Mikhail Gotbatxov fa un discurs a les participants en el Congrés Mundial de les Dones, celebrat a Moscou tal dia com avui del 1987.
El revolucionari propulsor de la «Perestroika», moviment encarregat de transformar la Unió Soviètica en un país de pluralisme polític i constitució a l'estil de les democràcies occidentals, dóna en el seu missatge tot un seguit d'esperances al sector femení, animant-lo a lluitar per aconseguir plenitud de drets.

Part dels seus raonaments es basen, com no podia ser d'altra manera, en aquells moments de confusió entre buròcrates i bolxevics, en unes paraules de Lenin: «No pot existir, no existeix ni existirà mai veritable llibertat mentre les dones es trobin lligades als privilegis legals dels homes...».

Decidit a eliminar d'una vegada per totes el concepte de guerra freda, Gorbatxov diu que encara som a temps d'aturar i controlar l'escalada armamentística...

«Aquest Congrés és una clara mostra que en els diferents països la gent comprèn amb més seny que ha de participar en tot allò que s'esdevé arreu del món. La cansada humanitat espera i espera la gran tragèdia i sap que el perill pot ser eliminat si ens donam les mans per damunt de les inevitables barreres ideològiques, econòmiques i polítiques que separaren els estats. He d'assenyalar que les dones comprenen millor, amb més emoció i gravetat, l'objectiu prioritari absolut que té la tasca de salvar la pau. Una antiga al·legoria diu que en el món hi ha tres valors principals: el pa diari, que dóna força i salut; la saviesa continguda en els llibres i que garanteix tota unió entre els temps; la dona, que evita que es trenquin els fils de la vida. Els cervells més intel·ligents de tota època destacaren el paper pacificador que du a terme la dona, la seva capacitat per refredar els caps irats i per ennoblir els cors més entossudits. Per això no és gaire sorprenent que la pau tengui avui les dones com el seu més desinteressat i abnegat defensor, ja que per la seva naturalesa han estat destinades per conservar i perpetuar el gènere humà. Les enèrgiques i apassionades iniciatives i manifestacions antibèl·liques que realitzen les organitzacions i moviments femenins són un tret propi de la vida sociopolítica...».

És evident que la guerra freda ja és història. No així els conflictes ètnics i d'alliberament nacional en molts països, vàlvula d'escapament per a les fàbriques d'armes i xarxes de contrabandistes. Per altra banda, els costums bàrbars contra la dona, que perviuen a determinats països, com és el cas de l'ablació, l'esclavatge, la prostitució forçada ja des dels anys d'infantesa... reclamen polítiques urgents que retornin a l'home el sentit de la dignitat.