Ens dirigim al que fou, d'ençà de la seva obertura, un espai d'acollida: entre els mallorquins, entre els lectors en català, entre les persones que formen part de la nostra cultura i els que ajuden a fer del nostre, un país millor. Ens dirigim a la llibreria Quart Creixent.

Enfilam el carrer Sindicat per arribar a la llibreria. Un espai revolucionari per si mateix, perquè amb la seva obertura implicà un acte de sobirania, implicà caminar cap a la normalització lingüística, implicà fer possible la idea de tenir una llibreria dedicada exclusivament a oferir cultura en català. Tan difícil de trobar, en aquella època. I encara ara.

Amb el seu racó quasi màgic de llibres i contes, que fan voler tornar a qualsevol infant, la llibreria ofereix una secció infantil i juvenil ampla i ben dotada. Essencial perquè els més petits valorin com cal la seva cultura, tot perquè, quan siguin adults en siguin usuaris, consumidors i promotors. Entrevistam Miquela Serra, l'encarregada de Quart Creixent.

El 1982 es fundava la primera llibreria en català a Palma, des de quan començam amb na Miquela Serra a Quart Creixent?

Dia 15 de març del 1993. Me'n record perfectament, ha fet 25 anys, ara. Fa 25 anys que vaig passar de ser clienta a estar darrere el taulell.

Què suposava obrir una llibreria en català, en aquella època?

Quan es va obrir la gent la va rebre molt bé i va ser molt ben acceptada. Quart Creixent es va obrir amb l'objectiu d'oferir a la gent l'oportunitat de poder comprar llibres en català. Ja que en aquell temps era més aviat difícil poder comprar llibres en català, tant a Palma com a Mallorca. Així i tot, avui dia continuam essent l'única llibreria que només té en exposició llibres en català. Avui dia, continua essent ben acceptada. Tot i que contínua havent-hi gent que li estranya molt que tot sigui en català.

Avui dia, Quart Creixent és, més enllà, d'una de les llibreries de referència en llengua catalana. Un espai de divulgació de la nostra cultura i llengua. Com ha estat aquesta trajectòria?

Des del seu inici, els dos fundadors: Jaume Corbera i Antoni Artigues i na Maria, qui despatxava abans de jo, tenien clar que Quart Creixent no només havia de ser una botiga de llibres, sinó que havia de ser un espai de trobada i divulgació del món cultural.

Figures com el mateix poeta Joan Brossa, Maria Mercè Marçal, Josep Maria Llompart han passat per aquesta llibreria. Què significa una llibreria com Quart Creixent a Mallorca i, concretament, a Palma?

Guillem d'Efak, Damià Huguet, Blai Bonet, i moltíssims més. Sobretot oferir un servei que cap altra llibreria ofereix: i és que només tenim llibres en català. A diferència d'altres llibreries, que solen tenir alguns llibres o, fins i tot, cap llibre en català. Nosaltres som exclusius en aquest sentit. En Josep Maria Llompart era molt amic de la casa i va dur a terme nombrosos d'actes i presentacions a la llibreria. Jo ja no vaig coincidir amb ell a la llibreria, perquè ara fa 25 anys que va morir, els mateixos que jo vaig entrar a la llibreria i record perfectament que quan jo vaig començar l'aparador de Quart Creixent estava en dol.

Sembla que el nombre de lectors, en tots els idiomes, en general, hagi minvat en els darrers anys. És així? O heu notat a la llibreria? I els lectors en català?

Els lectors segur que han minvat perquè malauradament les estadístiques indiquen les Balears és un dels territoris de l'Estat espanyol on menys es llegeix. Crec que sí, en general totes les llibreries ho hem notat. Sobretot, entre unes edats determinades.

Tenim molt de públic pels contes infantils, venen amb els pares i els agraden els contes, els agrada tocar-los, i mirar-los. Això és així fins als 10-12 anys aproximadament. D'aquí endavant és quan ens trobam amb un buit generacional. I no és fins als 30 anys més o menys que tornam a tenir un públic actiu.

Sobretot, el que he notat en aquests darrers anys és amb els estudiants, sobretot els d'universitat. Així com abans teníem estudiants que compraven llibre, sobretot la gran majoria d'estudiants de filologia, ara no en compren.

Pareix que també hagi canviat, fins i tot, el model de lectors en aquests darrers 10 anys. I per tant, també ho han fet la configuració de les llibreries. Els coffee-shop o, fins i tot, comprar per Amazon, són alguns dels exemples. Què et pot oferir Quart Creixent que no t'ofereixin aquests nous models?

