La Revolució de 1854, més coneguda com la Vicalvarada, aquell calorós mes de juny, a les places i carrers de Madrid, sense més banderes que les que pregonaven «Visca la llibertat», alçament progressista popular. Fou, al cap i a la fi, una experiència traïda a causa d'haver donat l'esquena, després de la victòria a les barricades, als elements republicans, que proveïen de significació aquella revolta. Hi havia, efectivament, entre els seus rengles, importants homes no-monàrquics com Estanislau Figueras, Eduardo Chao, José María Orense, Eugenio García Ruiz, Francisco García López, José Cristóbal Sorni, Nicolás María Rivero, Pelegrin Pomes i alguns altres. Es distribuïren uns fulls de propaganda redactats per Pi i Margall que proposava el canvi de règim. Però la monarquia tenia les arrels massa fondes i aquells esforços revolucionaris es perdien com una gota d'aigua dins la mar. Una de les curiositats d'aquell moment era un auca que porta per títol «Vida i fets del Federal». L'auca, aquest conjunt de petites estampes acompanyades cadascuna d'una llegenda, disposades generalment en un full de paper, les quals es refereixen als diferents episodis d'una biografia o història, varen esser, durant molt temps, una manera gràfica i literària de fer propaganda en els mercats i places de les poblacions.
Heus aquí, doncs, els textos de la «Vida i fets del Federal»: «Aquest és el retrat sa/ d'un home republicà. Juga fent barricades/ amb fustes amuntegades. De l'Espanya el mal estat/ el té molt mal humorat. Fuig de la pàtria ibèrica/ i se'n va a Nordamèrica. Saluda de bona gana/ l'ensenya republicana. En els clubs amb alegria/ acudeix de nit i dia. Als negres dóna les mans/ i els estima com germans. Li cansa la terra estranya/ i torna altre cop a Espanya. En esclatar la Gloriosa (1868)/ cremar molt retrats gosa. Predica a trones distintes/ contra els consums i les quintes. Quan hi ha manifestació/ ell sempre porta el penó/ La candidatura més sana/ diu és la republicana. Triumfen els seus i de goig/ per poc no es torna ben boig. Quan per casa seva està/ amb bell barret frigi va. Troba que «La Igualdad» (diari de l'època)/ en tot diu la veritat. D'un poeta diu fa molts mals/ en escriure octaves reials. Reganya un mosso de cafè/ que el tracta com un misser. Convenç a la bugadera/ que ella és com la primera. Vol a un jove escanyar/ perquè insulta Castelar. Gràcies a un municipal/ la cosa no fa més mal. Del barri batle és nomenat/ i ho accepta de bon grat. Posa pau a un matrimoni/ que estava donat al dimoni/ Somniant amb la monarquia/ es mor d'una apoplegia. Sense veure el seu ideal realitzat/ descansa el federal honrat».
Imaginam els aplaudiments que seguien al relat de l'home de les auques.
