Paco Soler (-), Riera (1) i Robles (1) substituiren Àlvaro Novo, Engonga i Paunovic en el minut 84.
1 REIAL MADRID: Carlos Sánchez (3), Míchel Salgado (1), Fernando Hierro (1), Pavón (1), Roberto Carlos (2), Figo (1), Makelele (1), Zidane (1), Ivan Helguera (1), Raúl (1) i Morientes (0).
Guti (1) substituí Morientes en el minut 70 i Munitis (-) entrà per Figo en el minut 89.
ÀRBITRE: Fernández Marín (1) del Comitè valencià. Fou molt protestat en algunes fases del partit, però no incidí en el resultat final. Amonestà Paunovic en el minut 11, Pavón en el minut 29 i Paco Soler en el minut 87.
GOLS:
0-1 Minut 55, gran centrada de Roberto Carlos des de l'esquerra i Raúl, arribant de darrere, remata amb el cap sense oposició.
1-1: minut 68, bona passada d'Àlvaro Novo a Etoo, que centra la pilota cap a l'interior de l'àrea on Luque, entre dos defenses, espitja la pilota al fons de la xarxa.
INCIDÈNCIES: Els futbolistes del Reial Mallorca sortiren amb unes camisetes vermelles que deien: Ànim, Vicente! Un total de 20.967 espectadors presenciaren el partit en directe a l'estadi de Son Moix, i deixaren en taquilla 35.700.000 pessetes. Va ploure sense aturar des de molt abans que començàs el partit i fins el darrer minut. Bon ambient a l'estadi de Son Moix, que quasi es va omplir, malgrat el mal temps, amb molt de fred i aigua.
Sumar un punt sempre és bo, i més si el rival és el Reial Madrid. El Mallorca empatà ahir (1-1) amb el conjunt blanc de Del Bosque en un partit presidit per la igualtat i l'emoció fins el darrer alè. El Reial Madrid, sense fer pràcticament res, s'avançà en el marcador, però els de Kresic reaccionaren, empataren i feren mèrits per guanyar. En tot cas, l'empat és bo i permet al Mallorca afrontar les vacances de Nadal amb més tranquil··litat i mirar endavant amb optimisme. Acumular homes en els quaranta metres que envolten el punt central del terreny de joc, malgrat tenguin gran qualitat, pot arribar a avorrir. La incertesa del marcador, saber que en qualsevol jugada pot alenar la qualitat, provocà que el cronòmetre s'acceleràs i es complís el primer quart d'hora. El Reial Madrid tenia la pilota, la feia circular per la línea medular sense dificultats, però en arribar a les rodalies de Leo Franco començaven les dificultats. Un cop de cap de Zidane, que sortí fora per poc, fou la primera aproximació en perill dels homes de Del Bosque. El Mallorca no deixava gaire terreny al Madrid, avançava la seva defensa i l'acumulació d'homes provocava que el Madrid tingués moltíssimes dificutlats perquè Raúl i Morientes rebessin l'esfèric en condicions.
Els homes de Del Bosque mostraven una insultant falta de recursos, d'imaginació, per superar l'entramat defensiu dibuixat per Kresic. Les incursions del Mallorca no sovintejaven, però els de Kresic posaren a prova ben aviat al debutant Carlos Sánchez. El jove porter madridista es mostrà segur, valent i, sobretot, decidit. La primera mitja hora, presidida per la igualtat, donà pas al millor joc mallorquinista. Campano, de falta, estavellà la pilota a la part exterior de la xarxa; Àlvaro Novo endolcí el debut de Carlos Sánchez provocant el lluïment del porter; Paunovic no encertà a marcar; i Albert Luque, amb una quasi pefecte vaselina, envià la pilota al travesser. El Mallorca havia fet mèrits més que suficients per anar guanyant, però el marcador no s'havia mogut. I és que davant el Reial Madrid, tal com succeeix també contra equips d'inferior nivell, el més important no és jugar bé, sinó guanyar. I el que s'ha de fer davant el Còrdova o el Madrid no és fer un gran partit, demostrar que es troba en un gran moment, sinó guanyar. I el Mallorca havia jugat bé, però el resultat era l'inicial. El Madrid no havia fet res de res, però...
La segona meitat s'inicià sense canvis. Ni Kresic ni Del Bosque mogueren fitxa i la persistent pluja que martiritzà Son Moix des de molt abans que s'iniciàs el partit, es perllongà al segon temps. El Madrid, de sortida, pegà dues espitjadetes, demostrà del que és capaç i marcà. Bona nit! Roberto Carlos centrà des de la banda i Raúl, arribant de darrere tot solet, ficà el cap i superà Leo Franco. Es complia el minut 55 i el Madrid, fent el mínim, sumava tres punts més que el refermaven com a líder. I un minut després, Zidane estavellava la pilota en el pal. Quin ensurt! El Mallorca reaccionà, reviscolà per moment, i disposà d'alguna esporàdica ocasió. El Madrid, amb la pilota als peus, movia la bolla, sense presses, amb horitzontal, congelant el joc. El Mallorca cercava l'empat i, quan es complia el minut 68, l'aconseguí. Luque rematà una centrada d'Etoo i Son Moix embogí. Per moments, desaparegué el fred i el partit continuà. Del Bosque donà entrada a Guti en substitució d'un inèdit Morientes, Etoo va estar a punt de marcar i Kresic, que ja veia el triomf com a possible, reclamava el suport dels aficionats mans enlaire.
El partit era viu, ben viu. El Madrid volia i cercava els tres punts, com el Mallorca. La pilota viatjava de porteria a porteria i el gol de la victòria podia arribar en qualsevol moment. Faltava saber si el damnificat seria Leo Franco o Carlos Sánchez. Fernández Marín insultà l'arbitratge a l'assenyalar un fora de joc inexistent que hauria deixat Etoo sol. El tram final del partit fou especialment emocionant. El fred i l'aigua eren quasi insuportables, però ahir quasi ningú no es va moure de la seva cadira. El Mallorca encara podia guanyar... i perdre. En tot cas, semblava molt més a prop el segon gol dels de Kresic que la sentència blanca. Son Moix animava com no havia fet durant els noranta minuts, cercant un miracle que no acabà per produir-se. En tot cas, amb el temps quasi complert, el Mallorca disposà d'una clara oportunitat que neutralitzà Carlos Sánchez i, acte seguit, era el Madrid qui no encertava. Un gran final.