Sobretot allò que ha afectat més a les llibreries és la compra de llibres a Amazon. Quan va sortir l'E-book les persones de l'entorn del gremi de llibreters passàvem pena perquè pensàvem que seria la fi de les llibreries. Però posteriorment, s'ha vist que no ha afectat en absolut, el que sí que ho ha fet és la compra digital.

El que pot oferir sobretot Quart Creixent és el tracte personal. El fet de recomanar un llibre, fer una xerradeta, comentes un llibre, l'actualitat política, etc. A més de ser un espai de trobada en el món de la cultura mallorquina.

Podríem fer un repàs als socis-fundadors de Quart Creixent?

La fundaren el 1982 n'Antoni Artigues i en Jaume Corbera i, l'any següent, n'Arnau Amer s'uní al projecte. Posteriorment, després de quasi 25 anys s'hi afegiren en Miquel Serra i na Jerònia Oliver. El meu germà i la meva cunyada. Gràcies a ells, vaig entrar per cobrir una vacant que faltava.

Qui era n'Antoni Artigues i n'Arnau Amer?

Enguany serà un Sant Jordi trist i especial, per nosaltres. Ja que enguany ens falten dos dels socis-fundadors. L'any passat els teníem tots dos amb nosaltres i enguany serà el nostre primer Sant Jordi sense n'Antoni Artigues i n'Arnau Amer.

Antoni Artigues era professor de magisteri de la UIB, mestre de mestres i un agitador cultural. Molt conegut en el món del teatre i la poesia a Mallorca, així com de la música, per ser qui va recuperar les xeremies.

Arnau Amer, també de l'entorn educatiu, era professor de secundària i també fou inspector d'educació a la Conselleria. També fou una persona molt coneguda en el món de l'excursionisme, formava part del GEM. Històric militant del PSM, qui fou director general amb Damià Pons.

Ens podries explicar qualque anècdota?

D'en Toni record el dia que m'entrevistaren. Quedàrem un dissabte matí a la llibreria i anàrem a fer un cafè a la plaça Major. Record que en n'Arnau m'omplí el cap amb el tema de les factures, en Jaume m'explicà el funcionament de la llibreria i en Toni, que no havia dit res, al final de tot digué: "I quan s'embossi l'escusat em telefones a jo".

Em va quedar gravat, perquè era el primer contacte que tenia amb n'Artigues. Era una persona que no tenia pèls a la llengua. Sempre em deia que es notava que jo era una dona que venia del món botiguer. Abans havia fet feina a una merceria amb la meva mare. I que era una 'dona de calaix', perquè se'm donava bé vendre.

I n'Arnau que era una persona més seria, tot i que també arribàrem a tenir molta confiança. A més, érem companys d'excursionisme. Record que un dia em 'renyava' per qualque cosa de la llibreria i a mi em va sortir dir-li: 'És que tu ets un Pere Punyetes'. De cop, vaig veure que li canviava la cara i es posava seriós. Li vaig demanar perdó, perquè vaig abusar de la confiança. D'ençà d'això sempre que em deia qualque cosa i jo el mirava em deia: 'No importa que em diguis res, ja sé el que penses'.

Tenc molts bons records de tots dos.

Aquests darrers mesos, arran de la celebració del referèndum d'autodeterminació a Catalunya, s'han produït diversos atacs feixistes, com les pintades a Can Alcover o l'agressió a un padrí que duia un llaç groc. N'heu patit cap a Quart Creixent? I anteriorment?

No, atacs d'aquests tipus no. Sé que abans que jo entrés intentaren cremar les portes. Els atacs que hem rebut sempre han estat verbals, dins la llibreria. O bé, darrerament, a través del compte de Facebook hem rebut alguns insults i comentaris espanyolistes. També record que un any a la fira del llibre em volgueren denunciar per parlar en català. El més habitual, emperò, són persones que diuen que no volen el llibre el català, sinó en mallorquí.

Igualment, també hem rebut moltes mostres de suport. Enhorabones i ‘gràcies per existir’ o ‘ser-hi’. Gent molt agraïda de que hi hagi una llibreria en català a Palma.

S'apropa Sant Jordi, què teniu preparat, a Quart Creixent?

Muntarem una paradeta com cada any a la plaça Major, tendrem la llibreria oberta tot el dia i tendrem autors fent signatures. El mateix dissabte 21 d'abril farem un 'Vermut literari' a la mateixa llibreria amb la presentació de 'Qui no fa la festa' de Paco Esteve.

Quins creus que seran els llibres més venuts per aquest Sant Jordi?

‘Venjaré la teva mort’, de Carme Riera té molts de punts per ser el més venut; però també tots els llibres divulgatius i polítics entorn del referèndum com Operació Urnes de Laia Vicens i Xavier Tedó o el recent de Xavier Canyelles 'La història del Gonellisme'.