El PI-Proposta per les Illes va organitzar ahir a la nit, al Teatre Municipal de Manacor, una taula rodona amb el model educatiu com a protagonista davant un nombrós públic.
En el debat van intervenir el president d'Escola Catòlica, Bernat Alemany; el president de COAPA, Jaume Ribas; el portaveu de l'Assemblea de Docents, Guillem Barceló; el director de l'Institut de Ciències de l'Educació de la UIB, Miquel F. Oliver; el representant dels estudiants Carlos López i l'expert en el món educatiu, Miquel Sbert.
La polèmica del Decret de tractament integrat de llengües (TIL) i la seva implantació i el conflicte generat es van tractar durant les diferents intervencions, analitzant les causes i les conseqüències.
Entre el públic van estar presents el president de la formació, Jaume Font, i els vicepresidents Josep Melià i Antoni Pastor, així com regidors de l'Ajuntament de Manacor i militants i simpatitzants.
Les intervencions
El president de l’Escola Catòlica de les Illes Balears, va ser l’encarregat d’obrir el torn d’intervencions. El representant dels centres concertats va expressar la seva preocupació davant les ingerències del Govern en els projectes educatius dels centres: “no es pot prescindir de la realitat que envolta cada escola per implantar un model uniforme que no té en compte les diferències socioculturals.” Segons Bernat, per assegurar l’èxit del procés educatiu, s’hauria de respectar l’autonomia dels centres, ja que aquesta llibertat implica una “corresponsabilitat” entre tots els que intervenen d’aquest procés.
El president de la COAPA Balears es va referir al paper que juguen els pares i mares. Segons Ribas “s’ha intentat ofegar a les associacions de pares, i hi han arrasat amb la democràcia interna dels centres”. A més, lamentà que després d’anys de convivència lingüística s’hagi creat un conflicte “que no existia i que no tenen cap intenció de solucionar”. Una de les propostes de Ribas per millorar els resultats dels infants és fomentar els plans de formació i participació de les famílies. Quant al TIL, en va exposar el principal problema: la manca de planificació en els aspectes pedagògics i socials.
Per la seva banda, Guillem Barceló de l’Assemblea de Docents va recordar que el sistema educatiu espanyol està fomentat sobre uns pilars “molt dèbils” a causa d’un creixement desmesurat del sector docent. Es tracta, segons Barceló, “d’un sistema construït amb presses i que moltes vegades s’aguanta damunt la voluntat i bona feina de mestres i professors”. Davant les acusacions del Govern que els assenyala com a “adoctrinadors dels alumnes”, el representat de l’Assemblea de Docents va afirmar que l’escola “ha de ser rigorosa, autònoma, amb un currículum flexible que potencii l’esperit crític. Això no vol dir ser partidista. Però històricament, els centres educatius han estat el motor del canvi social.”
Una altra de les veus autoritzades que es pogueren sentir durant la vetllada va ser la de Miquel Oliver, director de l’Institut de Ciències de l’Educació de la UIB. Precisament, Oliver va parlar de la importància de la Universitat com a “entitat consultora en matèria lingüística, tal com assenyala la llei de normalització” i va lamentar “que aquesta institució hagi perdut les competències en els cursos de reciclatge de català, en detriment de l’Institut d’Estudis Baleàrics.” Segons Miquel Oliver, la UIB ha d’assumir tres funcions bàsiques: la formació dels docents; la recerca educativa i la llengua pròpia com a vehicle de l’ensenyament.
També en aquest sentit es va pronunciar Miquel Sbert, pedagog amb una llarga experiència en la gestió del sector docent. Segons Sbert, les propostes educatives sorgides de governs successius haurien d’estar basades en “evidències comprovades”.
