Tal dia com avui mor el califa Al-Hakem II, Califa de Còrdova des del 961. Era fill i successor d'Al-Hakem I (796-822), que va combatre els francs i aconseguí d'avançar amb les seves tropes fins a Narbona. Havia conquerit Catalunya però fou vençut pels francs, que establirien allà la Marca Hispànica. El regnat d'Al-Hakem II assenyala el cim de la dominació musulmana a Espanya.
Al-Hakem II convertí la capital en una de les ciutats més belles i curioses, amb monuments de gran bellesa, la majoria aixecats sobre restes de la Còrdova romana: la meravella de la mesquita en el mateix lloc que ocupava el temple de Janus; l'horta dels Arcs, altament evocadora; l'Alcàsser; el pont àrab sobre el Guadalquivir o Uad-El-Kebir... També són evocadores tradicions d'aquell temps la fabricació dels cuiros damasquinats. La mesquita, avui catedral, és el testimoni més eloqüent dels reialmes dels Abd-el-Rahman i els Al-Hakem tant per la seva magnificència com per les característiques de la seva construcció.
Fundada el 786 per ordre d'Abd-el-Rahman, en la seva major part amb materials robats a esglésies critianes, ja que aquest va fer moltes incursions, alguna fins a Sant Jaume de Galícia, fou continuada per Abd-El-Rahman II i per Al-Hakem II, formant el conjunt un immens quadrilàter de 130 metres d'ample per 175 de llarg. Arribà a contar 1.418 columnes i 22 portes. El 1377 va fer esbucar Enric II l'alminar o torre de l'edifici, i la torre actual que el substitueix és del segle XVII. A començaments del segle XVI, el bisbe Alonso Manrique aconseguí de Carles I el dret d'erigir enmig d'aquella joia de l'arquitectura un cor i una capella major, causant aquell trist vandalisme la destrucció d'una tercera part de les columnes i la pèrdua de l'admirable perspectiva ideada per Abd-el-Rahman i Al-Hakem. Parlem ara de com es trobaven les nostres illes, musulmanes des del 756, sota el govern d'Al-Hakem II. Aquest nomenà walí de Mallorca Kàutir (969-998), que continuà les pirateries dels seus antecessors, Isam al-Jaulaní, Abd-Allah ben-Isam i Almowaffak. Els moros mallorquins col·laboraren el 986 en el setge i presa de Barcelona, on morí el comte Borrell II. En aquelles accions fou saquejat el monestir de Sant Pare de les Puelles i la seva abadessa Madruina i altres monges foren portades captives a Mallorca.
Aquesta Madruina té una llegenda ben interessant que vaig recollir i contar en el meu llibre titulat Contes de Medina Mayurka i que aquí no tenim espai per explicar. Després de la mort de Kàutir, agafà el govern de Mallorca, en nom del Califat, Mucatil, que deixaria aquesta vida el 1012, quan ja Còrdova estava immersa en una llarga guerra civil que provocaria la seva desfeta. Hi hagué encara un Al-Hakem, el tercer, que seria destronat, pel seu caràcter feble, el 1031.
