Neix a Chicago, Illinois, George Ellery Hale, astrònom, que dedicarà part de la seva vida a perfeccionar els observatoris. Graduat en el Massachusetts Institute of Technology el 1890 i després de treballar a Europa, organitzà l'Observatori Kenwood, a la seva ciutat, Chicago, on inventà un espectroheliògraf, que és un aparell que fa possible fotografiar la llum d'una sola banda de l'espectre solar.
Aquest instrument era modificat el 1924, quan el sol es podia veure amb llum d'hidrogen (abans era amb llum de calci) i això mostrava de manera particular les protuberències solars que són riques en hidrogen. Es passava així del espectreheliògraf a l'espectrehelioscopi. Hale, en la seva lluita per tal de finançar tan costosos enginys es posà en contacte amb el milionari nord-americà Charles Tyson Yerkes, el qual li donà el capital necessari per construir un gran observatori a Williams Bay, Wisconsin, a devers vuitanta milles al nord-oest de Chicago.
La construcció del gran telescopi fou a càrrec d'Alvan Clark i era un aparell de refracció de quaranta polsades, fins aleshores el major mai vist, i que fou acabat el 1897. Però a Hale encara li semblava petita aquella immensa trompa de mirar lluny, com deim en bon mallorquí, i seguí amb els seus projectes per construir-ne un més capaç en el cim del Mont Wilson, prop de Pasadena, a Califòrnia. Tanmateix foren dos, un telescopi de reflexió de seixanta polsades el 1908 i un altre de cent polsades el 1917, el més gran del món en aquell moment i per molts anys.
La Primera Guerra Mundial , dins la qual es va veure involucrada, malgrat els moviments pacifistes, la jovenesa dels Estats Units, va posar Hale a fer feina per a la cosa bèl·lica, com és la producció d'heli a partir del gas natural i que seria emprat com el gas no inflamable per als dirigibles. Reincorporat a les observacions astronòmiques i el seu perfeccionament, tria un lloc excepcional, Mont Palomar, a noranta-cinc milles al sud-est de Mont Wilson i allà decideix de construir-hi un telescopi, gegant de gegants, de dues-centes polsades.
Començà amb subvencions de la Fundació Rockefeller el 1929 però la feina era tan complexa i costosa que no s'acabaria fins el 1948, després de la Segona Guerra Mundial, quan Hale ja era mort, puix la seva vida s'acabà a Pasadena, Califòrnia, el 21 de febrer de l 1938. Havien trigat quinze anys per tal de poder aixecar aquell meravellós observatori amb tota mena de retards i problemes. Batiat amb el nom del seu creador, telescopi Hale, és el més gran del món. El segon és el del Mont Hamilton, també a Califòrnia, prop de San Francisco, de cent-vint polsades, posat en funcionament el 1958.
