El Giro 2001 passarà a la història del ciclisme pel triomf de Gilberto Simoni i el podi dels espanyols Abraham Olano i Unai Osa, però també perquè la guerra policíaca contra el dopatge donà un pas endavant la nit de dimecres quan es produïren els escorcolls massius a San Remo i que col·locaren la prova italiana a punt d'un final avançat. Ni el Tour de França de 1998, ni el Giro 99, quan el positiu de Marco Pantani li pispà el triomf, provocaren la convulsió d'aquesta edició de la ronda italiana amb l'operació sense precedents a dotze hotels de San Remo, la nit prèvia a l'anomenada etapa regna, que després fou suspesa.

Els ciclistes, indignats, tingueren a les seves mans paralitzar la correguda però després d'una eterna jornada de reunions, decidiren continuar i acabar el Giro. Fou una nit i un dia següent pel record, i no precisament positiu, i quedaran per molt temps a la memòria dels aficionats a aquest esport. Luigi Bocciolinim, que coordinà l'escorcoll per ordres del fiscal cap Guttadauro, no ha trigat a definir de «fantasioses» les notícies que donaven un elevat nombre d'investigats, però que segons la fiscalia toscana només són tres. A més, com a resultat de la investigació, han aparegut dos noms de fàrmacs dopants fins ara desconeguts: el «RSR13» i l'«Emassit».

El primer és un modificador sintètic de l'hemoglobina i que permet millorar l'oxigenació de la sang, amb l'avantatge que a les cinc hores de la ingesta desapareixen les seves restes en sang i orina. El segon, detectat en els efectes personals de Dario Frigo i que provocà la seca expulsió quan era segon de la general, és un fàrmac de la família de les hemoglobines. Desgraciadament, tot això ha deixat en segon pla de l'actualitat el triomf final de Simoni, el seu major èxit esportiu de la seva carrera professional. L'escalador italià aconseguí l'avantatge més àmplia des dels temps d'Eddy Merckx.