La diferència
És un gran tòpic, però el futbol és així. De fet, no hi ha una explicació lògica que ens serveixi per raonar per quina estranya raó el Mallorca perdé (3-4) un dijous i goleja (4-1) diumenge a un mateix equip, en aquest cas l'Almeria. És clar, hi ha molts factors que influeixen per fer possible tan absurdes diferències. En principi, ja ho sabeu, el dia dels Reis es disputava un partit de Copa i, evidentment, ni un equip ni l'altre presentaren diumenge els mateixos onze. A més, s'han de considerar també un grapat de factors psicològics i de molts altres tipus. Sigui com sigui, no descarteu que la principal diferència fos l'efectivitat. Ah, és clar, i la solidesa defensiva.

Rendiment
Mai no m'ho hauria pensat. He de reconèixer que aquest Mallorca m'ha sorprès de manera molt grata. De fet, en iniciar-se la temporada no em podia imaginar de cap de les maneres que l'equip de Michael Laudrup ocuparia la 8a posició amb 27 punts després de 18 jornades. I no em cauen els anells per reconèixer que m'ha sorprès molt el rendiment d'alguns futbolistes fitxats a cost zero (De Guzmán, per exemple) o d'alguns joves del filial (N'Sue, Pereyra, Pau Cendrós i Kevin, per exemple). Són molts els incrèduls que poden començar a pensar i creure, a creure i pensar, que el Mallorca té un bon equip. Fins i tot, que ningú no s'estranyi si, finalment, Pereira és l'escollit per ser traspassat i Castro, d'aquesta manera, continua a l'entitat. Mirau, després de devuit partits, no hi ha casualitat, sinó feina ben feta. Aquest Mallorca és on és per mèrits propis i ningú no hauria d'intentar menysprear la feina feta per Michael Laudrup a la banqueta o el consell d'administració que encapçalen Jaume Cladera i Llorenç Serra Ferrer amb arguments absurds i fora de lloc. La classificació és un just indicador de la qualitat d'un equip. I podeu estar segurs que aquest Mallorca en té molta. Més que no pensaven molts -jo, el primer.

Víctor
Tots els abusos són xerecs. Ho dic per tots aquells que pensen que rectificar és de savis. Personalment, us he de confessar mig empegueït que vaig arribar a pensar i creure, creure i pensar, que Víctor no estava capacitat per jugar a Primera Divisió. Avui, és clar, em sembla el contrari. En definitiva, que estic una mica embullat. Sigui com sigui, res no m'agradaria tant com que Víctor Casadesús triomfàs d'una vegada a Primera Divisió. D'una cosa estic ben segur:s'ho mereix.

Afició
Només 11.431 espectadors acudiren diumenge a Son Moix. Per què? Esportivament, l'equip no pot anar millor, però continua fallant en l'àrea social. Hi ha moltes coses a millorar i el problema és que en moltes d'elles haurà de passar, com a mínim, una generació perquè puguin superar-se. Just una anècdota, que segur que ja he relatat en alguna ocasió. El sogre d'un bon amic meu no anà aquell dia al bar, com feia sempre, perquè el Mallorca inaugurava un Punt Vermell i "la plaça estarà plena de mallorquinistes". El poble era Algaida.

Adéu (I)
Afrontar la desaparició d'un amic o conegut mai no és fàcil. Aquests dies he acabat de llegir Antes de que se me olvide, una entretinguda autobiografia de l'exjugador de bàsquet Juan Manuel López Iturriaga. Per cert, us n'he parlaré un altre dia. Idò bé, quan López Iturriaga recorda la mort del seu pare assenyala que encara ara no l'ha arribada a superar, tot i els anys passats. Ho entenc. Aquesta setmana passada ens deixaren l'expresident del Constància Miquel Llompart Mora, l'exdirectiu del Reial Mallorca Pedro Mauri i l'exjugador i entrenador Angel Pedraza. Mirau, parlar bé d'una persona quan ens ha deixat és fàcil, i no caure en els tòpics, quasi impossible. En tot cas, personalment, sempre he apostat per parlar bé dels finats o, senzillament, no parlar-ne.

Adéu (II)
L'expresident del Constància Miquel Llompart Mora era un home de futbol. Vinculat al conjunt d'Inca en diferents oportunitats i durant molts d'anys, fou sempre un incondicional col·laborador del club. Era un dels habituals a les famoses tertúlies del Bar Moyer de Palma, a les quals tampoc no hi faltava l'enyorat company Gabriel Genovard. Somiava, com molts constanciers, en el retorn de l'equip a Segona Divisió B.

Adéu (III)
Pedro Mauri fou directiu del Reial Mallorca durant la presidència de Miquel Contestí. Quan els clubs no eren societats anònimes esportives i la professionalització era just una quimera a l'abast de tres o quatre equips, els directius tenien un paper fonamental. Aleshores, més enllà de la representació formal del club, havien d'arromangar-se i treballar. Pedro Mauri ho va fer pel Mallorca que tant estimava.

Adéu (IV)
Àngel Pedraza fou un futbolista de màxim nivell i ningú no pot oblidar-se que arribà a disputar amb el FC Barcelona la final de la Lliga de Campions davant l'Steaua de Bucarest. I milità també en el Reial Mallorca durant un bon grapat de temporades per acabar la seva trajectòria com a futbolista en el Sóller. I, com a tècnic, Pedraza sempre serà recordat a Mallorca com l'entrenador que pujà la temporada 2009/2010 a l'Atlètic Balears a Segona Divisió B. Per cert, Pedraza pujà l'equip sabent que no continuaria al club i que setmanes abans s'havia lliurat de la destitució per un grapat de circumstàncies i casualitats. Aleshores, i Pedraza ho sabia, Pep Sansó -actual director esportiu del Reial Mallorca- ja havia acceptat dirigir l'equip. L'àrea social de l'Atlètic Balears recordava fa dies les parules de Pedraza que es va al acomiadar de l'afició blanc-i-blava. "Ara, heu d'animar l'equip, l'entrenador que vingui, els jugadors, la directiva, tal com ho heu fet amb mi. El futbol fa moltes voltes i segurament tornaré algun dia al que ja és el meu club. Força Atlètic!", deia aleshores. Personalment, sempre recordaré Pedraza com un dels integrants d'un grup de futbolistes excepcionals, d'un grapat d'amics que es dedicaven a jugar a futbol i que mantenien una relació amb els periodistes ben diferent de la que ara tenen mitjans i jugadors. Era un altre temps i, dissortadament, no tenim ara al Mallorca cap Pedraza. Per cert, escoltar diumenge a Ultima Hora Punto Radio les paraules del capità Paco Soler dirigides al seu amic Pedraza em va provocar un nuu a la gargamella.

Compromís
Vuit futbolistes de la primera plantilla de la Reial Societat donaren suport en un comunicat públic a la manifestació que va tenir lloc dissabte a Bilbao per exigir el trasllat dels presos d'ETA a Euskalherria. Els futbolistes que manifestaren el seu compromís públic perquè els presos d'ETA puguin complir les seves condemnes a presons d'Euskalherria són Imanol Agirretxe, Jon Ansotegi, Mikel González, Mikel Labaka, Eñaut Zubikarai, Markel Bergara, David Zurutuza i el capità Mikel Aranburu. El president de la Reial Societat, Jokin Aperribay, es mostrà ahir crític amb la decisió dels futbolistes i assegurà que "el suport a la manifestació no millora la unitat del club". No ho entenc. N'hauria d'estar orgullós.