El general Weyler, cap de l'Estat Major Central, declara davant la comissió de responsabilitats pels desastres militars del Marroc. El general posa en relleu els errors en la campanya, les accions improvisades i la mobilització mal planejada de les tropes, doncs, segons ell, es privà les unitats dels soldats de més experiència. Una de les accions que es proposaven era la presa d'Alhucemas però Weyler sabia que, encara que la idea d'un desembarcament massiu en aquell punt era bona, les tropes espanyoles no estaven preparades per a complir amb èxit tal empresa. Per això s'oposà a l'esmentada ocupació, puix que era necessari un ajornament i una acurada preparació. Havent decidit això des del seu alt càrrec d'Estat Major, topà amb determinats elements polítics i, fins i tot, ministres del gabinet d'aquell moment, que l'acusaren de derrotista. No podia esser més impopular aquella guerra colonial i això quedava demostrat en un fet d'aquells mateixos dies. Cent setanta soldats que havien d'embarcar cap al Marroc en el port de Màlaga es negaren a anar a la guerra i fugiren de les formacions. La Guàrdia Civil va emprendre, aleshores, la persecució dels rebels i més d'un ho hagué de pagar amb la vida. Tanmateix, la protesta popular estava pertot arreu. En el Teatre Balear de Palma hi hagué un gran míting socialista i la premsa deia: «Anit tingué lloc en el Teatre Balear l'anunciat míting organitzat per les agrupacions socialistes i comunistes en contra de la guerra del Marroc».

Presidí l'acte el company senyor Alzina. El secretari llegí adhesions de les agrupacions obreres de Llucmajor, Esporles i Calvià.
El senyor Alzina explicà que la guerra era molt impopular i afegí que els que tenen interès en la guerra són els que allà tenen els seus interessos. El company Ignasi Ferretjans va dir que els comunistes volien tenir com a consigna la formació d'un front únic per a combatre la guerra...».

Aquell míting sortiria car, ja que pots dies després, els diaris informaven que el jutge militar permanent, Riera, havia començat a instruir diligències contra Ignasi Ferretjans per suposats insults a l'exèrcit. Així estaven les coses quan el 14 de setembre tenia lloc la sublevació militar encapçalada pel capità general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera. Això significava un director i militar, primer, i una dictadura personal, després. Alfons XIII donava suport al nou règim i quan, setmanes després, el monarca visitava Itàlia, hi havia una trobada d'aquest, acompanyat de Primo de Rivera, amb Mussolini i els seus principals comandants de la milícia feixista. Diu el periodista que «el monarca posà la mà sobre l'espatla del Duce i li exclamà: General! Vostès han duit a feliç terme la vostra obra. Nosaltres començam ara la nostra. Aquest és el meu Mussolini! "i assenyalà el general Primo de Rivera».

De vegades val més saber callar.