Arthur Miller deia que el pas del temps condemna a l'oblit la memòria d'un país. Quan una persona mor, amb ella es perden les seves vivències, els seus records i les seves experiències. Capdepera vol beure del passat per ser un poble viu en el present i amb una història per al futur. El municipi ha fet una passa cap endavant i testimonis amb moltes coses a explicar han fet una ullada cap enrere per deixar una valuosa herència oral a tots els gabellins. El departament de l'Arxiu de Capdepera, juntament amb la secció de Serveis Socials de l'Ajuntament de la localitat, ha engegat un ambiciós projecte de recuperació de la memòria oral.
Es tracta d'una iniciativa per recuperar els coneixements sobre el municipi a través dels veïns de més edat i evitar d'aquesta manera la pèrdua de les seves vivències. Tot això servirà per omplir certs buits dins l'arxiu, certs aspectes que estan poc documentats podran completar-se amb allò que relatin els ciutadans. El projecte ja està en marxa i s'hi està fent feina de valent. Des de l'Arxiu, Maria Massanet i Gori Reixach duen a terme tota una tasca ben complexa. La metodologia de treball fixada és realitzar entrevistes seguint un model bàsic de qüestionari.
Procediment
"Les entrevistes van molt bé. De vegades el procés és lent i és necessari dur a terme moltes sessions per una sola entrevista perquè les persones són grans i les han d'ajudar a recordar". Això explicà l'arxivera Maria Massanet. "Tots els entrevistats són persones majors. És molt interessant, ja que ens adonam que de les nombroses coses que passaren en el poble no hi ha cap constància escrita. Per això intentam que a través dels seus records ens omplin aquests buits documentals des de l'any 1915, aproximadament, fins ara. Estudiam el que ha passat en uns cent anys. Es tracta de no perdre aquelles coses que són més vitals per al poble", hi afegí.
Com un inici es fa el perfil biogràfic de les persones organitzades en blocs d'edat per extreure'n trets comuns. El primer és de 0 a 12 anys, moment de l'escolarització i en el qual alguns començaren a fer feina. El segon va des dels 13 fins als 25 anys, l'època de l'adolescència en què molts també contragueren matrimoni. El tercer s'estableix entre els 26 i els 65 anys, un període de vida més actiu. El darrer comprèn dels 65 als 90, després de la jubilació. Paral·lelament i per tal de fixar un eix temporal s'ha preparat un llistat dels batles des del 1910 fins al 2010, ja que molts recorden els fets a través dels batles que hi governaven. Tot el material enregistrat es guarda en format vídeo i en MP3 i és d'ús exclusiu de l'Arxiu.
Anècdotes
Tant Massanet com Reixach explicaren que al llarg de les entrevistes es conten moltes anècdotes. En són exemples festes que han desaparegut i que molts recorden, com és el cas de les Festes de Sant Joan de Vilarotja, i altres aspectes més moderns, com la importància que tenien les festes del Corpus. També parlen molt dels traginers i aborden temes de les relacions amb l'entorn i com han arribat als 90 amb bona salut. "Han tingut una vida molt sana, molt ecològica. Quan ara està tant de moda ens adonam que no hem inventat res, ja que fa anys tot el que menjaven era ecològic", indicaren.
Un dels altres temes és l'espiritualitat. "Hi havia tres creences molt marcades en temps de la República: l'espiritisme, el protestantisme i el catolicisme", comentaren. Hi ha el cas d'una dona molt vital que va fer feina a la fàbrica d'un pacifista alemany que es va traslladar a Capdepera en els anys 40 i que va ser la primera dona que anà en bicicleta i que es va posar pantalons. També surten a la llum altres records, com quan hi varen arribar els estrangers. "Des que la gent sap de l'existència del projecte s'ha produït una mena de fenomen. Molts vénen a l'arxiu i ens ofereixen vídeos casolans dels seus padrins. Ho acceptam encantats", asseguraren els encarregats.
Per part seva, Margalida Bover, regidora de Serveis Socials, i Bartomeu Alzina, edil responsable del departament de l'Arxiu, varen mostrar suport total a aquesta iniciativa.