Els moros, que resisteixen bravament l'empenta de la conquesta cristiana, han cercat refugi a les coves naturals i barraques de la muntanya, a la zona d'Artà, i malgrat la seva aferrissada lluita s'han de retre al contrari, que en aquestes dates, els captiva.
Diu la crònica reial que «He haguem dos millia sarrayns e hac be pres la cavalcada deu millia vaques i be trenta millia ovelles», les quals quantitats semblen més o manco ajustades pel que fa als homes però evidentment exagerades pel que es refereix al ramat. Encara una bona partida de musulmans es continuaren defensant, en guerrilles, sota el comandament de Xuaip de Xivert, fins el maig de 1231 i ja en grups menors, després de ser capturat aquest, fins la primera quinzena de juny de 1232. Deia encara, en aquestes circumstàncies la crònica reial que «dels sarrayns de lilla que ser en alçats a la muntanya haguem per catius e per fer nostre volentat; e donam a aquells qui en volien dells, que els poblasen per terra en manera de catius...».
Pensen, els historiadors, que en total es tractaria de devers deu mil persones que passaren a formar part de l'esclavatge del Regne de Mallorca, encara que hi ha autors que diuen que el nombre d'aquestes pujaria de quinze mil a vint mil. La qüestió és que aquelles persones vençudes hagueren de patir la normativa que figurava en els «Costums de Tortosa», recopilats entre 1272 i 1279 i que era la següent: El captiu, que no és jurídicament una cosa si nó una persona, encara que sense llibertat, depèn en tot i per tot d'una altra persona, el seu amo. El captiu és persona vil, és a dir, de la més baixa condició, homologada amb altres persones menyspreables, com és ara els vagabunds, els embriacs, els jugadors, els usurers, les dones de mala vida i els seus protectors i altres gents que es consideren denigrades i que, quan hi ha contra elles indicis de culpabilitat, poden ser sotmeses a tortures en els processos criminals. El captiu, encara que sigui una persona, no es troba subjecte a dret, de manera que se'l pot injuriar oralment sense que el captiu o el seu amo puguin demanar comptes a l'injuriador; això, llevat de quan es causa dany físic notori, o quan l'injúria oral comporta vergonya o deshonor a l'amo, en el qual cas, aquest, pot demandar jurídicament l'injuriador. Encara que el captiu no estigui subjecte a dret, podrà demanar al que amagui o falsifiqui el testament o codicil on se li concedeix la llibertat, i podrà acusar els falsificadors de moneda o els assassins del seu senyor. Quan l'amo tengui motius per a fer-ho, castigarà la dona, els fills, els néts, els nebots, els criats o els servents i en aquests casos el càstic ha de ser moderat, sense causar ferides. En canvi, quan es tracta del captiu, podrà castigar amb més rigor, fuetejar-lo, assotar-lo, ferir-lo o cremar-lo, encara que si del càstig en resultàs la mort, aquesta no ha d'haver estat causada deliberadament sinó sense voler. El captiu pot ser arrendat o venut, el mateix que un cavall o una mula o qualsevol altra bèstia domèstica o de càrrega. El captiu no té capacitat per fer testament.
Sense comentaris.
