Es trobava a Jerusalem un tal Hermògenes, que era mag de professió, i quan l'apòstol Sant Jaume tornà a Judea des d'Hispània, es convertí amb les predicacions d'aquest i es va fer cristià, també el seu més fidel deixeble i seguidor. És sabut que Sant Jaume, fill de Zebedeu i germà de Sant Joan Evangelista, fou martiritzat el 44. Segons la tradició va predicar a Hispània i el bisbe d'Ira Flàvia trobà el seu sepulcre a l'actual Sant Jaume de Galícia (Santiago de Compostel·la), on fou traslladat pels seus deixebles.
Explica el pare Croisset que havent estat Hermògenes testimoni del martiri del seu mestre, formà part de l'expedició que acompanyà el cadàver d'aquell fins a Galícia. Retornà a Itàlia i quan predicava a Siracusa, en temps de la persecució de Neró, patí martiri en aquella mateixa ciutat, juntament amb dos cristians més i companys d'apostolat: Ebodi i Calixt. Hi ha però tal confusió de dates i de dades que difícilment se'n podria treure aguller.
Altres santorals diuen que Hermògenes, juntament amb Caius, Expedit, Aristònic, Rufus i Gàlata, fou martiritzat a Mitilina, ciutat de l'Armènia, i no a Sicília, com ja hem indicat. A totes aquestes contradiccions s'hi afegeix el dubte de si no seria deixeble Hermògenes de Sant Jaume el Menor o el Just, l'altre apòstol homònim, també un dels dotze, i cap de la comunitat judeocristiana de Jerusalem, el qual, segons Flavi Josefo fou lapidat cap a l'any 62, és a dir, dos anys abans que Hermògenes, la qual cosa lliga més que la versió anterior, amb el trasllat del cadàver a la llunyana Hispània. Alguns crítics, per altra banda, distingeixen aquest Sant Jaume d'un altre homònim, que fou el primer bisbe de Jerusalem, mentre que altres exegetes identifiquen aquestes dues figures. Escriu, per altra banda, l'historiador Xamena que «a finals del segle II el cristianisme s'havia propagat per la Península Ibèrica i per tant és probable que hagués arribat també a Mallorca, que era punt cèntric de les comunicacions entre Roma i Hispània».
Sembla que això del viatge de Sant Jaume a Galícia presenta dubtes. No així la de Sant Pau. Escriu l'esmentat autor que «la vinguda de Sant Pau a Hispània es dóna avui per un fet provat. El mateix apòstol, escrivint des de Corint als cristians de Roma, els diu que els visitarà quan vagi a Hispània. Sant Jeroni i altres afirmen que Sant Pau féu el viatge a Hispània per mar. Teodoretus de Cirus afirma que vingué a Hispània i a les Illes, però no aclareix quines illes són aquestes. En temps de Sant Pau el camí més expedit per arribar de l'Orient o d'Itàlia fins a Hispània era la mar, i en aquest itinerari les Balears eren una de les escales diguem-ne forçoses. Res més podem dir de la vinguda de Sant Pau a Mallorca, i menys encara de la seva predicació».
La pregunta final és la següent: «Si és veritat que Sant Jaume fou soterrat a Galícia i portat mort des d'Itàlia pels seus deixebles més fidels, va estar Hermògenes a Mallorca?
