Per qui no ho sàpiga (jo mateix) Xi yan és el títol original de El banquete de bodas de n’Ang Lee, com vos quedau? Mem, no vos faceu una idea equivocada, Badhaai Do (Enhorabona), encara que té punts en comú amb la taiwanesa, no s’hi acosta ni prop fer-hi (2 Steve Carells). Esper que estigueu d’acord quan dic que no hi ha molta gent que pugui arribar al nivell de sensibilitat i profunditat d’en Lee, però bé, avui no hem vengut a xerrar d’això sinó d’aquest film de dues hores i mitja, escrit per en Suman Adhikary, n’Akshat Ghildial i n’Harshavardhan Kulkarni (qui també la dirigeix). Badhaai Do és una comèdia lleugera, entretinguda i de vegades un poc gruixada (3 André Dussolliers) i plegada de clixés indis (clar) (1 Pepe Viyuelas), justament el que li dóna un poc de salsa per molt forçades que siguin les situacions que ens mostra (2 Woody Harrelsons). Així i tot, trob que li falta qualque cançó coreografiada (ja m’enteneu, un ball o dos no em basten).
L’inspector de policia en Shardul Thakur (Rajkummar Rao), encara armariat, cansat de les pressions familiars per casar-se troba la solució perfecta: Fer-ho amb una coneguda, lesbiana en secret, na Sumi Siñgh (Bhumi Pednekar) que està en una situació semblant. Ja vos ho podeu imaginar, a partir d’aquí la comèdia es basa en totes les situacions de conflicte que se succeeixen en anar-se’n a viure plegats, amb les parelles i les visites de les famílies.
Entretinguda sense anar més enllà (i un poc massa centrada en la història d’ell), un exemple de la «nova fornada» de pel·lícules índies de fa un poc més d’una dècada.
Vos agradarà si sou de riure fàcil, vos agrada na Lina Morgan, en Peter Sellers o en Xesc Forteza. Oblideu-la si lo vostro és en Bertín Osborne o el pomot d’en Tom Cruise.
Per ara, la trobareu a Netflix.
■■■□□ Humor
■■□□□ Masclisme
■□□□□ Queerness
□□□□□ Sexe
■■■□□ Interès
Joan CiberSheep (ell/això), moixamental.cat
