia aparença de canviar. Ara bé, Walls, que començà molt fluix però que ha estat el millor de llarg en els tres darrers partits, i el mundialista argentí Gutiérrez tenen qualitats per canviar el curs d'uns esdeveniments que per ara no pinten gens bé.