Poca gent recorda un millor moment de joc i resultats que el que viu el Reial Mallorca actualment. L'equip vermellenc gaudeix en el camp, i fa gaudir els aficionats, amb el seu joc. A més, els resultats acompanyen i s'està a una passa del segon lloc a la taula. Més gent, en canvi, recordarà el titubejant inici de temporada del grup d'Aragonés amb un punt sobre dotze possibles. La Lliga tot just acabava de començar i la feina del Sabio d'Hortaleza ja es posava en qüestió. La contractació de l'entrenador madrileny (que la temporada anterior havia salvat l'Oviedo en les darreres jornades) tan sols convencia Mateu Alemay.
Els resultats, emperò, han demostrat que, a falta d'una jornada, hi ha hagut una feina ben feta. Ara el Mallorca gaudeix d'una immillorable posició a la classificació. Es poden trobar moltes explicacions però la més convincent són les xifres de l'equip, especialment en la segona volta. El Mallorca es pot convertir diumenge que ve si guanya i el Celta no ho fa, en el millor equip de la segona volta. Les xifres dels vermellencs, espectaculars, tan sols són superades pels celests en un punt i són molt superiors a les d'equips amb més pressupost i història com ara el Barcelona, el València o el Deportivo de la Corunya.
El Mallorca ha disputat devuit partits, dels quals n'ha guanyat onze, n'ha empatat quatre i tan sols n'ha perdut tres (Valladolid, Racing i Osasuna, tots lluny de Palma). Son Moix ha estat un fortí inexpugnable per als rivals i es poden comptar amb els dits d'una mà els equips que han aconseguit rapinyar qualque punt de l'estadi mallorquinista. Part de l'èxit se li ha d'adjudicar a l'entrenador, que, després d'un mal inici, va saber donar la suficient confiança als seus jugadors com perquè aixecassin el vol.
L'altre percentatge de la culpa recau en els jugadors. Començant per la porteria, el Mallorca ha estat l'equip menys golejat dels darrers devuit partits. Leo Franco, Miki Garro i Germán Burgos han realitzat molt bons partits i tan sols han hagut de recollir la pilota del fons de la seva porteria en setze ocasions. El mèrit no és tan sols del porter, la línia defensiva (com també els migcampistes i davanters), ha estat perfecte i no ha deixat que els davanters rivals se sentissin còmodes en l'àrea vermellenca.
