BALEARS: Moyà (3), Ivan (1), Camacho (2), Cano (3), Bauçà (1), Ferrer (2), Gomila (1), Juanlu (2), Capó (2), Bisquerra (1) i Adrián (1).
Vicenç (2) entrà per Bauçà, al minut 68; Pere Mateu (2), per Ferrer, al 75; Jaume (2), per Cano, al 77; i Lacueva (1), per Juanlu, al 93.
VALÈNCIA: Luis (1), Vivancos (2), Tremiño (1), Alarcon (2), Navarro (3), Estela (1), Font (3), Gato (2), Moreno (1), Gómez (1) i Gavilan (2).
Llavero (1) va entrar per Moreno, al minut 35; i Montoro (-), per Vivancos, al 90.
ÀRBITRE: Carolina Doménech Ceballos (3). Amonestà Cano, Vicenç i Juanlu, per part de Balears, i Alarcón, Tremiño i Vivancos, per part de la selecció valenciana.
GOL:
1-0: minut 105, Lacueva.
La selecció balear sub 17 va fer història al Nou Camp d'Inca i es va proclamar campiona d'Espanya, després de superar a la pròrroga, amb un gol d'or de Lacueva, una selecció valenciana que va ser millor, i que marxà entre llàgrimes mentre els al·lots eufòrics de Pep Garrido feien la volta d'honor. El partit va respondre al guió que sol acompanyar les finals, és a dir, dos equips amb tensió, nervis i respecte mutu, la qual cosa es va traduir en joc avorrit, amb imprecisions i constants pèrdues de pilota, i absència total d'ocasions de gol. Dins de la mediocritat, les gotes de major qualitat sortien de les botes de dos valencians per no oblidar, Jaime Navarro i Héctor Font (un clon de Mendieta).
Cada vegada que connectaven, el perill rondava per les files balears, malgrat que comptar amb una assegurança de vida com Miquel Àngel Moyà tranquil·litza tothom. Les poques idees clares ofensives just sortien de les botes del balearico Alberto Cano, però no era suficient. El segon temps no oferí res nou sota el sol (ahir absent), si un cas, va anar a pitjor per a l'espectacle, i millor per als interessos balears, ja que els valencians s'oblidaren de Font, deixaren de passar-li pilotes i el partit ja no tingué amo.
Només alguna acció aïllada servia per comprovar la seguretat de Moyà, però el joc dels dos equips, a base de pilotades i sense profunditat, tenia tota la pinta que just es podia resoldre des del punt de penal. Però va ser abans, just començar la segona part de la pròrroga, quan un centre de Gomila, arribà a Jaume, tot sol, i el centre-xut d'aquest l'empenyia Lacueva al fons de la xarxa, el que donà a les Balears el títol de campió d'Espanya i desfermà la festa a Inca.
