El batle de sa Pobla, Biel Serra, renegà aquest dimarts de la senyera quadribarrada durant el Ple que se celebrà al consistori.
El PP pobler va rebutjar que la senyera fos reconeguda com a símbol d'interès local i permetre d'aquesta manera als col·legis públics que poguessin seguir exhibint malgrat l'entrada en vigor de llei de símbols de Bauzá.
El PP pobler, de tradició regionalista, no va fer cap concessió a la iniciativa de l'oposició. Biel Serra, l'alcalde, va tractar de centrar el debat exclusivament en el jurídic, com si la quadribarrada no tingués cap relació amb sa Pobla.
Serra assegurà que la bandera oficial de sa Pobla (el grif sobre fons verd i la quadribarrada ) “no es veu afectada per la llei de símbols” i que el seu criteri és el de permetre únicament els símbols oficials. “Mentre jo sigui l'alcalde la senyera no es penjarà en aquest Ajuntament”, va proclamar.
Serra va dir també que la llei “només afectarà” als col·legis, al PAC i a altres dependències de la Conselleria d' Agricultura (no va esmentar l'estació de tren), però no als edificis municipals, i va rebutjar debatre les apel·lacions a la llibertat d'expressió que li va llançar l'oposició. Serra no es va mostrar disposat a negociar i mostrant així la seva lleialtat al Consolat de Mar.
L'oposició
Des de l'oposició, el portaveu del PSOE, Lluís Socias, va ser el més dur amb Serra. El va acusar de “mercader polític” i de “vendre's” per un càrrec. Sense explicitar, Socias es referia al nomenament d'una regidora del PP de sa Pobla com a alt càrrec del Govern. La seva teoria és que “José Ramón Bauzá va parar el nomenament quan el PP de sa Pobla va votar contra el TIL. Més endavant el PP va rectificar i el nomenament es va materialitzar”. A les següents intervencions, les altres formacions van donar per bona la denúncia de Socias. Destacar també la reflexió de Joan Comas, de IxSP: “Quina força té el PP de sa Pobla a Palma? Bauzá fa el que vol, no pinteu re”.
El batle de sa Pobla renega de la senyera quadribarrada
Comenta
Normes d'ús
Avís legal» El contingut dels comentaris és l'opinió dels usuaris o internautes, no de dbalears.cat
» No és permès escriure-hi comentaris contraris a les lleis, injuriosos, il·lícits o lesius a tercers
» dbalears.cat es reserva el dret d'eliminar qualsevol comentari inapropiat.
Recordi que vostè és responsable de tot allò que escriu i que es revelaran a les autoritats públiques competents i als tribunals les dades que siguin requerides legalment (nom, e-mail i IP del seu ordinador, com també informació accessible a través dels sistemes).
Comentaris
Quina vergonya que sent per tu Biel, és molt trist això, molt.
Ja sa pot veure sa objetivitad d questa pagina " .CAT "
Tambe subvencionats per n Arturito Mas? MANIPULADORS
A Mallorca en Mallorqui. No parlam Catala , i esteim fins es collons de aquesta panda de manipuladors catalanistes. Podreu vota malament els comentaris que volgeu pro mai conseguireu catalanitça questa terra. No frenarem , no mos catalanitçareu . MAI SEREM CATALANS. . MALEITS USURPADORS DE LA HISTORIA...
La qüestió és molt senzilla: per a viure de la política s'ha de dir amèn!
-1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir:
"Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus"
("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)
-1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana
"ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis"
("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10)
-1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblars en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...",
http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html
-1390: Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que "si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa" se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, "per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa". Això demostra que el gentilici "català" es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus.
("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)
-1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda".
("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)
això és un batle amb dos collons, i no aquesta xusma catalana que hem de sofrir a altres pobles!
Bones Guillem, aquí tens l'article d'en toni a dbbalears
Biodramina@: Pot tenir totes les lectures que vulguis, no només dues. Si el servidor públic ha de complir i fer complir la legalitat i aquesta legalitat és un desastre, un bunyol. Una llei feta a mida del partit governant, a base de decretets, rectificada una vegada i una altra, donant pals de cec i sense cap ni peus, potser aquest servidor públic hauria de començar a pensar per ell mateix i no amb una disciplina de partit que el fa obeir a ulls clucs a un kefe, que els farà perdre les properes eleccions i el farà ser la befa i riallota del poble. Ja s'ho trobarà el batle de Sa Pobla.
@Somera Rossa
Tienes razón. Y cuando se tiene razón, hay que saber rectificar.
Que un un servidor público elegido por la mayoría de un municipio tenga que ser noticia por cumplir con la legalidad puede tener dos lecturas;
-No hay suficiente mano dura con aquellos servidores públicos, pagados por todos, que incumplen la ley que deben defender.
-El medio que noticia el hecho es "La farola" o el TBO.
Elegid la que queráis.
Gracias, guap@!
"1923: La nostra parla
La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà.
Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares."
(Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012)
Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Jeroni Rosselló, Benvingut Oliver i Esteller, Joan Estelrich, Antoni Maria Alcover, Gabriel Alomar, Pere Oliver i Domenge, Miquel Ferrà, Joan Pons i Marquès, Alexandre Jaume, Francesc de S. Aguiló, Pere Capellà, Joan Fuster, Blai Bonet, Nadal Batle, Miquel Bauçà, Baltasar Porcel, Josep Guia, Joan Guasp, Miquel Barceló, Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo", etc.