Pocs dies com avui els aficionats balearicos passejaran amb més orgull els seus colors. L'Atlètic Balears va humiliar el Mallorca B amb una golejada de les que queden en el record dels aficionats en el gran clàssic del futbol mallorquí. El filial vermell es va veure atropellat per la superioritat física d'uns jugadors blanc-i-blaus que sortiren a la gespa conscients del que suposava aquest partit per a la seva afició. Ben al contrari que el Mallorca B, que en cap moment no féu la impressió de voler treure alguna cosa positiva de la visita a l'Estadi Balear. El resultat permet als blanc-i-blaus abandonar la zona de descens, on cauen els vermells.

L'inici del matx presagiava un enfrontament elèctric i amb alternatives, res més lluny de la realitat. Una vegada que Ernesto, Coco i Lawal imposaren la seva superioritat a la zona ampla del terreny de joc, el Mallorca B s'anà fonent de manera lenta però inexorable fins a convertir-se en una jugueta rompuda a les mans dels blanc-i-blaus.
Peter va avisar en el minut 18, quan tot sol davant Yeray envià la rematada fora. L'Atlètic havia vist el filó. Peter, Martins i Savoia superaven físicament la defensa vermella i cada pilota que els arribava no suposava perill per a Yeray.

Dos minuts després arribava el primer. Coco va servir en curt una falta a la frontal de l'àrea cap a Ernesto. El capità blanc-i-blau, sol com un mussol en una errada clamorosa de la defensa vermella, la va col·locar a l'escaire esquerre i així va fer estèril l'estirada de Yeray. Sense notícies d'Alberto, Polaco i Pina al centre del camp vermell, l'Atlètic jugava còmodament amb un trivot en el qual Coco i Lawal posaven la imaginació i Ernesto, la feina bruta. Així, arribà la segona diana.

Coco serví una passada interior per l'omnipresent Peter, que sense que la pilota caigués l'envià al fons de la xarxa. Semblava que la mala sort amb vista al gol que havia acompanyat l'Atlètic desapareixia. El mateix Peter va ser l'encarregat de confirmar-ho. El nigerià es va vestir de Maradona i, després de sortejar tots els rivals que li sortiren al pas amb una ruleta inclosa, va superar Yeray. El filial vermell estava enferritjat i ni la presència de tres jugadors que ja han estat batiats a la Primera Divisió no va servir per observar el més mínim indici de recuperació.
Aquesta s'esperava després del descans. Aixecar el resultat era un objectiu gairebé impossible, però mostrar l'orgull i cercar la reducció de les distàncies era una obligació. Res de res. L'entrada de Dani Castellano i Dídac per Abdon i Aleix no varià el panorama.

Savoia fou l'encarregat de tancar el marcador en el que fou l'exemple més clar de la superioritat física blanc-i-blava. Ramón li tenia guanyada la posició, però l'argentí ficà cos, li prengué la cartera i superà Yeray. El deliri. L'afició balearica demanava la maneta, i, malgrat que els de Gustavo Siviero tingueren opcions per marcar-ne un parell més, el marcador ja no es va moure, ni tan sols per veure-hi reflectit el gol de l'honor vermell.