Agustí Villaronga (Palma, 1953) comprava carxofes a Barcelona mentre Jorge Sanz i Marta Etura anunciaven, des de Madrid, els finalistes de la 25a edició dels premis Goya, el màxim reconeixement de l'Acadèmia de les Arts i Ciències Cinematogràfiques. El que no s'esperava el director mallorquí és que la seva darrera pel·lícula, Pa negre, fos finalista en 14 de les 28 categories que coneixeran el nom del seu guanyador el pròxim 13 de febrer.

Tot i no ser en les travesses dels favorits, Villaronga tindrà com a rivals directes Àlex de la Iglesia, amb 15 nominacions per Balada triste de trompeta, i Icíar Bollaín, finalista en 13 categories amb También la lluvia.
El mallorquí és un dels autors més personals del cinema actual, un director amb un segell inconfusible que no deixa mai indiferent. Les seves pel·lícules són obres de digestió tranquil·la, que necessiten de l'esforç de l'espectador. Però l'acollida de Pa negre ha estat una grata "sorpresa" per al cineasta illenc, reconeixia ahir a dBalears. En primer lloc, perquè ja abans de fer-se públiques les candidates als Goya, la pel·lícula havia aconseguit el reconeixement de la crítica i l'acceptació per part del públic.

De fet, es podria dir que aquesta és la pel·lícula més "comercial" de Villaronga, que mai s'havia trobat amb una resposta positiva tan àmplia a tots els nivells. I la darrera bona notícia per a Pa negre han estat aquestes candidatures als premis Goya, uns premis que han inclòs un film rodat en català amb una naturalitat que solucionaria moltes controvèrsies actuals.

"Estic molt content per aquestes nominacions", declarà Villaronga. "Aquesta pel·lícula m'ha donat moltes sorpreses, tant en l'àmbit de la crítica com del públic, i aquestes candidatures als Goya són un reconeixement per a moltes persones que l'han feta possible", afegí.

Pa negre és una pel·lícula sobre la Guerra Civil, però el tractament que fa del conflicte parteix d'una òptica basada més en "l'interior de les persones" que en la situació política. "Parlo de sentiments i de les dificultats per sobreviure després d'una guerra", explicà el director mallorquí afincat a Barcelona.

La capital catalana ha estat un indret on Agustí Villaronga ha trobat unes oportunitats per fer cinema inexistents ara per ara a Mallorca. "Actualment hi ha una avançada important del cinema català. Basta posar l'exemple que al Festival de Sant Sebastià hi participaren setze pel·lícules catalanes", comentà. "El cinema està molt descuidat, a Mallorca, i això que gent com Daniel Monzón i Toni Bestard han demostrat que s'hi poden fer coses interessants", continuà. "A les Illes no hi ha facilitats; aconseguir fer cinema balear no és només una resposabilitat dels directors. La pedra és en molts de sostres", sentencià.