Blondie i el seu marit compleixen els setanta-cinc anys i això és tota una efemèride per als herois d'una «family strip», és a dir, tira il·lustrada o de còmic, que mai no han deixat de publicar-se en els diaris de tot el món. El seu autor, Chic Young, s'acostava als lectors tot fent una crítica dels problemes matrimonials viscuts dia a dia. Explica Claude Moliterni: «Aquesta vegada l'home també assumeix la condició de víctima: encara que fill de milionari fou desheretat a causa del seu casament amb la protagonista i hagué de suportar les conseqüències d'unes noces com qualsevol ciutadà normal. Les historietes familiars, mirall, encara que deformat, de les relacions familiars, de les servituds de la vida domèstica i de la lluita per la convivència quotidiana, han constituït un cicle que és testimoni eloqüent de les dificultats viscudes per la petita burgesia urbana i sobre les idees dominants pel que fa a les relacions conjugals. En la seva ampla difusió mundial, aquest cicle d'origen nord-americà propaga també a escala planetària el rites i mites de l'anomenat American Way of Life, i juntament amb els drames i comèdies familiars de Hollywood contribuí a universalitzar molts costums i valors d'aquella procedència».

Les historietes de Blondie mostren o proposen en poques vinyetes una situació puntual que enfronta sovint els egoismes propis de la parella. Però és, al mateix temps, un petit retaule, fet en paper de diari. S'ha dit amb molt encert que el dibuix de Blondie treu la seva força del repertori d'expressions facials, un repertori que no desmereix dels escenaris, d'un cert detallisme, però ajustats als canvis del temps. Aquest llenguatge gràfic llançà, per altra banda, amb una forta càrrega d'humor, una mirada d'escepticisme i de vegades cínica vers la institució familiar, generalment considerada un «mal inevitable» i una actitud finalment resignada al davant de la diària lluita per la vida. D'aquesta manera, desenfadada, la sàtira es pot mantenir amb tots els seus insospitats simbolismes. Sembla que l'actriu que serví de model a Chic Young fou Esther Ralston, nascuda a Bar Harbor, Maine, el 1902. Va fer la seva aparició en la gran pantalla quan només tenia catorze anys i esdevení, durant tota l'època dels anys 20, una de les actrius més cotitzades del cinema mut de Hollywood, encara que els seus èxits es perllongaren amb el cinema sonor. Rossa, d'esplèndida bellesa i escultural figura, aquesta «Blondie» fou anomenada la «Venus americana», una denominació que li fou atorgada pel mateix títol d'una pel·lícula, «The American Venus», rodada el 1926 sota la direcció de Frank Tuttle.

Altres films, els principals, foren «Peter Pan» (1924), «Trípoli» (1926), «Cercant una emoció» (1928), «El món contra ella» (1929), «El poderós» (1930), «A la llum del canalobre» (1934). Deixà el cinema el 1941. Tanmateix, el «còmic» la mantendria viva dins del món de la ficció.