La Plataforma per la Llengua denuncia que una psicòloga del Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) de Reus, gestionat pel grup Pere Mata, es va negar a atendre una usuària perquè no s'hi adreçava en castellà i que el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ha justificat la discriminació, a la qual es refereix com «la suposada vulneració de drets pel fet de ser atesos en castellà» [sic].
L'entitat, que ha acompanyat la família afectada, i durà la discriminació a la Subdirecció General d'Avaluació i Inspecció Sanitàries, considera que la resposta del govern català és inadmissible, especialment en un context en què les discriminacions lingüístiques a la salut no s'aturen: l'entitat va rebre el 2023, només a Catalunya, 221 queixes per discriminacions en aquest àmbit, més del doble que el 2022, i aquest 2024 ja n'ha registrades 197. Tenint en compte la resposta de Salut, la Plataforma per la Llengua tem que els fets tornin a quedar impunes.
Els fets en qüestió varen passar el 4 de setembre, quan una mare va trucar al centre sanitari perquè el seu fill, amb síndrome d'Asperger, feia dies que es mostrava molt angoixat i no s'aixecava del llit. La mare va ser atesa, en castellà, per un recepcionista que li va explicar que els professionals que atenen habitualment el seu fill no hi eren i va redirigir la trucada a una psicòloga que fins aleshores no els havia atès mai. La mare va començar a explicar, en català, el cas a la psicòloga, i la sanitària la va tallar per dir-li que, si no li parlava en castellà, no la podria atendre. La mare li va preguntar si entendre el català no era un requisit laboral, i segons l'explicació de la denunciant, la psicòloga, «seca», li va dir que no i li va repetir que, si no parlava en castellà, no la podria atendre. La professional sanitària, de fet, va intentar penjar i la mare li va demanar que no ho fes i, en castellà, li va dir que creia que «en un centre de salut mental infantil i juvenil és essencial que els pacients puguin expressar-se en la seva llengua». La mare explica que, malgrat parlar-li en castellà, la psicòloga va mostrar de nou la intenció de penjar i que va caldre que ella tornés a insistir que no ho fes per aconseguir explicar-li el cas, finalment, en castellà.
La usuària va posar el cas en coneixement de la Plataforma per la Llengua, que l'ha estat assessorant des d'aleshores i va traslladar el cas al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, com fa habitualment en aquests casos i com ha fet també en el cas de la discriminació de l'Hospital Universitari Dexeus de Barcelona.
En el cas de Reus, la Regió Sanitària Camp de Tarragona ja ha respost, i ho ha fet de manera indigna. La cap de la Unitat d'Atenció al Ciutadà confirma «que es va produir una incidència» i diu que lamenta «el malestar que ha sofert en la intervenció assistencial», però dedica la major part de l'escrit a justificar la professional. D'entrada, argumenta que «és nouvinguda al nostre país», com si això li donés dret a discriminar per raó de llengua una usuària, i explica que «encara no disposa del coneixement necessari del català per atendre una trucada d'urgència», una circumstància que hauria de fer plantejar si és apta ara mateix per treballar a Catalunya. Cal tenir en compte que si no en sap, no seria apta per atendre un telèfon d'urgències i que la responsabilitat és del centre sanitari també si sap que aquesta professional no té les aptituds lingüístiques requerides per donar el servei legalment previst als seus usuaris. Salut diu que «revisarà novament el seu cas», però, com sempre, no es compromet a sancionar i, per tant, fàcilment la discriminació quedarà impune i no hi ha garanties que s'adoptin solucions organitzatives per a evitar properes discriminacions i casos de negació de l'atenció sanitària.
La falsa dicotomia entre el dret a la salut i el dret d'expressar-se en català
En l'escrit, a més, es justifica la situació perquè «a Catalunya hi ha una manca important de psiquiatres, psicòlegs clínics i infermers de salut mental» que fa que «es contractin professionals d'altres territoris» i acaba creant un fals dilema: «Pel que fa a la suposada 'vulneració de drets' [que Salut escriu entre cometes] pel fet de ser atesos en castellà, es considera una vulneració major dels drets no poder atendre als [sic] usuaris del nostre territori pel fet de no poder contractar professionals competents d'altres territoris d'Espanya». La resposta del departament és greu, perquè fixa una jerarquia entre dos drets compatibles i situa la víctima d'una discriminació lingüística en la posició d'haver de triar entre ser atesa en català o no ser atesa, com si no fos possible tot. A més, quan destaca que «el currículum professional de la psicòloga clínica és molt bo i s'ha adaptat molt bé al model de treball de la institució» discrimina de nou l'afectada, considera que el que ha passat és un «model» d'actuació, i constata que a Salut no li preocupa que es violi la normativa i es vulnerin els drets de la usuària.
Per a la Plataforma per la Llengua és especialment greu que en l'àmbit sanitari no es garanteixi que els usuaris puguin ser atesos en la seva llengua i encara més que això passi en centres que ofereixen serveis de salut públics. Cal tenir en compte que, en l'àmbit de la salut, les discriminacions són triplement greus, perquè els professionals sanitaris tenen un rol de poder sobre els usuaris, ja que la relació entre tots dos parteix d'una situació inicial de vulnerabilitat i patiment per part de l'usuari i, a més, poden afectar la seguretat assistencial i la salut del pacient.
L'entitat denuncia que, en el darrer any, ha rebut diferents casos de discriminacions greus en l'àmbit de la salut mental, i que, juntament amb l'atenció a la gent gran i als infants, és dels àmbits sanitaris en què més cal millorar per garantir els drets lingüístics dels pacients. Es tracta, justament, de col·lectius amb els quals és especialment important parlar en la seva llengua, perquè poden sorgir més dificultats de comunicació i les persones es poden sentir encara més indefenses. La denunciant d'aquest cas, de fet, va trucar a la Plataforma per la Llengua «en estat de xoc», i va explicar que l'actitud de la psicòloga l'havia deixada «descol·locada» i que això s'havia sumat al «nerviosisme» que sentia pensant en l'estat de salut del seu fill. Per la mare, va ser «una vivència molt dolorosa, trista, violenta i desagradable».
El centre i la Generalitat de Catalunya han de garantir el dret dels usuaris a expressar-se en la seva llengua
La normativa catalana deixa clar que els ciutadans tenen dret d'expressar-se en català quan es dirigeixen a un centre mèdic que presta serveis de salut pública. A més, els treballadors autonòmics o locals tenen l'obligació d'expressar-se en català si els usuaris s'expressen en aquest idioma. L'actitud d'aquesta treballadora contradiu explícitament l'article 11 de la Llei 1/1998 de política lingüística, que indica que els treballadors de les administracions catalanes han «de tenir un nivell de coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials, tant en l'expressió oral com en l'escrita, que els faci aptes per desenvolupar les funcions pròpies del seu lloc de treball». El fet que es digui que els treballadors públics han de tenir domini de l'expressió oral per desenvolupar les seves funcions indica que no n'hi ha prou que entenguin passivament el català. El Decret 107/1987, de 13 de març, pel qual es regula l'ús de les llengües oficials per part de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, estableix, en l'article 14, el deure d'adreçar-se als ciutadans «normalment en català» i el de respectar «la tria que els ciutadans facin de la llengua en què volen ser atesos».
A més, l'obligació d'emprar el català també s'aplica als concessionaris de serveis públics. Segons l'article 9.1 de la Llei 1/1998, de política lingüística, «han d'emprar el català en llurs actuacions internes i en la relació entre ells. També l'han d'emprar normalment en les comunicacions i les notificacions adreçades a persones físiques o jurídiques residents en l'àmbit lingüístic català».
