P.GIMÉNEZ.Palma.
Per primera vegada un grup d'experts ha pogut constatar en un jaciment mallorquí tot el procés de la metal·lúrgia en el període del bronze antic. L'anàlisi de les nombroses mostres que des del 1998 ha recollit l'equip multidisciplinari que excava al Coval Simó (Escorca) «evidencia les distintes fases de reducció del mineral del coure en metall en una cronologia del 2200-2030 abans de Crist». Fins a la data, altres jaciments del mateix període com Son Matge només havien confirmat l'ús del metall però no la seva producció.

El director de l'excavació i del Museu Nacional de Ceràmica de València, Jaume Coll, explicà que les troballes realitzades al Coval Simó «són fonamentals». A partir de la seva anàlisi «s'ha pogut aprofundir en el coneixement dels pobladors de l'Illa en el tercer mil·lenni» i traçar un esbós «del medi que els envoltava; de la indústria i les estratègies que desenvoluparen» per obtenir el control del territori; i «dels contactes que van mantenir amb altres nuclis». L'expert assenyala que «un estudi comparat de les restes ceràmiques sortides a llum al jaciment, amb d'altres del mateix període i característiques, «revelen connexions dels habitants del Coval amb reductes del golf de Lleó i de la zona pirenaica».

El descobriment més important lligat a aquest jaciment és el que testimonia la producció del metall. Segons detallà Coll, «la profusió de petits vidres negres -similars a l'obsidiana- localitzats a la zona «confirmen l'ús del mineral del coure i la seva reconversió en metall» i, el més important, «en descarta la importació».

La reducció del mineral s'hauria fet «mitjançant foganyes en llocs elevats i aprofitant el vent natural per assolir les altes temperatures -fins a 1.200 graus- necessàries per obtenir aquests petits vidres negres en forma d'ametla facetada». La seva manipulació permetia usar el metall per confeccionar principalment 'burins', elements de prestigi en aquest primer moment del poblament.

Coll incideix en la importància del Coval Simó «per obtenir una imatge molt nítida de com era la vida dels pobladors de l'Illa en el tercer mil·lenni abans de Crist», gràcies al nombrós material que ha sortit a la llum des del 1998. Les restes de ceràmica de tipus campaniforme i decorada en la seva superfície amb incisions que s'han trobat al Coval Simó permeten avaluar la seva indústria i aixovar. Les restes de fauna -més de 6.000 fragments d'ossos han estat recollits- «confirmen que la ramaderia era caprina i ovina i permeten aprofundir en el coneixement de l'aprofitament que feien dels recursos o del tipus de dieta que seguien». L'estudi del medi es fa a partir de les restes de carbó i pol·len.