Tot i que Thomas More fou executat a la torre de Londres per juliol, la nova de la seva mort no s'escampà per tot Anglaterra fins al mes d'agost. Havia estat sentenciat com a reu d'alta traïció.

Primer seria penjat pel coll i després esquarterat. Enric VIII, que sentia gran odi envers d'aquell gran home que li havia sabut dir les veritats a la cara, en un gest de fals humanisme, li commutà la pena. En lloc de forca i esquarterament, només decapitació simple. En fer-li saber la notícia, More exclamà:

«Que Déu guardi els meus fills i amics de la clemència del rei!»

Però Thomas no havia viscut sempre en aquell regne corrupte. Havia viatjat, amb la seva imaginació, a un país ideal, nou, inexistent per a tots aquells que només creuen en el que toquen. Aquest país s'anomena «Utopia», la bella República on tot marxa per a goig i progrés de la humanitat:

«L'illa d'Utopia s'estén, en la seva part mitjana, que és la més ampla, al llarg d'unes dues-centes milles i només es redueix en els dos caps on progressivament s'estreny. El seu perímetre, de cinc-centes milles, sembla dibuixat a compàs, i ofereix, en conjunt, la forma de lluna en quart creixent. Un estret de prop d'onze milles separa els extrems i la immensa badia interior que les muntanyes protegeixen contra els vents, formant d'aquesta manera més un adormit llac que una mar agitada, veritable port natural del qual treuen bon profit les naus que provenen de totes parts. Les boques, amb els seus bancs de sorra i retallats esculls, són, però, temibles. Quasi en la meitat de l'estret hi ha una gran roca, que no ofereix gens de perill, i és dominada per una torre amb guarnició militar. Les altres roques, amagades sota l'aigua, són perilloses. Només els naturals del país coneixen bé aquells canals i, per aquest motiu, els estrangers, s'han de proveir d'un pilot d'Utopia per entrar en el golf i, tanmateix, els mateixos habitants de l'illa no s'aventuren sense risc per aquests indrets, si no fos per determinats senyals situats a la ribera que marquen el bon camí. En tendrien prou a canviar-les de lloc per tal que qualsevol flota enemiga, per nombrosa que fos, naufragàs.

La ciutat d'Amaurota, la capital, es troba situada en suau declivi d'una muntanya i té la forma quasi quadrada, perquè la seva amplària comença quasi sota el cim d'aquella i s'estén per espai de dues milles fins al riu Anhidro, la vorera del qual segueix en el sentit de la longitud al llarg d'un tret poc major. L'Anhidro neix vuitanta milles més amunt d'Amaurota, d'una font modesta, però és engrossit per altres rius, dos dels quals són de relativa importància, i té, en entrar en la ciutat, cinc-centes passes d'amplària, i llavors es dilata més i desemboca a la mar després de recórrer seixanta milles més».

L'aigua i la seva abundància. Una riquesa quan es sap fer servir.