Els assidus a la discoteca Asai de Palma s'han trobat orfes aquest cap de setmana. La nit de Reis, ara ja fa 7 dies, va posar punt i final a aquest centre neuràlgic de la nit mallorquina que, des de 1976, omplia de música el vell casalot de la porta de Santa Catalina.

Les causes del tancament ja comencen a ser massa habituals. Un edifici vell, un promotor i un nou edifici d'apartaments a la vista. Un edifici sense bars, ni restaurants, ni renous als baixos perquè, com diuen els promotors, «així són més fàcils de vendre».

Trui, Marengo i Asai són les tres grans etapes d'aquesta sala, amagada a l'interior d'un pati i darrere una porta de fusta gairebé abandonada.

En la primera etapa, el 1976, Miquel Jaume, actual president de la promotora d'espectacles Trui, consolidà una sala de música en directe que, durant set anys, fou el rovell de l'ou de les classes més intel·lectuals. «Era un ambient estudiantil, selectiu i cultureta, un dels llocs intel·lectuals de l'Illa», recordà Jaume, qui també afegí, amb nostàlgia, «si ara l'Asai ja era bonic i peculiar, abans encara ho era més»

Núria Feliu, Joan Issac, Quico Pi de la Serra, Marina Rossell i Joan Manuel Serrat són només alguns noms que en plena transició política omplien l'escenari de Miquel Jaume. «El nivell musical dels artistes que oferíem anà creixent tant que aviat haguérem de cercar espais alternatius». Fou en aquest punt que Jaume abandonà la sala per dedicar-se a la seva feina actual com a promotor. Ara, i a una setmana del seu tancament, admet que «sent una gran nostàlgia que aquesta sala desaparegui. Tant de bo que algú pugui crear, aviat, un espai com el que nosaltres teníem».

Amb la retirada de Trui, la sala es convertí en discoteca. Després d'alguns intents amb més o manco fortuna, un 14 de juny de 1989 Miquel Anadon creà la sala Asai i la mantigué oberta al llarg de 18 anys, just fins dissabte passat.

De tots aquests anys, Anadon recorda que «abans la gent sortia tots els dies de la setmana. Ara només surten divendres, dissabtes i potser, algú, els dijous».

I entre copa i copa, milers d'anècdotes: des del dia que van convertir la sala en un prostíbul per rodar-hi una pel·lícula fins a visites inesperades de la família reial. «Un dia va venir la guàrdia reial a avisar-me que aquella nit vindrien les infantes. Jo vaig agafar tots els cambrers i els vaig exigir que, encara que fossin els reis, aquí pagava tothom. I el cambrer que havia de servir-los em vingué a dir que no s'atrevia a cobrar-los. Tot i que al final van pagar».

Una altra peculiaritat del local és que ha estat sempre un espai per als ciutadans. Anadon reconeix que «no ha estat mai un lloc turístic perquè jo no ho he volgut. Aquí han vingut per fer guies turístiques i jo sempre he dit que si em treien jo els denunciava».

Amb l'esbucament de l'edifici, l'Asai tanca les portes per sempre. El seu propietari actual no té cap dubte que, d'aquí a uns mesos, regentarà algun altre bar a Palma, però ja no serà l'Asai. «Em fa molta il·lusió saber que l'Asai s'acaba amb mi. Pel primer devia ser especial, però pel darrer també»