Cossiers, cavallets, àguiles, moratons, indis... Mallorca està plegada de danses rituals, unes més novelles que d'altres, però la majoria amb una àmplia tradició a l'Illa. Ara, la Consell de Cultura Popular estudia protegir aquests danses per tal d'establir-ne un catàleg i preservar-les amb el seu particular encant.El projecte, iniciat pels experts en cultura popular, es troba encara en una primera fase. Aquesta consisteix en la revisió, una per una, de totes les danses que avui per avui es conserven als diferents pobles. L'objectiu inicial serà establir la seva tipologia, els indrets on es ballen i els principals trets característics. En una segona fase la Consell de Cultura Popular, liderada pel Consell, presentarà una proposta a patrimoni per declarar Bé d'Interès Cultural (BIC) les danses més transcendents.

«En un primer moment estam estudiant quines són les festes amb elements rituals i de teatre, allò que coneixem per balls de figures», aclarí ahir el director insular de Cultura, Maties Garcies. Així mateix, el Consell de Cultura Popular, que es tornà a reunir dilluns passat, ha posat fil a l'agulla. «Hem enviat una enquesta a tots els ajuntaments de l'Illa per demanar-los informació sobre les danses de la seva localitat», apuntà. La passa següent serà incoar un expedient perquè aquestes danses siguin declarades BIC. Els cossiers, les danses més típiques que es conserven a l'Illa, seran amb major probabilitat el ball que primer es podria protegir, donada la seva transcendència i que es conserven a diverses localitats de l'Illa.

Menys sort tenen, ara per ara, la protecció del cant de la sibil·la per part de la Unesco. D'ençà del 2001 els diferents polítics del Consell han estudiat presentar el cant profètic davant la Unesco perquè sigui declarada Patrimoni de la Humanitat. Set anys després, les passes no han estats suficients i la cosa sembla que no va per bon camí. Segons Garcies, la Unesco ha fixat una nova normativa per a la declaració dels elements patrimonials orals, pel fet que sols determina una delcaració d'aquestes característiques a tot l'Estat. «Ara ens hem posat en contacte amb les persones que s'encarregaren de la declaració patrimonial de la Patum de Berga perquè ens aclareixin la situació», apuntà el conseller insular.El cant de la Sibil·la, es tracta d'un cant profètic i un dels vestigis més importants de la dramaturgia religiosa medieval que es canta la nit de Nadal.