Iniciam la ruta al municipi d'Estellencs, a la carrera Ma-10, al km 97, entre el coll del Pi i el Grau. Aquí mateix parteix una pista forestal que puja fins a una cadena que limita el pas dels vehicles. Passam pel costat, just a la vora d'un abeurador procedent d'un aljub. Després d'un seguit de revolts arribarem a un collet amb una cruïlla de camins i un dipòsit d'aigua per actuar en cas d'incendi. Aquí cal seguir cap a l'esquerra, fins a la boal de les Serveres, una àrea recreativa amb taules, bancs i un porxo, punt al qual tornarem després d'haver coronat el puig de Galatzó.

Des d'aquí, seguim les indicacions que ens pujaran fins al pas del Cossi. Es tracta d'un camí de ferradura recuperat pel Consell de Mallorca que remunta tot aquest territori agrest. A la part superior, trobarem el Cisternó, just per sota de la moleta Rasa. Segons Antoni Ordinas, Gabriel Ordinas i Antoni Reynés, aquest dipòsit fou construït per Pau Bosch a principi del segle XX per abastar els talladors de pins que feinejaven per la contrada.

En el següent coll, sortirem del camí i anirem cap a Tramuntana, fins al Morro (633 m), un cim secundari des d'on s'obtenen unes belles vistes, especialment de la mola de Planícia i també del puig de Galatzó (1.027 m), cim que conquerirem d'aquí a una hora i mitja.

Tornam al camí principal i avançam cap a xaloc, ara sense guanyar molt de desnivell. Tot just arribar a un antic ranxo de carboner, el camí inicia una pujada lenta i constant. Aquí, localitzarem diversos rotles de sitja, amb les corresponents barraques al costat. A l'esquerra, ens queda el cocó de les Someres. El camí flanqueja la base del puig de Galatzó pel costat de la Tramuntana i supera petits costers. Passarem per damunt la Regata i el coster del Puig, fins a assolir el pas de na Sabatera. En aquesta escletxa s'ajunten el camí de va del pas del Cossi al pla de les Fonts i el tirany que puja al puig de Galatzó. D'aquest indret, n'escrivia el 1831 J. M. Bover: "Cuyo escabroso y difícil ascenso presenta al viajante mil precipicios, bien que a lo más eminente es forzoso subir gateando hasta su cumbre".

Després de descansar sota la balma, pugem fins al replà, on fa dues dècades hi havia un refugi. Rere aquesta plana, per un coster rocós, hi continua el camí, que porta inicialment a una gran plana. Des d'aquí, puja cap a l'esquerra, ara per un pas entre les roques. Després, es presenta un feixuc coster amb un tirany força marcat, que passa devora un avenc. Llavors, al costat d'una paret de roca, remunta un nou pas, fins a una nova plana, on a la dreta resta una feixa que puja fins al cim, coronat per un vèrtex geodèsic. Les vistes són d'encís, especialment dels puntals de Planícia i també de la moleta de l'Esclop, coronada per la caseta de n'Aragó.

Tornam al pas de na Sabatera i iniciam una ràpida davallada, amb les rossegueres que cauen del puig, just a la nostra dreta. Aquí també s'hi alça el bellíssim Bisbe, una de les roques més emblemàtiques de tota la Serra i un lloc mític dins el món de l'escalada. Aviat, el caminet penetra dins el bosc, un alzinar vell on antigament molts de carboners treien el carbó necessari per a la seva supervivència. Al llarg d'aquesta etapa de la ruta no hem de perdre en cap moment el camí principal. Després de deixar de banda els nombrosos ranxos de carboner, trobarem, a la dreta, restes d'una magnífica boal, dita la boal de les Fonts, avui totalment en ruïnes. És una construcció de planta rectangular, amb dos aiguavessos, compartimentada en tres estables. Segons diuen, en aquest lloc el somerer de Son Fortuny acabà amb la vida de l'egüer.

Més endavant, enmig del camí, passarem vora la rota de n'Ugó i també localitzarem la desviació que va fins a la font de Dalt. Després de passar devora la rota del Guixer, travessarem el comellar de la Figuera, situat al costat del puig Burbaiós. Aquest curiós cim, de 568 m, és un dels puigs situats a la base del puig de Galatzó.
Més endavant, avançarem sota la coma del Moro, on hi ha la roca del Migdia, -tal com indica el seu nom, feia les funcions de rellotge dels pagesos de la contrada-. La ruta passa ara sota el Morro, cim que hem trepitjat hores abans. Aviat davallarem; i tot seguit, tornarem a remuntar un coll, rere del qual hi ha un bellíssim mirador protegit per una barana de fusta. Des d'aquí, les vistes sobre el Morralàs són encisadores. Bon indret per descansar.
En dos minuts arribarem novament a la boal de les Serveres, des d'on davallarem al punt de partida.